Álora: diferència entre les revisions

Durant tota l'Edat Mitjana els reis cristians van intentar en va prendre la vila d'Álora, que resistia un rere l'altre tots els atacs. En un d'aquests va morir al peu de les muralles, en 1434, l'Avançat d'Andalusia Don Diego de Rivera, tràgica notícia que es va encarregar de difondre el Romancer amb conegut ''Romance de Alora'' que es reproduïx íntegrament en una placa del Castell. La plaça va caure en 1484 en mans de les tropes dels [[Reis Catòlics]]. Els segles XVI i XVII van donar a Álora notable prosperitat afavorida per la presència de nombroses persones il·lustres que van viure aquí o van venir a visitar-la. En l'any [[1628]] Álora se segrega del municipi de Màlaga, segons acta signada per [[Felip IV de Castella|Felip IV]], l'original de la qual es conserva en l'arxiu municipal, finalitzant amb l'asseveració que Álora se segregava "Per sempre".

 

 

El [[segle XIX]], en la història d'Álora, té escàs relleu exterior. Va estar marcat, com en tota Espanya, per lluites intestinas entre absolutistas i constitucionalistas, carlistas i isabelinos, progressistes i moderats i republicans i monàrquics. Amb els començaments del segle XX, de gairebé idèntiques característiques que el XIX, s'inicien les emigracions, sobretot a Amèrica. Les dècades dels 40 i 50 van ser difícils i de reconstrucció després de la [[Guerra Civil espanyola]]. En els anys [[1960]] Alemanya, Austràlia i Suïssa acullen als emigrants Perotes. En [[1979]] se celebren les primeres Eleccions Municipals Democràtiques, que guanya la [[Unió de Centre Democràtic]], sent el primer alcalde, el candidat socialista D. Pedro Aranda Cuenca.