Niccolo Fontana Tartaglia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m neteja i estandardització de codi
Línia 15:
En l'esperança de guanyar altres concursos, Tartaglia no descobreix la seva fórmula. L'èxit de Tartaglia en el duel arriba a oïdes de [[Girolamo Cardano]], que li prega que li comuniqui la seua fórmula, a la qual cosa accedeix però exigint a Cardano jurar que no la publicarà. No obstant això, en adonar-se que Tartaglia no publica la seua fórmula, i que segons sembla arriba a les mans de Cardano un escrit inèdit d'altre matemàtic datat amb anterioritat al de Tartaglia i en el qual independentment s'arriba al mateix resultat, serà finalment Cardano qui, considerant-se lliure del jurament, la publique en la seua obra ''Ars Magna'' ([[1570]]). A pesar que Cardano va acreditar l'autoria de Tartaglia, aquest va quedar profundament afectat, i arribà a insultar públicament Cardano tant personalment com professional. Les fórmules de Tartaglia seran conegudes com a ''fórmules de Cardano''.
 
Altres aportacions destacables de Tartaglia van ser els primers estudis d'aplicació de les [[matemàtiques]] a l'[[artilleria]] en el càlcul de les [[balística|trajectòries dels projectils]] en el seu tractat ''Nova Scientia'' de [[1537]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kinard |nom=Jeff |títol=Artillery: An Illustrated History of Its Impact |url=https://books.google.cat/books?id=iH4j8abhD1cC&pg=PA69&dq=Tartaglia+artillery&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwierfvX0uHQAhVIShQKHddOCF0Q6AEIGjAA#v=onepage&q=Tartaglia%20artillery&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2007 |pàgines=69 |isbn=185109556X}}</ref> (treballs confirmats posteriorment pels estudis sobre la caiguda dels cossos realitzats per [[Galileu Galilei|Galileu]]). En aquesta matèria, el seu pensament és encara àmpliament impregnat de la teoria de l'''[[impetus]]'' amb l'ús de l'escaire, l'angle de 45° i una corba en tres parts amb una caiguda vertical, amb la pesantor actuant sobre tota la trajectòria.<ref name=Gille>[[#gille|Gille, pàg. 1466]]</ref>
 
{{àncora|Fórmula de Tartaglia}}
Línia 50:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom= Dorce|nom=Carlos|títol= Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement |any=2013 |editor=Publicacions de la Universitat de Barcelona |llengua=català |isbn= 978-84-475-3683-2 |ref=Dorce|lloc=Barcelona}}
* ''Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano'', Montaner i Simon (1897).
* Source principale (apparemment): ''Des mathématiciens de A à Z'' de Hauchecorne et Surratteau, Éditions Ellipse, 4e édition, 2008.
* Font principal (aparentment): ''Els matemàtics de l'A a Z'' d'Hauchecorne i Surratteau, Edicions El·lipse, 4.
* {{ref llibre|cognom=Gille|nom=Bertrand |títol=Histoire des Techniques|url=http://books.google.cat/books?id=msoDAAAAMAAJ|any=1978|editorial=Encyclopedie de la Pléiade|llengua=francès|ref=gille}}