Aragonès de les Comarques Xurres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espai
m Plantilla:
Línia 15:
L''''Aragonès de les [[Comarques xurres|Comarques Xurres]]''' ([[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[Racó d'Ademús]], [[Els Serrans]], [[La Foia de Bunyol]] i [[La Canal de Navarrés]]), era semblant la l'[[aragonès de les comunitats aragoneses]] i es [[Castellanització|va castellanitzar]] quedant restes que caracteritzen l'actual [[castellà]] [[Castellà del País Valencià|xurro]], amb un [[adstrat]] [[valencià]] que se suma als aragonesismes del [[Substrat (lingüística)|substrat]] aragonès.
 
La presència de l'aragonès a les [[comarques xurres]] es deu a repobladors [[aragonesos]] i navarresos d'aquestes comarques interiors a l'Edat Mitjana. La frontera entre l'aragonès i el català es pot explicar en la [[Serra d'Espadà|Serra de Espadà]] per les fronteres de la Diòcesi d'[[Albarrasí]]-[[Sogorb]] i en [[Penyagolosa]] per la frontera entre [[Terol]] i el [[Regne de València]]. Les repoblacions amb aragonesos o amb valencians aragonesoparlants van continuar en el {{segle |XVII}} després de ser expulsats els [[moriscos]].
 
Els textos medievals en romanç aragonès, dirigits a gent aragonesoparlant són la prova que es parlava aragonès, però a la vegades s'escrivien en la ciutat de [[València]] per escrivans que no eren necessàriament aragonesoparlants i també escrivien texts adreçats als castellans de la Corona de Castella. Aquests textos combinen paraules de l'aragonès oriental comunes amb el català (''[[bestiar]]''), però sovint no presenten altra classe de lèxic o fonètica aragonesa i coincideixen amb el model castellà.