'''San Lorenzo de El Escorial''' és un municipi de la [[Comunitat de Madrid]]. Limita al nord amb [[Guadarrama]], a l'oest amb [[Santa María de la Alameda]], [[Robledo de Chavela]] i la [[província d'Àvila]], a l'est amb [[Alpedrete]] i [[Collado Villalba]] i al sud amb [[El Escorial]] i [[Zarzalejo]].
El poble va ser fundat en temps de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], en el {{segle|XVIII|s}}, i constituït en municipi en el [[segle XIX]]{{Segle|xix}}, quan va tenir el seu primer alcalde. Va sorgir com una escissió d'[[El Escorial]], on [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va construir a la fi del {{segle|XVI|s}} el [[monestir d'El Escorial]] i va constituir, mitjançant l'annexió de les finques conlindantsconfrontants, el Reial Lloc del [[Reial Lloc de San Lorenzo del Escorial i El Escorial|mateix nom]]. En la part segregada es trobaven els principals edificis i paratges d'aquest Reial Lloc, inclòs el Monestir, que en l'actualitat es troba, per tant, en el terme de San Lorenzo de El Escorial. Per aquest motiu el citat monument rep també el nom de [[Monestir de l'Escorial|monestir de San Lorenzo de El Escorial]].
El Monestir i el Reial Lloc van ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el dia [[2 de novembre]] de [[1984]], amb la denominació de "''El Escorial, Monestir i Lloc"''. Al voltant d'aquest edifici, un dels principals monuments [[Renaixement|renaixentistes]] espanyols, s'ha articulat una potent indústria turística i hostalera, que ha convertit a San Lorenzo de El Escorial en una de les principals destinacions de la [[Comunitat de Madrid]]. Des del [[21 de juny]] de [[2006]], el seu terme es troba protegit per la [[Comunitat de Madrid]] com a [[Bé d'Interès Cultural]], en la categoria de Territori Històric o Lloc Històric.
