Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Preposició correcta |
||
Línia 34:
Els '''homònims''' no són acceptats al regne animal: el nom genèric ha de ser únic i genuí en el sistema de classificació i no es pot repetir en cap cas; si això s'esdevé, s'ha d'anomenar de nou. Sí que s'accepten els sinònims (dos noms diferents per a una mateixa espècie) en casos especials i sempre s'han d'indicar convenientment segons la fórmula ''Rallites'' (syn. ''Porzana''). També s'accepten els '''tautònims''' (un mateix nom per gènere i espècie), que generalment són conseqüència de la modificació del gènere d'una espècie i de l'aplicació de la norma segons la qual no es pot modificar mai l'epítet específic. En són exemples, ''Oenanthe oenanthe'' i ''Oriolus oriolus''. Per contra, en la classificació botànica estan prohibits els tautònims.
La primera espècie descrita dins un determinat gènere és considerada l'espècie tipus i, generalment, la resta d'espècies incloses hi han de ser similars. Un exemple de la tasca de revisió constant, del respecte a les normes estrictes del [[Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica]] (ICZN) i de l'esmena d'imprecisions, és el de ''Sylvia ruppeli'' descrita per Temminck el 1823 en honor a Wilhelm Peter Eduard Simon Rüppell (1794-1884). Aquest taxó manté aquesta ortografia i no s'accepta ''Sylvia rueppelli'' perquè l'autor en va establir l'epítet específic intencionadament a partir de la veu francesa ''bec-fin Ruppel'', tot i que d'altres espècies anomenades en honor
En el cas concret de les aus, l'[[Association of European Records and Rarities Committees]] (AERC) vetlla a nivell europeu per la correcta aplicació de la nomenclatura zoològica en les espècies d'ocells. Anualment genera recomanacions taxonòmiques que inclouen tant revisions d'espècies europees com canvis en la seva nomenclatura.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Crochet|nom=P. A. et al.|article=|publicació=AERC TAC's taxonomic recommendations|url=|data=2012|pàgines=}}</ref> Les societats ornitològiques de referència de cada país, com l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i la Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife), n'adopten les recomanacions i les apliquen en les seves publicacions i estudis.
| |||