Regne d'Itàlia (edat mitjana): diferència entre les revisions

Al començament del període modern, el Regne d'Itàlia encara existia, però era una mera ombra. El seu territori s'havia limitat significativament: les conquestes de la [[República de Venècia]], que es considerava independent de l'imperi, en la regió de la ''[[Terrafirma]]'' havia pres la majoria del nord-est d'Itàlia fora de la jurisdicció de l'imperi, mentre els papes reclamaven plena sobirania i independència en els [[estats papals]] a Itàlia Central. No obstant això, l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles V]], més per la seva herència d'Espanya i Nàpols que per la seva posició com a emperador, va poder establir la seva dominació sobre Itàlia en major mesura que qualsevol emperador des de Frederic II. Amb ajuda francesa, evità un intent dels prínceps italians de reafirmar la seva independència en la [[Lliga de Cognac]], [[Saqueig de Roma (1527)|saquejà Roma]] i portà el papa Medici [[Climent VII]] a la submissió, conquerí Florència on reinstal·là els [[Medici]] com a [[Ducat de Florència|ducs de Florència]] (més tard, Grans Ducs de Toscana), i, a l'extinció de la família [[Sforza]] a [[Milà]], reclamà el territori com a feu imperial i instal·là el seu fill [[Felip II de Castella|Felip II]] com a nou duc.

 

 

Això va ser l'últim ús notable del poder imperial, com a tal, a Itàlia. Els austríacs retenien el control de Milà, i intermitentment, uns altres territoris (principalment [[Toscana]] des del [[1737]]), però les reclamacions del cap feudal suprem havien pràcticament desaparegut. Es mantenien, però, les reivindicacions de l’[[Arquebisbat de Colònia|arquebisbe de Colònia]] per ser "arxicanceller d'Itàlia". Durant les [[Guerres Revolucionàries Franceses|guerres revolucionàries franceses]], els austríacs varen ser expulsats d'Itàlia per [[Napoleó Bonaparte]], que instal·là un conjunt de repúbliques al nord d'Itàlia. Aquesta reorganització territorial feta entre [[1799]]-[[1803]] no deixava cap espai per reclamacions imperials a Itàlia - fins i tot l'Arquebisbe de Colònia havia desistit de la seva reclamació, ja que els seus dominis havien estat [[Mediatització i secularització|secularitzats]] junt amb els altres prínceps eclesiàstics. El [[1805]], mentre l'imperi encara existia, Bonaparte, en aquell moment anomenat [[Napoleó Bonaparte|emperador Napoleó I]], reclamà la corona d'Itàlia per a si mateix i es va col·locar la [[Corona fèrria de Llombardia]] al seu cap en una cerimònia a la catedral de [[Milà]].