Publi Rutili Rufus: diferència entre les revisions

'''Publi Rutili RufRufus''' (en llatí ''{{lang-la|Publius Rutilius Rufus''}}) va ser un [[orador]] i [[magistrat romà]]. Formava part de la [[gens Rutília]], una família romana d'origen [[plebeu]].

Va ser [[tribú militar]] sota [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor]] a la [[Guerra de Numància]]. [[Pretor]] l'any [[111 aC]] i [[cònsol romà|cònsol]] el [[105 aC]] (després d'una candidatura fracassadafallida el [[107 aC]], en la qual va acusar el seu competidor guanyador, [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Emili Escaure]], de [[suborn]]). L'any [[95 aC]] va ser [[Llegat (magistratura)|llegat]] de [[Quint Muci Escevola (cònsol 95 aC)|Quint Muci Escèvola]], [[procònsol]] d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], i va desplegar molta fermesa per impedir les exaccions dels [[Publicà|publicans]]. Al seu retorn a [[Roma]] va ser acusat per Apici de [[malversació]] (''de repetundis'') i alcom serque declaratfou declarat culpable, se'l vafou desterrardesterrat l'any [[92 aC]], cosa que va acceptar amb resignació, mostrant el seu caràcter [[estoic]], ja que havia estat deixeble de [[Paneci de Rodes]]. [[Ciceró]], [[Vel·lei Patercle|Vel·lei Patèrcul]] i [[Valeri Màxim]] estan d'acord que era un home honrat i íntegre i la seva condemna era el resultat de la conspiració d'alguns [[cavaller romà|cavallers]] que aleshores tenien el privilegi de jutjar els casos criminals, potser instigats pels publicans ressentits per les seves actuacions a l'Àsia. Es va retirar a [[Mitilene]] i després a [[Esmirna]], on va viure la resta de la seva vida. [[Sul·la]] el va cridar a Roma, però va refusar de retornar-hi.