Cognitivisme: diferència entre les revisions

El [[conductisme]] fa servir el reforç per canviar la conducta o redreçar-la en la direcció correcta, en canvi el cognitivisme fa servir el reforç per guiar i donar suport al procés de les connexions mental (tesi sostinguda per Thomson, Simonson i Hargrave, 1992).<ref>{{ref-web|autor=Thompson, Simonson, Hargrave|títol=Educational Technology|url=https://www.semanticscholar.org/paper/Educational-technology-%3A-a-review-of-the-research-Thompson-Simonson/2287bc59600f77b15a13a626ec397b2dbe4cfac3?p2df}}</ref> Per diverses raons els analistes de la tasca docent són crítics tant amb el conductisme com amb el cognitivisme. Els cognitivistes miren cap a la predisposició de l'estudiant (com s'activa l'interès i manté l'atenció de l'estudiant).<ref>{{ref-web|autor=Thompson i altres|títol=Neuron|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/0896627392902448|data= 1992}}</ref>. A més els cognitivistes examinen com dissenyar el mètode perquè els continguts puguin ser assimilats (com relacionar-los amb les estructures mentals ja existents) Això els diferencia dels conductistes que estan més interessats en determinar per quina lliçó és millor començar (és a dir, en quin nivell situar l'estudiant perquè pugui reeixir en aconseguir els objectius d'aprenentatge) i en quins són els reforços més efectius (per ex. quines són les conseqüències més desitjades per part de l'estudiant).