Lacre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 11:
La formulació varia però el principal canvi va ser amb el descobriment europeu d'Amèrica. A l’Edat Mitjana el lacre es feia típicament a base de cera d'abelles i “trementina de Venècia” que era una resina de color groc verdós extreta de l'arbre [[làrix]] europeu. Els primers lacres eren incolors i després es van acolorir de vermell usant el vermelló o el [[cinabri]]. A partir del segle XVI la composició no incloïa necessàriament la cera d'abelles. De vegades el lacre estava perfumat.<ref name="Tomlinson, C., ed. 1866">{{ref-llibre|autor=Tomlinson, C., ed.|títol=[[Tomlinson's Cyclopaedia of Useful Arts]]|any=1866|editorial=Virtue & Co|lloc=Londres}} Vol II, page 495.</ref>
 
Al {{segle|XVII}} es va inventar a [[Perpinyà]] un lacre conegut a França com «cire d'Espagne»,<ref name="MonteilJanin1853">{{cite book|author1=Amans-Alexis Monteil|author2=Janin|title=Histoire des Français des divers états, ou Histoire de France aux cinq derniers siècles|url=https://books.google.com/books?id=8bAC3VSz7qMC&pg=PA211|year=1853|publisher=Lecou|pages=211–}}</ref> ja que aleshores el Rosselló formava part de la corona espanyola, el qual estava basat en substàncies portades d'Amèrica.
 
Cap a 1866 estava disponible en molts colors fent servir diversos additius: daurat (usant la [[mica]]), blau (usant [[esmalt]]), negre, blanc (usant blanc de plom), groc (usant el mineral de mercuri conegut com a Schuetteita<ref>{{ref-web|url=http://webmineral.com/data/Schuetteite.shtml |títol=Schuetteite Mineral Data |editor=Webmineral.com |data= |consulta=2011-07-23}}</ref>), verd (usant [[verdigris]]) i altres. La Corona Britànica feia servir lacres de diferents colors segons els tipus de documents que emetia. Actualment es fan servir colorants sintètics.