Hieró II: diferència entre les revisions

'''Hieró II''' (''Hieron'', {{polytonic|Ἱέρων}}) ([[Siracusa]] abans del [[306  aC]]- [[216  aC]]) fou tirà de [[Siracusa]], fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de [[Geló I]] i d'una serventa.

Després de la sortida de Pirros els [[mamertins]] van atacar Siracusa i va aprofitar per enviar a les tropes mercenàries, de les que desconfiava, que foren completament derrotades i aniquilades, mentre ell amb les forces siracusanes, es va retirar sa i estalvi cap a la ciutat on va aixecar un nou exèrcit amb el qual va derrotar els mamertins i els va expulsar dels territoris que havien ocupat i després va ocupar ''[[Mylae]]'' i ''[[Alaesa]]'' mentre les de [[Tindaris]], ''[[Abacaenum]]'' i ''[[Tauromenium]]'' es van declarar al seu favor, quedant els mamertins reduïts a una cantonada de l'illa, i es va lliurar una batalla decisiva a la vora del riu ''Longanus'' on foren totalment derrotat i el cap mamertí Cios fou fet presoner; la capital mamertina [[Messina|Messana]] va estar a punt de caure en mans d'Hieró i només es va salvar per la intervenció dels cartaginesos que van imposar un acord de pau. Al seu retorn Hieró fou saludat pels seus ciutadans amb el títol de rei ([[270  aC]]).

Vers el [[272  aC]] havia ajudat als romans en el setge de ''[[Rhegion]]'', enviant gra i una força auxiliar.

Després del [[270  aC]] no torna a ser esmentat fins al [[264  aC]] quan els mamertins es van aliar als romans, i Hieró llavors es va decantar per l'aliança amb [[Cartago]] i va unir les seves forces a les de [[Hannó (264  aC)|Hannó]] que havia arribat a Sicília amb un exèrcit poderós. Les forces combinades van posar setge a [[Messina|Messana]] però no van poder impedir que el cònsol Appi [[Claudi]] creués l'estret amb un exèrcit. Claudi va desembarcar prop del camp siracusà i Hieró li va presentar batalla l'endemà, però fou parcialment derrotat. Desconfiant de l'ajut cartaginès, Hieró es va retirar sobtadament cap a Siracusa i Claudi no va tardar a seguir-lo i va devastar el país fins a les muralles de Siracusa, però es va haver de retirar en esclatar una epidèmia de pesta.

L'any següent es van renovar les hostilitats ([[263  aC]]) amb els cònsols Valeri o Octacili que van tornar a devastar el territori i van ocupar algunes petites ciutats. Hieró, davant el poder romà i la manca d'ajut dels cartaginesos, va signar la pau amb els romans, amb termes prou favorables: Hieró podria conservar tot el sud-est de l'illa i la part oriental fins a ''Tauromenium'', i només havia d'alliberar als presoners i pagar una indemnització de guerra.

Des de llavors fou fidel aliat romà. Siracusa va gaudir d'un llarg període de pau, tranquil·litat i prosperitat. Durant la primera guerra púnica va fer destacats serveis als romans: el [[262  aC]] els va proveir amb subministraments a [[Agrigent]] que van permetre als cònsols mantenir el setge d'aquesta ciutat i finalment ocupar-la; també els va ajudar amb armament a la conquesta de [[Camarina]]; el [[252  aC]] és esmentat aportant vaixells al cònsol Aureli Cotta; i el [[249  aC]] els va aportar gra durant el setge de [[Lilibea]].

Després de la [[batalla de les Àgates]] el [[241&nbsp; aC]] on [[Gai Lutaci Catul]] va derrotar els [[cartaginesos]], Roma va establir la superioritat naval al mediterrani occidental,<ref name=llibre>{{Ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer C. |títol=A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East |url=http://books.google.cat/books?id=h5_tSnygvbIC&pg=PA77&dq=Battle+of+the+Aegates+Islands+final&hl=ca&sa=X&ei=wz8JUOzjFMy6hAeHxb3vCQ&ved=0CEAQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Aegates%20Islands%20final&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2009 |pàgines=p.77 |isbn=1851096728 }}</ref>

El [[222&nbsp; aC]] després de la victòria de Marcel sobre els gals, el senat va decidir que una part del botí fos entregat a Siracusa com a acte amistós.

En començar la [[Segona Guerra Púnica]] ([[218&nbsp; aC]]) Hieró fou fidel a Roma. Va enviar una flota per cooperar amb el cònsol Semproni i va aprovisionar a les forces romanes a [[Sicília]]. El [[217&nbsp; aC]],després de la batalla de [[Trasimè]], va enviar gra a Roma i un cos auxiliar, així com una estàtua d'or que fou consagrada pels romans al [[Capitoli]]. El [[216&nbsp; aC]] després de la [[batalla de Cannes]] encara va enviar diners i gra al propretor Tit Otacili.

Va morir vers la fi del [[216&nbsp; aC]] o el començament del [[215&nbsp; aC]], segons [[Llucià]] a 92 anys. Va tenir un únic fill, [[Geló II]], que vers el [[240&nbsp; aC]] ja havia estat associat al govern i que va morir amb poca diferència, probablement unes setmanes abans. Va deixar també dues filles, [[Demarata]] i [[Heraclea de Siracusa|Heraclea]], casades amb [[Andranòdoros|Andrànodor]] i [[Zoippos]], dos ciutadans notables de Siracusa. A començament del [[215&nbsp; aC]] ja apareix al poder com a successor el seu nét [[Jerònim de Siracusa]].