Superstició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització i manteniment de plantilles
m Plantilla
Línia 2:
La '''superstició''' és una reverència o por per a coses i forces màgiques desconegudes.<ref>{{GEC|0144475}}</ref>
 
Aquestes [[creença|creences]] no fonamentades i irracionals poden estar basades en la [[fe]], o relacionades amb el [[màgia|pensament màgic]], per mitjà del qual el practicant creu que els esdeveniments són influïts per aquestes forces o que és possible influenciar-les al [[futur]] amb determinades activitats màgiques. La frontera entre fe i superstició és borrosa. Avui com encara més abans dels moviments d'[[ecumenisme]] sovint la religió al poder va menysprear la fe dels altres com a superstició sinó d'[[heretgia]] i ''vice versa''.{{sfn|Vyse|2000|p=19-22}} Des del {{segle |XVII}} la [[il·lustració]] i la ciència van reduir el camp de la superstició en descobrir certes forces i lleis de la natura, tanmateix sense eliminar-la.<ref>{{Ref-publicació|nom = G. |cognom = Scobel |url=http://www.3sat.de/page/?source=/scobel/173105/index.html|article=Aberglaube und radikale Entzauberung der Welt - Warum wir noch abergläubig sind|consulta=2017-08-03|data =octubre del 2013|publicació=3sat|llengua=alemany}} (Superstició i desencantament del món: perquè encar quedem supersticiosos)</ref>
 
La superstició vol donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament.<ref>{{Ref-web|url=http://www.vinsdecatalunya.org/2013/09/avantatges-de-la-supersticio.html|títol=Avantatges de la superstició|consulta=2017-08-04|obra = Vins de Catalunya | nom = Jaume |cognom = Aguadé |data = 18/09/2013}}</ref> Així és una convicció que explica un fenomen ''[[a priori]]'' i no una conclusió basada en observació metòdica de fets. Es distingeix de la [[pseudociència]] que fa teories incorrectes de [[causalitat]] tipus ''[[post hoc ergo propter hoc]]'', «proves» [[Anècdota|anecdòtiques]] o [[metàfora|metafòriques]] sense validació [[estadística]] ni grups de control, o dreceres de [[raonament inductiu]]. En la vida quotidiana, accions supersticioses tenen tres raons: guanyar control sobre la incertesa, minvar sentiments desemparats i permeten resoldre tasques difícils de la vida de manera més senzilla.{{Sfn|Saucier|2010|p=}}