Shuar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m bot: -l'unió +la unió
Línia 14:
Abans de la conquesta castellana, els shuar conviuen a l'Oest d'Equador amb l'Imperi Inca, el qual havia conquerit tots els grups equatorians de la Serra. L'emperador inca Huayna-Cápac va dirigir aleshores un exèrcit per conquerir als shuar. La invasió, que possiblement va tenir lloc a les conques dels rius Zamora superior i Chinchipe, rep tanta resistència que Huayna-Cápac finalment ha d'escapar, declarant que aquells habitants eren indignes de ser súbdits.<ref name=":2" />
 
La primera incursió d'europeus al territori shuar es produeix l'any 1549, en virtut d'una expedició castelllana conduïda per Hernando Benavente. Benavente va entrar, segurament, pels contraforts orientals dels Andes des de les fonts del riu Upano, continuant pel sud d'aquests fins a arribar a l'la unió amb el riu Paute. Un cop arribat a territori shuar, i contràriament a l'intenció inicial de fundar allà una ciutat, es retira perquè es troba amb una societat molt hostil, amb asentaments molt separats els uns dels altres i un ambient massa desagradable com per establir-hi una colònia. Més endavant, però, el virrei del Perú envia una nova expedició de colons i soldats al territori shuar. Aquests nouvinguts estableixen acords de pau amb els shuar, i comencen a explotar jaciments d'or molt rics als rius Paute, Zamora i Upano. En tenir tant d'èxit amb aquestes explotacions, el 1552 es funden dues comunitats principals, descrites com a "ciutats": Logroño (possiblement a l'la unió del riu Paute amb el riu Zamora) i Sevilla de Oro (probablement cap a la meitat del curs de l'Upano).
 
Tot i haver aconseguit la cooperació d'alguns shuar a les explotacions aurífiques, d'altres s'hi van oposar, arribant revoltar-se i a matar a un gran nombre de castellans, però sense arribar no obstant a anorrear-los. L'èxit obtingut pels castellans en la mineria de l'or d'aquelles terres fa despertar en molts colons actituds cobdícioses i també despòtiques envers els shuar, fins que l<nowiki>''</nowiki>any 1599 es produeix la seva coneguda revolta. El detonant va ser l'exagerada cobdícia mostrada per l'últim governador de Macas, i les festes celebrades amb motiu de la coronació de Felip III de Castella. La revolta té greus conseqüències pels colons castellans; els pocs que sobreviuen han de marxar cap al nord, a la part superior de la vall d'Upano, on es funda la colònia dels refugiats de Macas.