Lacre: diferència entre les revisions

La formulació varia però el principal canvi va ser amb el descobriment europeu d'Amèrica. A l’Edat Mitjana el lacre es feia típicament a base de cera d'abelles i “trementina de Venècia” que era una resina de color groc verdós extreta de l'arbre [[làrix]] europeu.<ref name="Paris1823">{{cite book|author=John Ayrton Paris|title=Pharmacologia: Comprehending the Art of Prescribing Upon Fixed and Scientific Principles; Together with the History of Medicinal Substances|url=https://books.google.com/books?id=6TASAAAAYAAJ&pg=PA332|year=1823|publisher=F. & R. Lockwood|pages=332–}}</ref><ref name="Mortimer1810">{{cite book|author=Thomas Mortimer|title=A General Dictionary of Commerce, Trade, and Manufactures: Exhibiting Their Present State in Every Part of the World; and Carefully Comp. from the Latest and Best Authorities|url=https://books.google.com/books?id=FdovAAAAYAAJ&pg=PT738|year=1810|publisher=R. Phillips|pages=738–}}</ref> Els primers lacres eren incolors i després es van acolorir de vermell usant el vermelló o el [[cinabri]]. A partir del segle XVI la composició no incloïa necessàriament la cera d'abelles. De vegades el lacre estava perfumat.<ref name="Tomlinson, C., ed. 1866">{{ref-llibre|autor=Tomlinson, C., ed.|títol=[[Tomlinson's Cyclopaedia of Useful Arts]]|any=1866|editorial=Virtue & Co|lloc=Londres}} Vol II, page 495.</ref>