Alfred Binet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
retocs diversos Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 8:
== Biografia ==
Pel que fa a la seva formació acadèmica i estudis, Binet es va llicenciar en dret
A part es va interessar per la psicologia i la va aprendre de manera autodidàctica gràcies als textos sobre psicologia de la National Library de París.
Mentre aprenia psicologia va anar formant la seva pròpia visió sobre aquest camp, tenint a [[John Stuart Mill]] i les seves idees sobre
Un cop finalitzats els seus estudis, Binet va treballar a
També va treballar com a investigador al Laboratori de [[Psicologia experimental|Psicologia Experimental]] a la Sorbonne University (1891-1894), convertint-se en director
Influenciat per les idees de [[Francis Galton]],
Malauradament, però, Binet va morir aquell mateix any, precisament abans que la revisió de
== Context històric
Alfred Binet (1857-1911) va néixer i viure en un període històric ple de canvis. Per una part, va viure la [[Segona revolució industrial|Segona Revolució Industrial (1880-1914)]] la qual va suposar un creixement econòmic i un canvi en la concepció del treball. I per altra banda, el coneixement científic va donar un tomb al seu recorregut, va aparèixer la medicina social, la qual va fer front a les mancances sanitàries que suposava el canvi de qualitat de vida de la Segona Revolució Industrial.
Si ens centrem en
Aquest últim autor, Francis Galton, va posar
Altres autors com Charles Spearman (1863-1945) es van centrar en
== Recorregut professional ==
La carrera
Va desenvolupar una tècnica per aconseguir disminuir els símptomes negatius dels pacients. Consistia a atraure amb un imant les sensacions desagradables per fer-les desaparèixer després.
Un grup de científics, però, van intentar en diverses ocasions replicar aquest experiment i es van adonar que hi havia un control experimental escàs, és a dir, els resultats de la desaparició dels símptomes eren causats per la influència de
Totes aquestes crítiques a la seva investigació el van desacreditar.
Com a conseqüència, va fer un gir a la seva carrera. Va decidir centrar-se en l'estudi de la intel·ligència basant-se en les seves filles de 2,5 i 4 anys. Va estudiar el seu desenvolupament intel·lectual i les capacitats perceptives i de pensament.
Com a conclusió de l'observació realitzada sobre les seves filles va extreure que la intel·ligència no pot basar-se (únicament) en processos sensorials donat que els infants tenen unes capacitats perceptives similars a les dels adults. Per Binet la intel·ligència es resumia en la capacitat
▲Com a conclusió de l'observació realitzada sobre les seves filles va extreure que la intel·ligència no pot basar-se (únicament) en processos sensorials donat que els infants tenen unes capacitats perceptives similars a les dels adults. Per Binet la intel·ligència es resumia en la capacitat d’adaptació a una cosa nova i diferent.
Posteriorment, seguint amb la recerca de la intel·ligència va crear els primers tests mentals (van servir de guia per altres autors com [[Jean Piaget]]).
Amb el seu ajudant van escriure
A més a més, va proposar una mesura directa de la intel·ligència, és a dir, sense necessitat
Tot això, el va desacreditar com a professional de la intel·ligència i va decidir donar
L'any 1899, Binet
Theodore Simon li demanà a Binet que fos director de la seva tesi doctoral (sobre els nens amb retard mental). Els dos professionals, a l'estudiar els nens deficients
Arran
Van fer diverses proves amb diferents mostres de nens per esbrinar quins dels ítems funcionaven i, finalment, es van quedar amb 30 proves que fluctuaven de menor a major dificultat. Permetien establir un nivell intel·lectual en funció de
Van crear la següent classificació: (associada al seu rang
* Idiotes (2 anys) -> distingir objectes, seguir objectes amb la mirada
* Imbècils (3-6 anys) -> Assenyalar objectes, recordar números
* Morons (7-9 anys) -> Completar frases, trobar diferències
* Normals -> Pretenien mesurar el raonament
La fórmula que van idear per establir el quocient intel·lectual va ser:
Tot i que Binet, aquest cop, va intentar seguir bastant fidelment el [[mètode científic]] també va rebre crítiques en aquest àmbit, ja que es creia que va voler unificar en un únic índex totes les capacitats (complexes i variades) que componen la intel·ligència.
Una de les principals aportacions
“Segons sembla, la intel·ligència posseeix una facultat fonamental, la manca de la qual condiciona de manera notable la vida pràctica. Aquesta facultat és el raonament, altrament anomenat sentit pràctic, iniciativa, la facultat
La perspectiva
* Nativista no radical: Importància de
* Ortopèdia mental:
* Exercicis per millorar voluntat, atenció i disciplina.
* Interessat per la individualitat.
* Concepció de la intel·ligència múltiple: unió de diferents facultats que ens fa més hàbils a
== Obres ==
Linha 106 ⟶ 104:
* ''Les enfants anormaux'' (1907).
* ''Les idées sur les enfants'' (1900).
{{commonscat}}▼
== Referències ==
{{MR}}
* Sandiford, P. (1936). Review of The Development of Alfred
* Carson, J. (2014). Mental testing in the early twentieth century: Internationalizing the mental testing story. History of Psychology, Vol 17(3), 249-255.
* Nicolas, S., i Levine, Z. (2012). Beyond intelligence testing: Remembering Alfred Binet after a century. European Psychologist, Vol 17(4), 320-325.▼
▲Nicolas, S., i Levine, Z. (2012). Beyond intelligence testing: Remembering Alfred Binet after a century. European Psychologist, Vol 17(4), 320-325.
{{Autoritat}}
|