Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Eulàlia de Vilapicina»

cap resum d'edició
A partir d'aquesta data, l'església antiga va quedar limitada a la celebració de catequesi i alguns actes populars. El 1927 es va urbanitzar i enjardinà la placeta davant de la porta principal. Nou anys després, el temple va patir els estralls de la Guerra Civil. El 25 de juliol de 1936 l'església va ser saquejada i es van cremar els altars i les imatges a la placeta davant del temple. Poc després van ser assassinats el vicari, Mossèn Josep Juncosa, i el mestre de l'escola parroquial, Francesc de Paula Garí. També la parròquia nova va ser saquejada i cremada durant el conflicte bèl·lic, de manera que en finalitzar la contesa, el 1939, l'església vella va haver de ser habilitada temporalment per al culte. Després, el temple va quedar oblidat i abandonat durant anys, fins que un grup de seminaristes va impulsar la seva recuperació i restauració a la fi dels anys 1960. El 12 de febrer de 1969, dia de Santa Eulàlia, es va restablir el culte a l'església vella, distingint amb el títol de Santuari de Santa Eulàlia.
 
A principis dels anys 2000 els veïns de Vilapicina van dur a terme múltiples activitats (botifarrades, concerts, etc.) per a recaptar fons per rehabilitar el santuari. Les obres, finalitzades el 2004, van consistir en l'arranjament de la reconstruccióteulada i del campanarcor i de la naurecuperació central,dels queesgrafiats de la estavafaçana enfonsadaprincipall.<ref name="period" />
 
Actualment el santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina només presta servei per a la [[missa]] dominical i el primer divendres de cada mes, quan se celebra una eucaristia dedicada als difunts. Alberga també classes de catequesi i a diversos col·lectius que promouen activitats culturals, com un grup de teatre o una coral.<ref name="period" />
Usuari anònim