Aristarc de Samotràcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Aristarc de Samotràcia''' (''Arístarkhos'' {{polytonic|Αρίσταρχος}}, ''Aristarchus'') fou un gramàtic i crític alexandrí ([[Samotràcia]], vers [[217  aC]]-[[Xipre]], vers [[145  aC]]).
 
Va dedicar la seva vida a l'estudi i crítica dels poetes grecs, especialment d'Homer. Va dividir la[[Ilíada]] i l'[[Odissea]] en 24 llibres.
 
Fou el més gran dels filòsofs de l'escola dels alexandrins, deixeble d'[[Aristòfanes de Bizanci]], al qual va succeir com a director de la [[Museion d'Alexandria|biblioteca]] vers el [[153&nbsp; aC]]. Vers el [[145&nbsp; aC]] es va exiliar a Xipre i hi va morir poc després. Va morir amb més de 70 anys (uns 72 anys) i va deixar dos fills, Aristàgores i Aristarc.<ref name="gec">{{GEC|0005164|Aristarc de Samotràcia}}</ref><ref name="Mart">{{Ref-llibre|cognom=Martines|nom=Vicent |títol=L'edició filològica de textos|url=http://books.google.cat/books?id=lLGe8HIXbHEC&pg=PA22|any=1999|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-3936-7|pàgines=21-22}}</ref><ref name="Fer">{{ref-llibre|cognom=Ferraris|nom=Maurizio|títol=Historia de la hermenéutica |url=http://books.google.cat/books?id=qv7LzliTIKkC&pg=PA16|data=1 de gener de 2002|editorial=Siglo Veintiuno Editores |isbn=978-968-23-2329-4|pàgines=16}}</ref>
 
La connexió històrica del seu nom amb el criticisme literari ha creat el terme ''aristarc'' per denominar algú severament crític.