Novel·la picaresca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Actualitzo enllaços Vegeu |
m Plantilla: |
||
Línia 4:
La novel·la picaresca va néixer com [[paròdia]] de les narracions idealitzants del [[Renaixement]], les [[epopeies]], els [[llibres de cavalleries]], la [[novel·la sentimental]] o la [[novel·la pastoril]]. El fort contrast amb la realitat social va generar com a resposta irònica les anomenades «anti-novel·les», de caràcter antiheroic, protagonitzades per anti-cavallers que estimaven dames, mostrant el més sòrdid de la realitat social: els [[Hidalgo (noble)|gentilhomes]] empobrits, els miserables desheretats i els conversos marginats davant cavallers i burgesos enriquits que vivien en una altra realitat, observant als pobres per sobre dels seus colls engolats. D'altra banda, i segons Herrero García: «Un producte pseudo-ascètic, fill de les circumstàncies peculiars de l'esperit espanyol, que fa de les confessions autobiogràfiques de pecadors escarmentats un instrument de correcció».
A Espanya el gènere extreia la substància moral, social i religiosa del contrast quotidià entre dos estaments, el dels nobles i el dels serfs. Durant el {{segle
==Recull de novel·les picaresques==
|