Tamerlà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
corregint i ampliant l'article |
||
Línia 6:
| conegut_per = Fundador de la dinastia timúrida
}}
'''Tamerlà''' o '''Timur''' o '''Temur Lenk''' ([[Xahrisabz|Kish]], prop de [[Samarcanda]], suposadament el [[8 d'abril]] de [[1336]] - [[Otrar]], [[18 de febrer]] de [[1405]]) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels [[timúrides]]. Era fill d'un cap militar mongol anomenat [[Taragai]] descendent per línia materna de [[Genguis Khan]]. Les seves despulles romanen a [[Gur-e Amir]].
==Naixement de Timur==
Timur/Tamerlà va néixer el [[8 d’abril]] de [[1336]] a Kish (transliterat en català Kix, nom alternatiu [[Shahr-i Sabz]] o Shakhr-i Sabz, transliteració catalana Xahrizab, traducció “Ciutat Verda”) fill d’un notable de la tribu [[Barles]] de nom Amir [[Taragai]] o Taraghai, descendent de Karaxar Nevian (Noyan) que fou comandant en cap sota el [[Txagatai Khan|khan Txagatai]] (el fill segon de [[Genguis Khan]])<ref> ''Tamerlane, the Earth Shaker'', de H. Lamb</ref>. La seva mare era la filla d’un ''sadr'' (alt oficial religiós) de [[Bukharà]]. La data ha estat posada en dubte per diversos historiadors que creuen que va néixer a l’entorn del 1330, però en tot cas és la data oficial que de moment figura a les fonts
==Infantesa i adolescència==
Línia 22:
Quan Timur tenia uns 20 anys (1356, però podria ser una mica abans, vers 1354 o 1355, amb 18 o 19 anys) [[Qazaghan]] li va donar com esposa a la seva neta, [[Aljai Khatun Agha]], filla de Moslama ibn Qazaghan. Al mateix temps el va fer ''Ming bashi'' (comandant de mil, equivalent a coronel). Ella li va donar un fill que es va dir [[Jahangir ibn Timur|Jahangir]] <ref> [[Khwandemir|Khwandamir]] diu que la mare fou la concubina Narmish-agha o Turmish Agha que fou la mare de dos altres fills: Jahanshah que va morir jove i la princesa Agha Begi o Uge [Aka] Beki [Biki]</ref>, i es va fer una festa a la que no van assistir ni el seu oncle [[Hajji Barles]], cap de la seva tribu, ni el cap de la tribu de la esposa, [[Bayazid Jalayir]]. La data del naixement fou probablement el 1356 (a vegades es cita 1357) va néixer el primer fill de Timur, Jahangir<ref> ''The timurid dynasty'', per John E. Wood</ref>. El nom inicial va ser Muhammad, però més tard, quan les coses anaven be a Timur, aquest va considerar millor afegir al nom, Jahangir que vol dir “rei de l’Univers”.<ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', by Charles Stewart</ref>. Vers 1356 o 1357 va néixer també el segon fill [[Omar Shaikh]] però de la concubina Tolun Agha.
==Primer
Enderrocat [[Qazaghan]] (1358) i poc després el seu fill i successor [[Abd Allah ibn Qazaghan]], va pujar al poder Buyan Suldus, cap dels Suldus, que tenia com aliats a [[Hajji Barles]] i [[Bayazid Jalayir]]. Cadascuna de les tribus va guanyar poder. Timur, com un dels caps secundaris dels [[Barles]], disposava d'una força reduida (probablement uns 40 homes i com a molt 300 homes) amb la que va maniobrar amb els diferents caps tribals. Es va aliar a [[Eltxi Bugha Selduz]] per conquerir el [[Badakhxan]], a lo que Eltxi s’hi va avenir. Els reis de Badakhxan es van sotmetre i van esdevenir vassalls de Timur i Eltxi Bugha. A Hajji Khwaja Azdi de [[Shumergan]] li va comunicar que estant ara la província de [[Balkh]] sense ocupar (a la ciutat de Balkh, Eltxi Bugha Selduz s'havia proclamat Malik o sigui rei), havia enviat un exèrcit per ocupar la zona i que volia partir-la amb ell; aquest es va mostrar d’acord i va enviar un exèrcit a Balkh.
El teoric gran amir, Buyan Seldus, pel seu costat, al sentir tot això va deixar el Badakhxan, o es trobava, i es va dirigir a [[Shadman]] i a [[Balkh]]. Els reis de Badakhxan es van comprometre a acudir sempre que fossin convocats pel gran amir. Quan Selduz va entrar a la província de Balkh va topar amb Hajji Khwaja Azdi de Shumergan que el va enfrontar, però fou derrotat i es va haver de refugiar a [[Kish]], amb Timur. Aquest li va imposar condicions de vassallatge després del qual es va dirigir a Shumergan, d'on va expulsar a Selduz i va restaurar a Azdi. Seguidament Tamerlà va fer aliança amb l'amir Husayn (vegeu [[Amir Husayn]]).
==Invasió del khan Tughluq Timur (1360)==
A començaments del 1360 es va produir la invasió de Transoxiana per part del khan de [[Mogolistan]], [[Tughluq Timur]], aprofitant les disensions existents. Un relat detallat es pot trobar a l'article "[[Bayan Suldus]]". Davant els mogols, anomenats jats a Transoxiana, les tribus van fugir cap al sud. Timur va acompanyar al cap dels Barles, Hajji Barles, fins al riu Oxus, i allí va retornar amb l'excusa de controlar els dominis dels Barles davant el buit de poder. Una vegada altre cop a Kish va tenir contactes amb l'avantguarda mogol, per anar a veure al khan, però el viatge es va retardar per la malaltia del seu pare, Taragai.
Taragai va morir en un monestir mentre Timur era a la ciutat Verda ([[Kish]] o S[[hahr-i Sabz]]), al sud de Samarcanda; Timur va haver de restar allí a causa de la mort del seu pare i per les cerimònies d’enterrament, junt amb uns pocs centenars de guerrers. Timur va preparar la escena. Va situar el cos del seu pare en el lloc d’enterrament dels homes sants a la Ciutat Verda; el seu conseller espiritual el savi Zain al-Din li va donar uns consells. Es van preparar una sèrie de regals: cavalls, ornaments de plata, or i joies de tota mena. Es creu que Zain al-Din va poder obrir els cofres de l’església. <ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb</ref>
Com que havien passat bastants dies, Timur va rebre una segona crida del khan i es va disposar a anar a la seva cort. Finalment van aparèixer els mongols del nord i un oficial es va presentar al lloc i fou rebut tranquil·lament per Timur com un hoste desitjat. Es va fer una festa i es van matar ovelles i corders. L’oficial no va poder donar l’ordre de saquejar; va demanar regals que li foren concedits i finalment se li va anunciar la intenció d’anar a veure al khan. Tot seguit Timur i una escorta va marxar cap on era el campament del khan, que ja s’havia mogut fins prop de Samarcanda<ref> Al nostre parer hauria enviat contingents però segurament el campament restava al mateix lloc, a la vora del Sihun o Sir Darya</ref>. Prop del lloc, dos guàrdies els va aturar i va haver de donar més regals. Finalment van poder arribar a l’ordu (campament reial) del khan <ref< Ibid </ref>. Aquesta arribada també es una mica diferent a l’autobiografia: Va seguir endavant i a la plana de Kheshem va trobar al comandant en cap de l’exèrcit mogol que el va rebre cordialment. Tres generals van informar favorablement al khan. <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart</ref>
Fou portat a presència del khan i fou un dels pocs caps (encara que fos de segon nivell) que es va presentar. Timur es va acostar on era el khan, rodejat de tota la noblesa. El va saludar com a pare i com a khan i ell mateix es va presentar com Timur, cap dels Barles (quan en realitat bona part dels guerrers de la tribu amb les famílies i ramats corresponents havien fugit amb [[Hajji Barles]]). Va oferir al khan totes les riqueses que portava en regals i el va informar que havia hagut de fer regals a un oficial i dos guàrdies. El khan va quedar impressionat pels regals i l’aplom de Timur. Va enviar missatgers al oficial i guàrdies que havien rebut regals de Timur per ordenar que retornessin tot el que havien rebut (per quedar-s’ho ell). Els tres oficials, que ja sospitaven que se’ls obligaria a retornar els regals, es van revoltar i van marxar al nord on van aixecar un exèrcit i van saquejar tot al seu pas. <ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb</ref>
==Timur es nomenat ''tuman bashi'' i beg o amir dels Barles (1360)==
Estant al campament mogol, Tughluq Timur va rebre la noticia de una revolta en el seu exèrcit al Mogolistan (fomentada pels amirs als que Timur havia hagut de donar regals) i va demanar consell a Timur de si havia de tornar a reprimir-la o enviar un exèrcit. Timur li va dir que si hi anava sol hi havia un perill que era ser derrotat o ser fet presoner; però que s’hi enviava un exèrcit els perills eren dos: ser derrotat o be que les tropes s’unissin als revoltats. El khan va agrair el consell i va decidir seguir-lo i va marxar cap al seu país de procedència, després de nomenar a Timur con a cap del ''tuman'' (la tribu) de Karachar Noyan (o sigui els [[Barles]]). No sembla que el nomenés governador general de [[Muwara al-Nahr]] o [[Transoxiana]] com asseguren algunes biografies de Timur que en certa manera pretenen magnificar la seva figura; en realitat hauria estat nomenat simplement ''tuman bashi'' (comandant de deu mil)<ref> ''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb </ref> amb autoritat per escrit i un segell; amb aquest nomenament de ''tuman bashi'' Timur esdevenia cap dels Barles (del tuman dels Barles) amb autoritat sobre una amplia regió; el seu intent per fer-se amb el poder dels Barles havia reeixit al menys de moment; un nomenament mes important que segur que Timur buscava, en tot cas devia quedar per quan el khan tornés.
Poc després va arribar al campament l’amir Bayazid Jalayir , que havia deixat la seva tribu a l’altre costat del riu Jihun i anava a presentar els seus respectes al khan. Yazdi diu que en Bayazid Jalayir va anar a veure a Timur, con a nou príncep de l’ ''ulus'' Txagatai. Timur actuava ara com el cap suprem i estava disposat a imposar l’obediència a les seves regulacions a les tribus nòmades. Va tornar a Kish o [[Shahr-i Sabz]] (Ciutat Verda) on va establir la seva residència.
==Govern de Timur a Transoxiana (1360)==
Timur reclamava la direcció del ''ulus'' Txagatai. Durant alguns mesos del 1360 (probablement la part final de la primavera i l’inici de l’estiu) els sayyids, els caps religiosos, els savis, i altres persones principals de Mawara al-Nahr esperaven rebre la petició de Timur de llegir la seva proclamació i fer la pregària en el seu nom, però Timur ho va ajornar, oficialment perquè primer volia alliberar el país de lladres i bandits i assegurar la subjecció de totes les tribus nòmades, després de lo qual no hi hauria problema en llegir la ''khutba'' i encunyar moneda al seu nom. <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart</ref>. Timur va ajudar a amir Husayn a expulsar a [[Buyan Sulduz]] de [[Shadman]] i li va facilitar la conquesta de [[Badakhxan]]. De moment Timur es va quedar amb Shadman de la que va donar el govern a [[Khidr Yasauri]], però després va cridar a aquest i la va entregar a Husayn. Un cap dels Sulduz, Tughluq, va atacar a Husayn a Shadman; Husayn va emanar ajut a Timur que va acudir i va obligar als Sulduz a retirar-se
==Hajji Barles recupera el poder (1360)==
A la tornada a [[Kish]] a finals del 1360, es va trobar que el seu parent [[Hajji Barles]] havia retornat i s'havia aliat amb [[Bayazid Jalayir]]. Els dos bàndols es van enfrontar a Akyar, i segurament la victòria fou per Hajji Barles, que no obstant, degut a les multiple baixes d'oficials patides, va acabar retirant-se cap a Samarcanda on estava Bayazid Jalayir que es va proclamar gran amir. No obstant gairebé tots els oficials de Timur van desertar i es van passar a Hajji, que els va enviar a Samarcanda, incloent [[Jaku Barles]] i [[Khidr Yasauri]], els mes lleials a Timur (per Jaku Barles hi ha indicacions contradictories; Yazdi diu que va restar lleial). Timur va haver de lluitar en nom de Bayazid i Hajji contra Khidr Yasauri (al que va derrotar) i va haver de fer front a un probable intent de matar-lo (detalls d'aquests fets a la biografia de [[Hajji Barles]])
==Conflicte amb els Apardi (1361)==
Poc després que Timur havia abandonat el campament on eren Bayazid i Hajji, aquest darrer li va enviar un missatge informant-li que Abdallah ibn Taysu i Zinda Hasham Apardi (fill i successor de Muhammad Khoja Apardi ) havien aixecat tropes per fer-li la guerra i l’aconsellava no creuar el Jihun i reunir les tropes del desert; ell mateix li enviaria tropes sota el comandament de l’amir Khogam o [[Txugham Barles]]. Timur no va esperar a l’arribada de l’amir; va tirar enrere per reunir les tropes del desert i va refer els passos cap on havia vingut. Això va coincidir amb la sortida de Bayazid Jalayir de Kish en direcció a la seva regió tradicional, [[Khujand]] (on la ciutat d’aquest nom no estava a les seves mans).<ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, traduït al francès per Patis de la Croix, ''Histoire de Timur-Bec'', I, 5</ref>
==Timur actua a Tirmidh (1361)==
Amb les seves forces Timur va arribar a la regió de [[Tirmidh]]. En aquesta regió Timur va rebre al Sayyid Ali Jerhiri de Tirmidh, un dels religiosos mes prestigiosos i savis (a Tirmidh hi havia en aquest temps una notable universitat). Pensant que anava a sotmetre’l, es va posar al front dels nòmades per resistir. Timur es va dirigir a Sayyid Ali, al que va recordar les obligacions que tenia amb ell, però les paraules no van fer efecte i la horda d’Ali Jerhiri, més nombrosa que els soldats de Timur, va atacar; el combat es va lliurar en un lloc anomenar Ankar; la confiança dels soldats i la millor tàctica dels homes de Timur va permetre la victòria d’aquest des de el primer moment. Ali va fugir i es va refugiar amb Bayazid Jalayir (mes tard Timur el va perdonar). <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart</ref>. Timur va entrar a la mateixa Tirmidh.
==Timur crida als jats 1361==
El 1361 <ref> Beatriz Forbes Manz dona com a data març-abril de 1361; moltes fonts posposen el fet a inicis del 1362 però estudiant la cronologia probablement Manz té raó</ref>Timur s’havia imposat a quasi tota Transoxiana però a nivell local encara hi havia molts tirans que oprimien a la gent sobre la que governaven.
Llavors va escriure una carta al khan de Mogolistan o khan dels Jats com ells l’anomenaven (que recordem era el sobirà de Timur del qual derivava el seu càrrec) i li va prometre posar en explotació Transoxiana si l’ajudava. El khan va acceptar i va enviar un exercit nombrós que com un parell d’anys abans va acampar al riu [[Sihun]] prop de Khujand i va cridar a Timur i a [[Bayazid Jalair]]. Aquest darrer va anar llavors a retre homenatge al khan i expressar-li la seva lleialtat deixant Samarcanda a càrrec d’un lloctinent, però el khan el va executar. També [[Bayan Suldus]] i [[Hajji Barles]] havien anat a retre homenatge al khan <ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, traduït al francès per Patis de la Croix, ''Histoire de Timur-Bec'', I, 5</ref> però després de l'execució de Bayazid, Hajji Barles va quedar tant espantat del càstig que va fugir a Kish i va ordenar a la seva horda i tribu de reagrupar-se i fugir cap al sud; llavors va buscar l’aliança de Timur</ref>; després va arribar a l’Oxus (Amu Darya, àrab [[Jihun]]) perseguit per forces mogols. Una gran batalla es va lliurar a la riba del Jihun en la que es va aturar l’exèrcit del khan el temps suficient per permetre el pas del bestiar de la tribu a l’altra costat en seguretat, Hajji va creuar sense problemes i va dirigir la horda cap al Khurasan on van començar a saquejar per on passaven i exigint tribut a les tribus; un germà d’Hajji, Aideku Bahatur, fou capturat pels vilatans de [[Sabzawar]] i executat; també un grupet va aconseguir capturar a Hajji prop d’una vila del Juvayn anomenada Khusrugird, i el van matar. Tropes dels jats van entrar al [[Khurasan]] i Timur va poder agafar als assassins del seu parent i amb permís del khan, com a venjança per la mort de Hajji, va concedir als Barles la comarca de Jaser per el manteniment de la tribu o mes concretament dels seguidors de Hajji <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart</ref>. Timur ja governava als Barles sense oposició.
==El khan governa el ''ulus'' (1362)==
Tughluq va requerir la immediata presència de Timur. El seu conseller en cap, Amir Hamid Kurlukut, l’havia informat que hi havia nombrosos caps locals a Transoxiana i que disposaven de al menys trenta mil cavallers entre tots; que calia que Timur dominés a aquests caps a fi i efecte de que passessin al bàndol dels jats, perquè si s’unien serien massa forts per les forces del Khan. Aconsellava demanar parer a Timur sobre que fer per aquest objectiu.
Ja abans d’anar a veure el khan, Timur havia previst la situació i havia escrit a tots els caps de ciutats i districtes de Transoxiana i els havia aconsellat de unir-se a ell o de contrari les ciutats i els bens serien destruïts pels jats; la majoria va acceptar reconèixer la seva autoritat. Llavors Timur va anar a veure al Khan amb els seus soldats i dependents i amb els caps locals sotmesos. Van tenir una gran recepció del khan al qual van portar molts regals. Timur va explicar que s’havien comprat amb la recaptació del país; que ell nomenava als recaptadors i els que no pagaven eren castigats, s’obtenien així molts ''darusts'' (peces d’or).
El khan acabava de saber que Husayn havia reunit un gran exèrcit al Badakhxan i llavors va confirmar a Timur en el seu càrrec de cap del ''tuman'' dels Barles, com hereu del seu oncle Hajji; també li va confirmar la possessió de la regió de Kish, així com la de [[Balkh]] i el [[Shamerganat]] (al sud-est de Balkh).<ref> Ibid </ref>. A la tornada de una expedició contra amir Husayn al Khuttalan, el khan va fer matar al amir Buyan Suldus, del que sospitava que no li era del tot fidel.
Després de l'expedició victoriosa a [[Khuttalan]], [[Kunduz]] i l'[[Hindu Kush]] contra [[amir Husayn]], els jats dominaven tot el país amb tots els caps de ciutats i grups nòmades. Tots es van haver de sotmetre i els petits governants a vegades titulats sultans van ser aniquilats amb rapidesa; alguns, que no havien fet gaire mal, van poder recuperar el favor del khan i de Timur i un decret els va ordenar unir-se al exèrcit de Timur que era el que aquest volia. Ara el que Timur necessitava era que [[Tughluq Timur]] abandonés el país deixant-lo com a virrei absolut amb un domini total i sense oposició. Va suggerir al khan que podia anar a conquerir [[Khurasan]], creuant el riu Amu i que trobaria poca oposició. El khan va aprovar gran part dels consells de Timur i va acceptar deixar-lo al càrrec de [[Mawara al-Nahr]] mentre anava a conquerir el Khurasan.<ref>Ibid </ref>
==Virregnat d’Ilies Khoja (1362)==
Es van rebre notícies de que els caps de [[Kiptxak]] s’havien rebel·lat i havien posat al tron a Beishky o [[Bazarji]] Aghlan, descendent de Genguis Khan. Tughluq va demanar consell a Timur que li va suggerir anar immediatament allí i imposar-se als rebels abans de que es fessin forts perquè si procastinava (ho deixava per després) ja no podria. Això implicava l’abandonament temporal del projecte de conquesta del Khurasan.
Però el Khan no el va deixar sol amb el poder a [[Mawara al-Nahr]]. Va nomenar virrei al seu propi fill [[Ilyas Khoja|Ilies Khoja]] per damunt de Timur, . L’administració fou confiada a una sèrie d’amirs i nobles sota la direcció de l’amir [[Bikijuk]] (una mena de supervisor general), sent Timur el ''sepah salar'' (comandant en cap). La queixa de Timur per haver estat relegat i posat sota les ordres de Ilies i de Bikijuk fou inútil. <ref>Ibid</ref>. El khan li va recordar a Timur que d’acord a la llei de Genguis Khan, la família de Genguis governa i la família de Gurigan (en aquest cas referit a la família de Timur) serveix, d’acord al pacte entre avantpassats.<ref> ''Tamerlane, the earth shake''r, de H. Lamb</ref>. El Khan va sortir cap a Kiptxak.
Ilies Khoja no tenia talent de governant. Les tropes jats van començar a saquejar i cometre tota mena de injustícies. L’amir Bikijuk va assolar [[Samarcanda]]; el príncep Ilies es mostrava satisfet amb els saquejos. Las noies de Samarcanda foren enviades com esclaves a diversos llocs i els venerables ''sayyids'' foren empresonats. Zain al-Din va demanar ajut i Timur va enviar una queixa al khan que no va fer gaire efecte.<ref> Ibid </ref> però el khan va emetre un edicte que permetia a Timur controlar a Ilies impoant-li restriccions, així com a tots els comandaments i que els oficials que desobeïssin podrien ser severament castigats i els culpables de injustícia haurien de retribuir en proporció a la ofensa. Timur es tornava a situar de facto com el cap amb mes poder de Transoxiana. Immediatament va prohibir a Ilies Khoja i als seus oficials exercir autoritat sobre els natius; els perjudicats van esdevenir enemics de Timur i van instigar contra ell tota mena de maledicències. Segons assegura Timur les malifetes no van parar: 400 verges de Samarcanda van ser venudes com a captives; també foren fet captius 70 descendents de Mahoma que vivien a [[Tirmidh]] que van esdevenir esclaus. Els notables de Transoxiana van demanar a Timur acabar amb la situació i aquest es va sentir avergonyit; va reunir les seves forces, es va dirigir cap al nord i va fer alliberar molts dels captius. Ilies va informar al seu pare que Timur havia aixecat l’estendard de la revolta. Aquest es va justificar dient que estava combatent la injustícia tal com el khan havia ordenat. Bikijuk, el general, també va informar al khan en sentit desfavorable a Timur i el khan va emetre un edicte ordenant la seva mort. Timur va considerar prudent fugir ja que tot el país li podia retirar la fidelitat. <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart</ref>. Ilyes va fer front a una revolta de Husayn Sufi de la dinastia [[sufita]] de [[Khwarizm]], que li va prendre [[Khivà]] i [[Kath]].
==Tamerla guerrer errant==
Tamerlà va fugir i va esdevenir un guerrer errant, una figura que en aquells temps es donava de quan en quan a [[Transoxiana]]. Es va unir al seu cunyat [[Amir Husayn]] que també anava errant. Junts o per separat van passar per multiples aventures entre 1362 i 1364 entre les quals els seus serveis com a mercenaria al [[Sistan]] on fou ferit i va quedar coix, circumstància que el va fer ser conegur com Timur el Coix (Timur Lenk, europeitzat Tamerlà). Finalment els jats amb els seus saquejos i malgovern es van enemistar a la població local que progressivament es va fixar en els dos homes i molts guerrers van anar passant al seu servei. El 1364 van derrotar als jats a la vora del [[Jihun]] i van penetrar en Transoxania; cap a finals del 1363 o inicis del 1364 va morir el khan [[Tughluk Timur]] de [[Mogolistan]] i la família o clan [[Dughlat]] que dominava [[Kashgària|Kaixgària]] va cridar al tron al fill de Tughluk, el virrei Ilyas o [[Ilies Khoja]], que va decidir abandonar temporalment [[Mawara al-Nahr]] per anar a recollir la successió. Els jats perseguits van ser altre cop derrotats i Timur i Husayn van entrar a [[Samarcanda]] en triomf. Aquest periode (1262-1264) queda extensament relatat al article '''[[Tamerlà (guerrer errant)]]'''.
==Expulsió dels jats (1364)==
Els caps de les hordes (tumans) i caps tribals menors, a mesura que el país va quedar net de jats, van anar recuperant la seva independència. Però Timur els exigia obediència i reconeixement com a ''kelantar'' (superior). Husayn també volia ser el cap superior ja que com a descendent de [[Qazaghan]] s’hi considerava amb dret. Va convocar una gran assemblea de caps (''Kurultai'') i es va decidir que com que Timur no era un ''tureh'' (descendent de família imperial) sinó un ''kerachu'' (família descendent de comandant) no tenia dret a assumir la superioritat. Timur va insistir en ser el cap superior ja que havia derrotat als jats sense ajut però els caps van declarar que el superior havia de ser un descendent de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i per això van cridar a [[Khabul Shah]] Aghlan, que havia esdevingut un [[dervix]], que seria el sobirà de Transoxiana; se’l va vestir adequadament i se li van proporcionar els elements de la reialesa i se’l va situar al tron.
Timur va convocar un ''kurultai'' dels seus partidaris i es va dirigir a [[Kish]] per passar allí el hivern (1364-1365). Husayn per la seva banda es va establir a la residencia de la seva tribu (els [[karaunes]]), [[Sali Sarai]]. <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart </ref>. La genealogia de Kabul Shah era: fill de Durtxi, net d’Elxa Karai, besnet de [[Duwa]] Khan <ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. Francesa de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, I, 11 </ref>. Al mateix ''kurultai'' es va decidir que l’amir Haidar d’Ankhud, que estava presoner, seria entregat a [[Zinda Hasham Apardi]], per ser executat . A Timur li fou concedit el malnom de “el Gran” i el títol de ''Sahib Karan'' (Heroi del Segle) que sembla ser un premi de consolació per equilibrar la preponderància que agafava Husayn.
Timur va proposar a Husayn i a [[Oljei Apardi]] (el’amir mes vell i experimentat) d’alliberar a l’amir mongol Hamid en raó dels vincles d’amistat existents entre Timur i el pare d’Hamid, i al príncep mogol amir Iskandar, i Husayn va consentir, probablement a contracor, només per complaure a Timur. Aquest va enviar als seus amirs de confiança Daud Dughlat i [[Saif al-Din Barles]] a alliberar als dos homes que estaven sota custodia de dos amirs que per evitar el seu alliberament van matar a Hamid; Husayn va tolerar l’acció i va reclamar l’entrega d’Iskandar, enemic personal seu, que li fou donat i el va matar. Després del ''kurultai'' Timur va tornar a Kish i Husayn a Sali Sarai, on van passar el hivern.<ref>Ibid </ref>. La celebració d’aquest ''kurultai'' es situat per B. F. Manz a finals del 1364. <ref> ''The rise and rule of Tamerlane'', pàg 50 </ref>
==Tornada dels jats (1365), tercera guerra==
A la primavera del 1365 es va saber que l’exèrcit dels jats havia sortit de [[Mogolistan]] i marxava cap a Transoxiana. Els amirs que havien proclamat a Kabul Shah es van alarmar i van escriure a Timur indicant que el reconeixien com a cap superior i l’obeirien fins que els jats es retiressin, demanant disculpes per la seva actitud anterior i sotmetent-se a la seva benevolència. Quan això es va saber, el preceptor del jove Kabul Shah, Mulk Bahatur, el va fer matar per congraciar-se amb Timur. Però aquest ho va desaprovar i va entregar el preceptor als hereus de Kabul Shah que podrien fer el que volguessin (no s’indica però evidentment fou mort). Després Timur va anunciar als caps que s’acabaven de sotmetre’s que marxaria cap a Khujand per enfrontar als jats.
Husayn immediatament va mobilitzar tropes dirigides per [[Zinda Hasham Apardi]], Pulad Bugha i Malik Bahadur que foren enviades a Timur.<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. Francesa de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, I, 12 </ref>. Amir Husayn comptava amb els clans de la muntanya amb els guerrers ghurs i afganesos; mentre que Timur tenia les forces de la tribu dels Barles (i altres tribus aliades), el genets del desert, els Jalayirs, i les tropes dels Sulduz <ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb</ref>
Aquesta fou la tercera guerra entre Timur (i els seus partidaris) i els jats. Va sortir de Kish amb sis mil homes i va arribar al poble d’Akar o Akyar on va tenir notícies de l’exèrcit enemic que era força nombrós i avançava amb rapidesa cap a la regió de Khujand. Va informar a Husayn i va marxar cap al riu [[Sihun]] a la zona de Khujand, riu que va creuar i es va fer fort a la riba nord del riu entre [[Taixkent]] i Txinaz. Els jats havien acampat a la vora del riu Badam, a Ezam i s’havien dividit en quatre seccions: la dreta sota Shuknum Bahadur; l’esquerra sota Hajji Beg; el centre amb el propi khan [[Ilies Khoja]] i l’avantguarda sota Kiptxak Bahadur. Les tropes de Husayn, amb aquest al front, van arribar al cap de poc i es van afegir al campament de Timur. <ref> ibid</ref>.
==La batalla de Laï o dels Tolls==
Timur va organitzar als seus amb una dreta sota Belanchy Arlat (amb la major part de les tropes d’Amir Husayn); l’avantguarda amb Melk Bahadur; l’esquerra amb els kiptxaks sota amir [[Sarbugha Quiptxak]]; ell mateix es va situar amb l’esquerra i [[Jaku Barles]] estaria a la reserva. <ref> Yazdi situa a Belanchy Arlat a la rereguarda; Husayn a la dreta; Timur a l’esquerra, [[Oljai Apardi]] a l’avantguarda; a amir Sarbugha Quiptxak li dona la rereguarda de l’ala esquerra i l’avantguarda de l’ala a Timur Khoja; al costat de Timur els amirs Jaku Barles, [[Saif al-Din Barles]] i Murad Barles </ref>. El pla era avançar i atacar mentre que Husayn protegiria la rereguarda amb uns mil homes. Husayn no va voler dividir les forces i va preferir avançar tots junts i va imposar aquest criteri.
L’enemic (''munkelay'') es va apropar i les tropes lleugeres dels dos bàndols van xocar. El general Zinde Khusham ([[Zinda Hasham Apardi|Zinda Hasham]]) va fer un furiós atac sobre la dreta on estava Husayn i va trencar aquesta ala però una part del camp van mantenir posicions. Ilies va enviar una divisió manada per Amir Shams al-Din, per reforçar la carrega; aquesta força s’acostava molt a Husayn i veient que seria derrotat, Timur es va dirigir allí i va carregar contra les posicions de Shams al-Din amb 17 esquadrons i el va posar en fuita; així Timur va poder carregar contra el centre d’Ilies Khoja que va trontollar; llavors va cridar a Husayn i a Tahan Bahadur per que acudissin a rematar la feina; Husayn va interpretar la petició com una acusació de covardia feta davant de tot l’exèrcit i la va emprendre contra el missatger. Timur va enviar un altre missatger, en aquest cas un parent d’Husayn, Mulk Mehedy, convocant-lo urgentment ja que estava a punt d’obrir pas, però Husayn estava molt enfeinat i no podia reunir les seves tropes que havien estat trencades per l’enemic. Mehedy li va comunicar que Timur havia trencat la primera línia enemiga i que estava a punt d’obrir pas amb la reserva, i que l’arribada de les forces d’Husayn serien suficients per fer fugir a l’enemic, però fou colpejat per Husayn i va haver de tornat abatut amb Timur al que va confessar que considerava que Husayn volia posar a Timur en perill mentre ell se’n escapava. Sense ajut Timur va poder derrotar a la dreta enemiga però a manca d’assistència de Husayn va haver de desistir de mes combats i va reagrupar les seves tropes retirant-se cap un rierol proper a la plana de la batalla. Quan l’enemic ho va veure també van desistir de lluitar mes a causa del cansament i la tensió, i van acampar igualment. <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart </ref>. La falta d’assistència de Husayn és esmentada en diverses fonts. Segons Lamb, l’exèrcit de l’ulus Txagatai es va dividir en tres cossos: dreta (sota Husayn), esquerra (sota Timur) i centre. Cada un d’ells estava dividit en principal i reserva. Llavors Timur i l’ala esquerra va poder trencar l’ala dreta rival i es va dirigir cap a l’estendard enemic però va fallar i quan el portaestendard l’anava a matar l'amir Jaku Barles li va salvar la vida i va matar al soldat contrari. El centre dels dos contendents es va barrejar mentre que l’ala dreta sota Husayn fou rebutjada. Timur va fer sonar timbals i trompetes i al mancar el portaestendard dels jats, aquests es van desorientar i van començar a retirar-se. Timur va córrer en ajut de Husayn i tant havia avançat que els va agafar pel darrera. Ilies Khan mantenia amb cautela la seva reserva i semblava disposat a retirar-se del tot. Va ser una oportunitat gloriosa i Timur va enviar un missatger a Husayn per instar-lo a reformar les seves divisions sense demora i avançar per atacar als jats; ell mateix ja començava a atacar però Husayn no va poder acudir. Timur va decidir que no enfrontaria cap mes batalla amb Amir Husayn com a segon comandant.<ref> ''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb<Ref>
A la nit Husayn va enviar un missatge a Timur demanant excuses per la seva conducta desencertada d’aquell dia i oferia continuar la lluita. Timur va contestar que la oportunitat havia passat; que després de que ell s’havia obert pas, amb la seva arribada la victòria haguera estat ben fàcil, però ara ja no era el mateix al estar tots agrupats.
Després d'haver passat la nit al camp de batalla i haver descansat els cavalls, al matí els dos bàndols es van estudiar les posicions respectives. Els jats van començar a tocar els tambors per atacar, però va començar a ploure i cada vegada mes fins al punt de que la turmenta va convertir la plana era un fangar intransitable i els cavalls no es podien moure. Tot i així els guerrers de Timur es van disposar a lluitar amb les espases. El mag Yedchy va ser capturat i se li va tallar el cap, moment en que la pluja va cèsar. Timur va ordenar la carrega i van dispersar al enemic i es va ordenar fer sonar els tambors de victòria. L’estendard (''tugh'') dels jats, que portava amir Shams al-Din va marcar la retirada i el van seguir les tropes; Timur amb 2000 cavalls es va dirigir contra forces enemigues la meitat de fortes, que van lluitar però foren sobrepassades i van poder arribar fins a la bandera o estendard; la segona línia dels jats va venir a ajudar a la primera línia ja trencada i la batalla va continuar del matí a la nit; dos mil jats i mil soldats de Timur van morir. A la seva biografia Timur no esmenta aquesta batalla, el que indicaria que, encara que la descripció de Petis de la Croix es optimista, probablement fou una derrota seriosa com prova que després d'ella van planejar emigrar a Khurasan<ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart </ref>. El cert es que el segon dia l’enemic estava millor preparat i divisions separades dels jats van poder rebutjar a les forces de Timur que es va haver de retirar a través d’un camp ple de fang i de morts seguit dels seus guerrers barles. <ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb</ref>
Yazdi no esmenta l’error de Husayn i atribueix totes les desgracies a la pluja causada per una pedra màgica que posseïen els mags mogols; dona a la batalla en nom de “batalla de Laï o dels tolls” i el situa el [[30 de maig]] i [[1 de juny]] del [[1365]] tot i que per l’error sistemàtic del traductor Patis de la Croix s’indica del 1375.<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. Francesa de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, I, 12 </ref>; no obstant la pluja que es va produir mes aviat sembla una turmenta típica de la primavera a les estepes, amb les quals els camps esdevenen un fangar i sovint el riu es desborda i inunda les terres planes a la vora com va passar en aquest cas; en aquesta situació evidentment era difícil lluitar amb tant de fang i tanta aigua. Diverses fonts esmenten com Jaku Barles va salvar la vida a Timur en aquesta batalla.
==Retirada cap a Kish (1365)==
A la nit les tropes disperses es van anar reagrupant. Els oficials consideraven que a manca de cooperació de Husayn haurien de retirar-se cap a [[Kish]]. Timur va decidir que en endavant no compartiria més el comandament amb Husayn ni mai hi hauria dos generals en un mateix exèrcit. Les tropes foren dispersades per anar a Kish pel seu compte i allí reagrupar-se, i així es va fer. Husayn va acampar a certa distancia (4 kms) avergonyit per la seva conducta. Husayn suggeria reunir les forces i creuar el riu Oxus/[[Jihun]] per marxar al [[Khurasan]], però Timur va apel·lar al seu honor i ho va rebutjar. Husayn va marxar a [[Sali Sarai]], va reunir tota la seva Horda i van anar al sud del riu a esperar a veure si els jats anaven fins allí, i si ho feien van decidir marxar a l’Índia. <ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart </ref>
Timur es va quedar. Se’n va anar a [[Samarcanda]], va comprovar que la ciutat podia aguantar un setge i va seguir cap a la Ciutat Verda per aixecar un nou exèrcit mentre els jats s’ocupaven en assetjar Samarcanda. Cal esmentar que la princesa Aljai (Oljei Terken), esposa de Timur, havia fet d’infermera dels ferits en les operacions de la guerra <ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb.</ref>. Timur va fortificar Kish (Ciutat Verda) i va reunir un exèrcit de dotze regiments (tres d’ells anaven manats per Timur Khoja, Janjy Bahadur i Abha Bahadur; els jats van arribar a Kukeng, al districte de Samarcanda i els tres regiments esmentats foren enviats a la zona. Daud Khoja i Hindushka, amb el comandament d’altres dos regiments, hi van ser enviats al darrera; però una vegada reunits els cinc regiments passaven el temps en beure i festa.
Llavors va córrer el fals rumor (propagat per un oficial que s’havia emborratxat) de que Timur planejava eliminar-los a tots després de derrotar als jats i els soldats, espantats, es van dispersar i la major part van acabar al campament dels jats. La guàrdia avançada dels jats va trobar a diversos desertors que els van guiar a les posicions de Timur Khoja i Abas o Abha Bahadur que van oferir una lleu resistència i van fugir<ref> Yazdi explica alguns detalls i diu que els amirs Daud Khoja i Hindushka van fugir perquè pensaven que Timur els volia fer matar. Un combat menor a Kukeng va suposar una derrota de un contingent timúrida a mans de Kepeg Timur fill de Olug Toktamur i de dos capitans fills d’Hajji Beg</ref>.
==Timur passa al sud del riu Jihun (1365)==
Timur llavors va prohibir el vi i el que fos sorprès bevent-ne se li feria beure plom fus i els seus bens serien confiscats. La situació era insostenible per Timur i va acabar passant el riu cap a [[Balkh]] i va acampar a la vora del riu Amu (Jihun). Allí es van reunir les diferents hordes disperses, les tribus de Tumek Khan ([[Kebeg Khan]]) i [[Eltxi Bugha Sulduz]] (Oljai Bugha Sulduz ). Els jats ja eren a les portes de Samarcanda. Timur va acabar de passar les seves forces a l'altre costat del riu.
Va ordenar la mort de Timur Khoja, que acabava de retornar, però a petició de molts altres amirs i caps finalment el va perdonar i nomes li va imposar una multa. Samarcanda no era una ciutat fortificada i no tenia ciutadella. Els habitants es defensaven com podie i les lluites eren diàries; els notables locals (Mulazade Samerkundy o Mawlana Zade Samarcandi, Mawla Khurdek Imam Bokhari, Abu Beker Kelevi... demanaven a Timur atacar per allunyar als jats i aquest es va veure en la necessitat de re-creuar el riu amb els set mil homes que li quedaven.
==La sort de Timur (1365)==
Planejava o be un atac nocturn al campament combinat amb una tàctica de terra cremada a l’entorn, o be un atac sense cap desgast al territori. Però abans de decidir va arribar la noticia de que una plaga afectava als cavalls i que els jats s’havien hagut de retirar. L’avantguarda sota [[Abas Bahadur]] va avançar cap a Samarcanda seguida de la resta amb el propi Timur. Els jats aleshores, mancats de cavalls, van preferir fugir cap al ''desht'' (desert). Timur els va perseguir però quan els va trobar estaven en condicions tant deplorables que els va deixar en pau. Va enviar a [[Jaku Barles]] a prendre possessió de [[Samarcanda]]<ref> ''An autobiographic relat of the life of emperor Timur'', per Charles Stewart </ref>
Timur era un bon jugador d’escacs i en aquest temps se’l va poder veure fer diverses partides, quasi sempre sol ja que sempre guanyava als seus oficials. També era un home amb sort i una nova mostra de fortuna fou el que va passar a Samarcanda, que quan resistia als jats i aquests ja estaven entrant a alguns barris, una plaga va afectar als seus cavalls i es van haver de retirar. <ref>''Tamerlane, the earth shaker'', de H. Lamb.
[[Fitxer:Timur during attack on Balkh 1370.jpg|miniatura|esquerra|Tamerlà durant l'atac de Balkh]]
Derrotats els jats, es va establir una mena de govern compartit entre Tamerlà i Husayn, però fou aquest darrer qui es va fer amb el domini de Samarcanda i de bona part de Transoxiana. La disputa pel poder entre els dos homes va durar més de cinc anys amb moments de guerra i altres de reconciliació. El 1368 es van reconciliar per fer front al perill que suposaven encara els jats, però la lluita va tornar a esclatar entre ambdós. El [[1369]] Tamerlà va ocupar [[Balkh]] i va prendre el títol d'amir de Transoxiana ([[Mawara Nahr]]) el [[8 d'abril]] d'aquest any si bé el príncep txagataïda Soyurghatmish (transliteració catalana: [[Suyurgatmix]]), fill del difunt khan [[Tughluk Timur]] de Mogolistan, restava khan de Txagatai, i nominalment Tamerlà hi estava sotmès.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Marozzi |nom=Justin |títol=Tamerlane: Sword of Islam, Conqueror of the World |url=http://books.google.cat/books?id=802YbRBPGRYC&pg=PA68&dq=Kay+Khusraw+tamerlan&hl=ca&sa=X&ei=ap6GUbeAMfTQ7AazkoCgBQ&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Kay%20Khusraw%20tamerlan&f=false |llengua=anglès |editorial=HarperCollins UK |data=2012 |pàgines=68 |isbn=0007369735}}</ref>. Tots aquets esdeveniments es relaten extensament a la biografia d' '''[[Amir Husayn]]'''.
El 1371 va iniciar la conquesta dels territoris dels Sufides de Khwarizm. Va sotmetre als nòmades del [[Turquestan oriental]]. El 1374 va jutjar a l'emir Kai Khusraw Khuttalani de [[Khuttal]] i el va executar per haver ajudat als rebels de Khwarizm. La conquesta de Khwarizm es va completar el [[1379]].
== Expansió ==
| |||