Viquipèdia

Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Gai Semproni Grac''' (en [[llatí]] ''Gaius Sempronius Gracchus'') ([[159  aC]] o [[154  aC]] - [[121  aC]]) va ser un polític [[Antiga Roma|romà]] cap del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]], que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà [[Tiberi Semproni Grac]] quan aquell va morir. Les seves propostes de llei anaven destinades solucionar el problema de la fam entre els pobres, pagar millor als soldats i fer un sistema de votacions més just. Formava part de la [[gens Semprònia]] i era de la branca dels [[Grac]], d'origen [[plebeu]].
 
== Inicis en política ==
El [[133  aC]] quan va morir el seu germà era a [[Hispània]] i va retornar a Roma el [[132  aC]]. El [[131  aC]] Gai Papiri Carbó va presentar una moció que permetia a qualsevol persona presentar-se dos o més anys seguits al càrrec de [[tribú de la plebs]], ''[[llei curiada|rogatio]]'' que de moment fou rebutjada en aquest primer intent. Es parlava de concedir la ciutadania a tots els habitants de la península Itàlica, però la moció va ser rebutjada i una rebel·lió a la ciutat llatina de [[Frejela]] a favor de la mesura va ser sufocada.
 
El [[126&nbsp; aC]] fou [[qüestor]] a [[Sardenya]] sota el cònsol [[Luci Aureli Orestes (consol 126&nbsp; aC)|Luci Aureli Orestes]] i es va fer molt popular per la seva defensa dels soldats i pels resultats obtinguts.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", II</ref> El proconsolat d'Orestes fou prorrogat un any per retenir Gai Grac a l'illa, ja que temien per la força dels seus discursos, però finalment el [[124&nbsp; aC]] va tornar a Roma i el juny de l'any següent va presentar als comicis per tribú i fou elegit.
 
== Tribunat ==
Va entrar en el càrrec el [[10 de desembre]] del [[123&nbsp; aC]]. La seva primera llei va ser dirigida contra el tribú [[Marc Octavi (tribú)|Marc Octavi]], col·lega que havia estat del seu germà, el qual, en virtut d'aquesta llei, com que havia estat deposat pels comicis, no podria ser elegit mai més per un càrrec públic;{{efn|[[Sempronia de magistratibus]]}} la segona llei era que qui hagués matat o desterrat a un ciutadà romà sense judici podria ser perseguit judicialment. Aquesta proposta anava dirigida contra Popili Laenes (involucrat en la mort del seu germà) i va ser finalment retirada, marxant Laenes voluntàriament a l'exili.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", IV</ref>
 
Tot seguit va renovar la llei agrària del seu germà però amb més detalls que la feien més acceptable{{efn|[[Sempronia frumentaria]]}}; també va introduir una llei que prohibia servir a l'exèrcit abans dels 17 anys;{{efn|[[Sempronia de militibus]]}} i una tercera llei (''Lex Annonae'') per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix).
Línia 21:
La reforma de l'[[exèrcit romà|exèrcit]] va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Però com l'ocupació i pacificació d'Hispània requeria la permanència en el servei, es va concedir la llicència a qui servís sis anys seguits, encara que després podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicència definitiva va ser ampliada al segle I a. C. a vint anys). El mínim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratuïtament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apel·lació a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exèrcit) va desaparèixer, i, com en el cas dels civils, es va establir el dret d'apel·lació (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers).
 
Grac va ser reelegit tribú per l'any [[122&nbsp; aC]] i a l'elecció dels cònsols, el candidat presentat per Gai Grac, [[Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)|Gai Fanni]], va ser elegit sobre un altre candidat, [[Luci Opimi (cònsol)|Luci Opimi]]. A l'elecció de tribuns s'havia presentat [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125&nbsp; aC)|Marc Fulvi Flac]] que tenia el propòsit de presentar una ''rogatio'' per estendre la ciutadania a tots els italians. Gai Grac va tenir com a rival a [[Marc Livi Emilià Drus|Marc Livi Drus]], guanyat pel partit aristocràtic i que va proposar també mesures populars com l'establiment de dos [[Colònia romana|colònies]] a [[Tàrent]] i a ''Càpua'' per ciutadans de bona posició i de dotze colònies per ciutadans pobres, i va abolir alguns pagaments.
 
Grac va proposar una llei per la que els llatins no podien rebre càstigs corporals si servien a l'exèrcit el que semblava l'acostava a una futura concessió de la ciutadania als llatins. La popularitat de Gai Grac va baixar i la de Drus va augmentar
Línia 30:
 
== La caiguda ==
[[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor|Escipió el jove]], cosí i cunyat de Gai Grac, va ser un defensor d'alguns terratinents que temien que les reformes agràries iniciades pel germà de Gai, [[Tiberi Semproni Grac|Tiberi]] acabés per confiscar-los les terres.<ref>[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" 1.19</ref> Quan l'any 129&nbsp; aC, el van trobar mort en circumstàncies estranyes, quan tenia previst fer un discurs contra Grac, la gent va escampar rumors sobre la implicació d'ell o la seva germana en la mort.<ref>[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" 1.20</ref>
 
Gai Grac va voler ser tribú per tercera vegada, però aquesta vegada no va ser elegit perquè havia perdut influència entre els seus partidaris i entre el poble.
 
Per un edicte senatorial, els habitants de Roma que no tenien ciutadania van començar a ser expulsats i Grac va prometre el seu suport als qui resistissin la mesura, però a l'hora de la veritat no va poder fer res i els [[lictor]]s i autoritats van expulsar els no-ciutadans fins i tot davant els seus propis ulls. El poble va veure la seva inactivitat, causada per la necessitat d'evitar aldarulls, com una mostra de covardia.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", XII</ref> Al final del [[122&nbsp; aC]] el seu [[tribú|tribunat]] es va acabar.
 
Després de deixar el càrrec, no va tardar a presentar-se una ''rogatio'' per l'abolició de les seves lleis i per decidir sobre la colònia de [[Cartago]]. Llavors sí que molta gent va anar a Roma a donar suport a Gai Grac. [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)|Marc Fulvi Flac]], partidari de Grac, ocupà el [[Capitoli]] i arengava a la gent.
Línia 59:
 
[[Categoria:Polítics romans del període dels Gracs|Graco, Caius]]
[[Categoria:Tribuns de la plebs del segle II&nbsp; aC]]
[[Categoria:Gens Semprònia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Gai_Semproni_Grac»