Álora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política
m Plantilla
Línia 12:
Durant tota l'Edat Mitjana els reis cristians van intentar en va prendre la vila d'Álora, que resistia un rere l'altre tots els atacs. En un d'aquests va morir al peu de les muralles, en 1434, l'Avançat d'Andalusia Don Diego de Rivera, tràgica notícia que es va encarregar de difondre el Romancer amb conegut ''Romance de Alora'' que es reproduïx íntegrament en una placa del Castell. La plaça va caure en 1484 en mans de les tropes dels [[Reis Catòlics]]. Els segles XVI i XVII van donar a Álora notable prosperitat afavorida per la presència de nombroses persones il·lustres que van viure aquí o van venir a visitar-la. En l'any [[1628]] Álora se segrega del municipi de Màlaga, segons acta signada per [[Felip IV de Castella|Felip IV]], l'original de la qual es conserva en l'arxiu municipal, finalitzant amb l'asseveració que Álora se segregava "Per sempre".
 
Segons el [[cadastre del marquès de l'Ensenada]], Álora comptava en el {{segle |XVII}} amb 500 habitants entre els quals havia 28 preveres i 8 minoristes, sense contar ermitans ni frares del Convent de Flores. Tot fa suposar que l'església havia de posseir quantioses riqueses. La desamortització de Mendizábal va privatitzar aquests béns, desapareixent fundacions i capellanies. L'església va quedar empobrida, havent perdut gairebé tots els seus béns. Durant la invasió francesa, en Álora es van donar episodis de patriotisme propis de la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]]. En la torre de l'església encara queden els impactes de bala que van derrocar la [[placa commemorativa]] de la Constitució de Cadis; tirs efectuats per un esquadró de la cavalleria francesa, que el dia 1 d'agost de [[1823]] va destituir l'Ajuntament Constitucional.
 
El [[segle XIX]], en la història d'Álora, té escàs relleu exterior. Va estar marcat, com en tota Espanya, per lluites intestinas entre absolutistas i constitucionalistas, carlistas i isabelinos, progressistes i moderats i republicans i monàrquics. Amb els començaments del segle XX, de gairebé idèntiques característiques que el XIX, s'inicien les emigracions, sobretot a Amèrica. Les dècades dels 40 i 50 van ser difícils i de reconstrucció després de la [[Guerra Civil espanyola]]. En els anys [[1960]] Alemanya, Austràlia i Suïssa acullen als emigrants Perotes. En [[1979]] se celebren les primeres Eleccions Municipals Democràtiques, que guanya la [[Unió de Centre Democràtic]], sent el primer alcalde, el candidat socialista D. Pedro Aranda Cuenca.