Nikolaas Tinbergen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 14:
== Recerca científica ==
Influenciat pel treball de [[Karl von Frisch]] i pels escrits de [[Jean Henri Fabre]] sobre els [[insectes]] va decidir utilitzar el descobriment d'una [[colònia (biologia)|colònia]] de [[vespa|vespes]] per un estudi de les seves capacitats notables autoguiades cap a la presa, orientant la resta de la seva vida científica al comportament social dels animals.
Durant la seva estada a la Universitat de [[Leiden]] va conèixer [[Konrad Lorenz]], invitat per C. J. van der Klaauw per realitzar unes xerrades sobre l'[[instint]] animal, esdevenint l'any [[1936]] el seu assistent juntament amb [[Alfred Seitz]]. El [[1938]] la Fundació Americana dels Països Baixos li va donar la possibilitat de realitzar una estada de quatre mesos a [[Nova York]], moment en el qual va conèixer [[Ernst Mayr]], [[Ted Schneirla]], [[Roberto M. Yerkes]] entre altres. Després que la [[Segona Guerra Mundial]] va ser convidat novament als [[Estats Units]], i també al [[Regne Unit]], per donar diverses conferències sobre el comportament animal. Les amistats duradores amb Ernst Mayr i [[David Lack]] van despertar un decisiu interès en l'evolució i ecologia.
En els seus estudis comparatius de psicologia animal va arribar a establir el valor de l'[[estímul]] com un signe, en el sentit que els senyals transmesos pels [[animals]] inclouen seqüències de conducta, fenomen que va relacionar amb l'existència d'una unitat coordinadora en el [[sistema nerviós]]. Va realitzar, així mateix, investigacions sobre la qüestió social de l'[[autisme]] en els primers anys de la infantesa. L'any [[1973]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] ''pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament'', premi que compartí amb [[Karl von Frisch]] i [[Konrad Lorenz]].
==Les quatre causes==
Seguint el concepte de causa d'[[Aristòtil]] (que el dividia en quatre causes), va proposar analitzar tots els fenòmens a partir d'un esquema similar que permetés connectar les diferents ciències.
La primera causa és la funció: hi ha un element que funciona així perquè permet la millor adaptació al medi del seu individu o grup de referència (relacionat amb la causa final). La segona s'explica per la [[filogènia]], és a dir, la formació o la història d'aquell element d'estudi. La tercera (relacionada amb la causa material) recull els canvis influències que provoquen alteracions en el camp analitzat. Per últim l'ontogènia es fixa en com aquesta influència de l'entorn configura la formació i evolució.
| |||