Fadli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sobreenllaçament d'anys
m Plantilla:
Línia 9:
L'economia està basada en el cotó del que Fadli produïa el [[1963]] més de cinc mil tones; també produïa fruites i llegums que s'exportaven principalment a la colònia d'Aden; també es produïen cereals i els productes pròpies dels ramats. La pesca també era important. L'estat ingressava 250000 lliures per any. La justícia estava basada en la ''[[xara (llei islàmica)|xara]]'' i el dret ancestral (''urf'') però després del [[1959]] es van crear una espècie de jutjats de pau pels conflictes menors. L'estat tenia un alt tribunal amb dret d'apel·lació, i era competent en matèries constitucionals. A l'estat hi havia una vintena d'escoles primàries, dues de les quals eren per noies, les primeres de la [[Federació d'Aràbia del Sud]] fora de les que existien a l'[[estat d'Aden]] abans colònia d'Aden.
 
Les tribus de la regió es van confederar al {{segle |XVII}} i van escollir un sultà que va tenir residència durant segles a Shukra, un port de la costa a uns 60 km al nord-est de [[Zinjibar]]. Del [[1839]] al [[1865]] el sultà va ser hostil als anglesos que s'havien establert a [[Aden]]. El [[1865]] un atac dels fadlis a una caravana britànica prop d'Aden va provocar una resposta contundent dels anglesos, per terra i mar, i des de llavors es va mantenir la tranquil·litat. El sultà Ahmad ben Husein va signar el [[1888]] un tractat que va establir el protectorat. El Protectorat es va ampliar pel tractat de [[Shukra]] de [[1944]] amb el sultà Abd Allah ben Uthman que donava dret als britànic a la intervenció en l'administració interna i la hisenda; un comitè polític local seria aconsellat per l'oficial polític britànic a la regió d'Abyan, amb seu a Zinjibar (a Zindjibar), que d'aquesta manera va esdevenir la capital del soldanat, ja que el govern s'hi va traslladar, encapçalat per un ''naib'', si bé el sultà va romandre a Shukra.
 
L'[[11 de febrer]] de [[1959]] fou membre fundador de la [[Federació d'Emirats Àrabs del Sud]] i el sultà va rebre una cartera ministerial. El [[21 de desembre]] de 1962 els britànics van deposar al sultà Abd Allah ben Uthman i el van substituir pel naib (que de fet ja era el verdader sultà), el seu fill Ahmad ben Abd Allah. Aquest es va dotar d'un consell d'estat amb tretze membres representant a les tribus, els pescadors, els pagesos i els comerciants. El juny de [[1963]] el consell d'estat va votar una ordenança que establia que s'elegirien dotze diputats, quatre per les regions sedentàries occidentals, vuit per les nòmades orientals; aquest dotze electes junt amb cinc membres ''ex-officio'', i els tretze membres del consell, formarien un cos legislatiu. El febrer de [[1964]] el sultà Ahmad ben Abd Allah, davant el que passava al país, va abandonar la federació exigint la independència, però el [[9 de juliol]] fou deposat i substituït pel seu germà Nasir, que va reingressar a la federació ràpidament.