Nicolae Ceaușescu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{No neutralitat|data=gener de 2017}}
{{Infotaula persona}}
'''Nicolae Ceaușescu''' ([[Scornicești]], [[Pitești]], [[1918]] - [[Târgoviște]], [[1989]]) fou un [[polític]] [[romanesos|romanès]], que exercí de [[President de Romania]] entre 1967 i 1989 així com de [[secretari general]] del [[Partit Comunista Romanès]] entre 1965 i 1989.
== Els seus primers passos a la política fins a esdevenir el líder del comunisme romanès ==
Línia 9:
Arran de l'ocupació militar soviètica de [[Txecoslovàquia]] (1968) es va oposar a la política exterior de l'[[URSS]] i va encetar un contradictori procés d'independització respecte a la potència comunista. Es va apropar als [[Estats Units d'Amèrica]], la [[Alemanya Occidental|República Federal d'Alemanya]] (RFA), [[França]], [[Itàlia]] i el [[Regne Unit]] amb els quals va establir relacions diplomàtiques. Al mateix temps va establir cooperacions amb la [[Xina]] i [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], i encetava una política de mà estesa cap als països del [[Tercer Món]] (tot i els conflictes que tingué amb alguns països àrabs pels llaços existents entre Romania i [[Israel]]). La seva projecció internacional la va enfortir per les contínues visites que Ceaușescu va fer per molts països ([[Regne Unit]], [[URSS]], [[Estats Units]], [[França]], [[Cuba]] i [[Egipte]]) entre d'altres.
A nivell intern, va començar un procés de denúncia del règim de Gheorghe Gheorghiu-Dej, rehabilitant moltes de les seves víctimes com [[Lucreciu Patrascanu]] i [[Ana Pauker]]. També va intentar aplicar un seguit de mesures de descentralització ([[1970]]), però aquestes només foren petits intents d'assentar l'administració romanesa per tot el territori. Al llarg de la primera meitat dels anys 70 del {{segle|XX}} va augmentar el poder que tenia dins del [[Partit Comunista Romanès]] i dins de Romania. Així va ser nomenat President del Consell Suprem de Desenvolupament Econòmic i Social ([[1973]]) i el [[1974]] va afavorir tot un seguit de reformes estatals: [[Romania]] va passar de ser República Popular a República Socialista i es va crear el càrrec de President de la [[República Socialista de Romania]], que va ser ocupat pel mateix Ceaușescu. D'altra banda el mateix any [[1974]] va ser reelegit Secretari General del [[Partit Comunista Romanès]] (PCR), mentre que la seva dona, [[Elena Ceaușescu]], era elegida membre del Comitè Executiu.
[[Fitxer:Nicolae e Juan Carlos.jpg|miniatura|Nicolae Ceaușescu amb el rei [[Joan Carles I]] d'[[Espanya]], en 1979.]]
Línia 25:
La nit del [[21 de desembre|21]] al [[22 de desembre]] la mort en estranyes circumstàncies del comandant en cap de les Forces Armades, General [[Vasile Milea]], deixava les Forces Armades en mans dels militars que preparaven un cop d'estat contra el règim de Ceaușescu. Entre aquests es comptaven els Generals Stănculescu i Neagoe (el primer era conseller personal de Ceaușescu i va ser un dels que va animar-lo a convocar la manifestació del dia 21 de desembre). Tot i que la normalitat era aparent, el 22 de desembre alguns membres del partit comunista, actuant conjuntament amb els militars, van preparar marxes des de les fàbriques cap al centre de [[Bucarest]]. Els obrers, en arribar al centre de la ciutat, començaren a fer aldarulls i a convidar a la gent a revoltar-se, començant així la [[Revolució Romanesa de 1989]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sebestyen |nom=Victor |títol=Revolution 1989: The Fall Of The Soviet Empire |url=http://books.google.cat/books?id=vz7gTTzvh8kC&pg=PT6&lpg=PT6&dq=21+december+1989+bucarest&source=bl&ots=zB7hvvikiX&sig=oP4K38iYXvI7EedZ--MSQkGFSEc&hl=ca&sa=X&ei=5mJ4UILYIMSv0QXXpIGoBA&ved=0CC8Q6AEwAA |editorial=Hachette UK |data=2009 |pàgines= |isbn=0297857886}}</ref> Tot i que la policia en un primer moment va actuar per detenir els aldarulls, aviat es va donar l'ordre de defensar únicament els edificis governamentals de possibles assalts. En mig d'un ambient de revolta popular i davant de la permissivitat de l'exèrcit i de la policia (ja controlada pels colpistes) Ceaușescu va ser convidat per Stănculescu i per altres militars i alts càrrecs del partit a retirar-se a la residència presidencial de [[Snagov]] mentre es controlava la situació a la capital romanesa. Quan aquest va marxar en helicòpter de la seu del partit (actual seu del Senat Romanès), acompanyat de la seva dona i gent de la seva confiança del partit, els militars lliuraren el poder al govern de concentració constituït per [[Ion Iliescu]] i el [[Front de Salvació Nacional]] que es trobaven a la televisió romanesa. Mentrestant la població de Bucarest era al carrer amb la sensació de què ells havien provocat la caiguda del dictador romanès.
Ceaușescu, ja conscient de la traïció duta a terme per part d'alguns dels seus homes de confiança va fugir també de [[Snagov]] direcció cap al centre de Romania, on forces de la Securitate esperaven la seva arribada. Però abans d'arribar a aquest lloc va ser deixat a les proximitats de [[Targoviste]], on fou detingut i jutjat en una farsa de judici que va ser gravat.
[[Stanculescu]], que s'havia traslladat en persona a Targoviste, va ordenar que al final del judici s'executés a Ceaușescu. Davant de la por dels comandaments militars i dels soldats allà presents va comprar voluntats a canvi d'uns quants milions de [[leu romanès|lei]] (moneda romanesa). Així el [[25 de desembre]] de [[1989]] Nicolae Ceaușescu i la seva dona Elena van ser executats. Amb ells acabava el règim comunista instaurat a Romania el [[1947]].
| |||