Madrid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment i estandardització de plantilles |
→Conquesta cristiana: He afegit el nom de l'arboç en castellà, per tal que s'entengui millor quan parla de "l'homofonia entre el nom de l'arboç i el de la ciutat" Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 36:
D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la [[Mare de Déu de l'Almudena]] i la "miraculosa" vida de sant [[Isidre el Llaurador]], que més tard seria canonitzat.<ref> {{ref-web |títol=Sant Isidre llaurador|url = http://www.agustinos-es.org/santos/mayo/SIsidro.htm |consulta=20/03 / 2007}} </ref> La ciutat va prosperant i rep el títol de [[vila]] el 1123.<ref> {{ref-web |títol=Història de Barcelona|url = http://www.sevillainfo.com/madrid/historia.php |consulta=20.03.2007}} </ref> Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en ''concejo'', cap de la ''[[Comunidades de Villa y Tierra|comunidad de villa i tierra]]'' de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en [[consell obert]] fins que el [[1346]], el rei [[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] implanta el [[regiment]], en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El [[1152]], el rei [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius [[riu Guadarrama|Guadarrama]] i [[Jarama]]. El [[1188]], una representació de Madrid participa per primera vegada a les [[Corts de Castella]]. El [[1202]], [[Alfons VIII de Castella|Alfons VIII]] li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el [[1222]] per [[Ferran III de Castella|Ferran III el Sant]].
Tot i el suport madrileny a [[Pere I de Castella|Pere I]], posteriorment els sobirans de la casa de [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]] residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el ''llibre de Monteria'' d'[[Alfons XI de Castella|Alfons XI]] anotava: «''Madrid, un bon lloc de porc i ós''», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la [[batalla de Las Navas de Tolosa|batalla de les Navas de Tolosa]].<ref name="escudo"> {{ref-web |títol=Escut d'Madrd|url = http://www.sitographics.com/enciclog/provincias/source/30.html |data = 20.03.2007}} </ref> Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'[[ursidae|ós]] o óssa i les set estrelles de la [[Óssa Major|constel·lació homònima]].<ref name="escudo" /> La identificació l'arbre amb l'[[Arbutus|arboç]] (''madroño'' en castellà) és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid ''la ciutat de l'ós i l'arboç''.
=== Madrid dels Àustries ===
| |||