Arquíloc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Arquíloc de Paros''' (en [[llatí]] ''Archilocus'', en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Ἀρχίλοχος}}) va ser un [[poeta]] grec, un del primers lírics de [[Jònia]], i el primer poeta grec que va compondre [[Iambe|versos iàmbics]] segons regles prefixades.<ref>{{ref-llibre|títol=The Ancient History of Greece|url=https://books.google.cat/books?id=88wRAQAAIAAJ&pg=PA444|any=1845|editorial=University of Northern Colorado, Museum of Anthropology|pàgines=444–}}</ref> Va [[Floruit|florir]] entre els anys [[714&nbsp; aC]] i [[676&nbsp; aC]].
 
Era descendent d'una família noble de [[Paros]] que exercien com a [[sacerdot]]s a l'[[illa]]. Era net de [[Tel·lis]], que va introduir el culte a [[Demèter]] a [[Tasos]], i fill de [[Telesicles]], al qual l'[[oracle de Delfos]] va predir un fill immortal. La seva mare, en canvi, era una esclava, de nom Enipo.
 
Ja va guanyar un premi de molt jove (abans del [[700&nbsp; aC]]) per un poema dedicat a Demèter. Després es va arruïnar i es va haver de traslladar a [[Tasos]], amb una colònia, i enrolar-se com a [[mercenari]]. Allí va escriure alguns versos en relació amb el seu amor per Neòbule. El pare d'ella, Licambes, primer va autoritzar el prometatge de la parella i després s'hi va negar. Desenganyat i abatut pel tracte que va rebre, utilitza la poesia per a atacar tota la família de Licambes, en un poema que va recitar en un festival de Demèter, acusant al pare de perjuri i a les seves filles de descarades. El poema va causar tal efecte que es diu que les filles es van penjar per vergonya. La rancúnia que manifesta en els seus versos cap a la seva illa natal, segurament es deu al fet que era menyspreat per ser fill d'una esclava. A tasos tampoc no era feliç, i pintava un quadre melancòlic del lloc on va viure.
 
Durant la seva feina de mercenari va perdre l'[[escut (arma)|escut]] en un combat contra els [[Tràcia|tracis]] del continent, i aquest fet, normalment poc honorable, no li va impedir fer-ne uns versos en què es ridiculitzava a si mateix i on presentava la [[guerra]] amb un bon grau de [[cinisme]], tenint com a precedent el poema que [[Alceu de Mitilene|Alceu]] va fer en circumstàncies similars. [[Plutarc]] diu que va ser desterrat d'[[Esparta]] en el mateix moment en què hi va arribar, perquè en els seus poemes deia que era millor perdre els braços que morir en combat. [[Valeri Màxim]] en canvi, diu que els seus poemes van ser prohibits a Esparta pel seu contingut llicenciós, i sobretot per l'atac a Licambes i a les seves filles.