Semivida (farmacologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot normalitza el tag de referències
m bot: -vida mitja +vida mitjana
Línia 3:
El concepte s’utilitza per mesurar l’eliminació de substàncies com metabòlits, fàrmacs i molècules de senyalització del cos. Típicament, la '''semivida biològica''' es refereix a la neteja natural del cos a través de la funció del fetge i mitjançant l'excreció de la substància mesurada pels ronyons i els intestins. Aquest concepte s’utilitza quan la taxa d’eliminació és aproximadament exponencial.<ref>{{GoldBookRef|title=Biological Half Life|file=B00658}}</ref>
 
En un context mèdic, la semivida descriu explícitament el temps que triga la concentració plasmàtica en sang d’una substància a reduir a la meitat (vida mitjamitjana plasmàtica) el seu estat estable quan circula per la totalitat de la sang d’un organisme. Aquest mesurament és útil en medicina i farmacologia perquè ajuda a determinar quant de medicament cal prendre i amb quina freqüència cal prendre'l si es necessita constantment una quantitat mitjana. En canvi, l’estabilitat d’una substància directa en plasma es descriu amb l’estabilitat plasmàtica que és essencial per assegurar una anàlisi precisa dels fàrmacs al plasma i per al descobriment de fàrmacs.
 
La '''relació entre les semivides biològica i plasmàtica''' d’una substància pot ser complexa depenent de la substància en qüestió, a causa de factors que inclouen l’acumulació de teixits (unió a proteïnes), metabòlits actius i interaccions amb els receptors.<ref name="SCM">{{ref-llibre|títol=Spinal Cord Medicine|autor1=Lin VW|autor2=Cardenas DD|editorial=Demos Medical Publishing, LLC|pàgina=251|url=https://books.google.com/?id=3anl3G4No_oC&pg=PA251&lpg=PA251|any=2003|isbn=1-888799-61-7}}</ref>