Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla de Mantinea (362 aC)»

m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
{{Infotaula conflicte militar
|nom_de_la_batalla = Batalla de Mantinea
|data = [[362  aC]]
|localitat = [[Mantinea]], [[Arcàdia]]
|resultat = Victòria militar de [[Tebes (Grècia)|Tebes]].
|baixes2 = 1.000 morts <br />2.000 [[Presoner de guerra|presoners]]
}}
La '''Batalla de Mantinea''' va tenir lloc el [[362&nbsp; aC]]<ref>[[Pierre Larousse]] Volume 10 L-Memn du Grand Dictionnaire Universel Du Xixe Siècle [[Editorial Larousse]]</ref> entre els [[Tebes (Grècia)|tebans]] liderats per [[Epaminondes]] i recolzats pels habitants d'[[Arcàdia]] i [[Prefectura de Beòcia|Beòcia]], i els [[exèrcit espartà|espartans]], dirigits pel [[llista de reis d'Esparta|rei]] [[Agesilau II]] i recolzats per [[Elis]], [[Atenes]] i [[Mantinea]]. La batalla havia de decidir l'hegemonia sobre [[Antiga Grècia|Grècia]], però la mort d'Epaminondes i la derrota dels espartans només van servir per aplanar el camí per a la conquesta de Grècia per part del [[Regne de Macedònia]].
 
== Context històric ==
Després que la [[Batalla de Leuctra]] el [[371&nbsp; aC]] fes trontollar l'hegemonia espartana, el polític i general Epaminondes de Tebes va procurar construir una nova hegemonia centrada a la seva ciutat. Per això, el tebà havia anat al sud, a l'àrea dominada tradicionalment pels espartans, i va crear la [[Lliga Arcàdia]], una federació de [[ciutat estat|ciutats estat]] de l'altiplà central del [[Peloponès]], per contenir la influència espartana de manera que Tebes mantingués el control total.
 
En els anys anteriors a la batalla de Mantinea, els espartans es van unir amb [[Elis]] en un esforç de minar a la Lliga. Quan els arcadis van calcular malament i es van apropiar del [[Santuari de Zeus]] a [[Olímpia]], a Elis, una de les ciutats estat d'Arcàdia, Mantinea, es va separar de la Lliga. Mantinea es va unir a Esparta i Elis per atacar la [[Lliga Arcàdia]]. Atenes va decidir donar el seu suport a Esparta, ja que era recelosa del poder tebà. Els atenesos també recordaven que al final de la [[Guerra del Peloponès]], els tebans van demandar que Atenes fos destruïda i els seus habitants esclavitzats. Un [[exèrcit atenenc]] va ser enviat per mar per unir-se a les [[exèrcit espartà|forces expedicionàries espartanes]], per evitar que fos interceptat a terra per l'exèrcit tebà.
 
L'any [[362&nbsp; aC]] Epaminondes va marxar amb les seves tropes a Mantinea, però no pel camí més curt, sinó seguint la cadena muntanyosa que es troba a l'oest de [[Tegea]]. En desembocar al costat de la ciutat de Mantinea va descendir pel pendent de la muntanya i va formar al pla, davant els enemics. Els dos exèrcits es van trobar a uns trenta [[estadi|estadis]] de Mantinea, al camí que porta a Palantio, al costat de l'alzinar anomenat Pèlag. La facció liderada pels espartans estava comandada pel rei espartà [[Agesilau II]]. L'exèrcit tebà estava compost per contingents tant de Tebes com d'altres [[ciutat estat|ciutats estat]] de [[Beòcia]], i comptaven amb el suport dels [[Arcàdia|arcadis]] encara lleials a la Lliga, i principalment per [[Megalòpolis]] i per [[Tegea]].
 
Ambdós generals tenien una gran experiència en combat, si bé va ser Epaminondes el que va imposar les seves tàctiques sobre Agesilau.
{{ORDENA:Batalla De Mantinea (362 Ac)}}
[[Categoria:Batalles de l'antiga Grècia|Mantinea (362 Ac)]]
[[Categoria:Batalles del segle IV&nbsp; aC|Mantinea]]
1.866.229

modificacions