|
[[Fitxer:GreeceAitolia-Acarnania.png|miniatura| '''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''']]
'''Acarnània''' fou una regió de l'[[antiga Grècia]], a l'oest, limitada al nord pel [[golf d'Ambràcia]], al nord-est per Amfilòquia ([[Argos d'Acaia]]), al sud-oest per la [[mar Jònica]], i al sud-est per l'[[Etòlia]] (separades pel riu [[Aquelos]] si bé vers el [[430 aC]] la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'[[Oeniade]] dominava ambdós costats).
Els rius principals foren l'Aquelos i el seu afluent l'[[Anapos (riu)|Anapos]].
Els seus primers habitants foren els [[Tafis]], els [[Lelegis]] i els [[Curetis]]. Els primers foren pirates de la costa occidental; els Lelegis vivien inicialment a l'est d'Acarnània i a Etòlia, [[Lòcrida]] i altres llocs; els Curetis venien d'Etòlia. El nom del país li fou donat per [[Acarnan]] el fill d'[[Alcmaeon]].
La tradició diu que [[Argos (Argòlida)|Argos]] va establir una colònia vers el [[650 aC]]. Pel mateix temps els [[corint]]is van establir colònies a Leucas, [[Anactòrios]], [[Sòl·lion]] i alguna altra, i els habitants locals foren rebutjats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilitzat al començament de la [[guerra del Peloponès]] el [[432 aC]] i vivien del robatori i la pirateria. Estaven units en una lliga que es reunia al turó Olpae prop d'Argos d'Acaia, i a [[Stratos]], ciutat principal d'Acarnània. En temps del [[Imperi Romà|romans]] la Lliga tenia la seu a Thyrios o a Leucas, i aquesta darrera era la capital del país. La lliga era dirigida per un ''strategos'' i un secretari (''grammateos''); un personatge influent era el gran sacerdot (''hieràpolos'') del temple d'Apol·lo a Accium.
A la guerra del Poloponès els acarnanis, enemics dels corintis i dels ambraciotes, van ser aliats d'[[Amfilòquia]] i d'[[Atenes]]. En aquesta lliga que va suposar la restauració d'Argos d'Acaia als seus habitants, les ciutats de Oeniade i [[Astacos (Acarnània)|Astacos]] van quedar al marge. El [[426 aC]] els atenencs i acarnanis van obtenir una gran victòria sobre [[esparta]]ns i ambacriotes a Olpae. Després de la guerra van fer les paus amb [[Ambràcia]], però van mantenir l'aliança amb Atenes. El [[391 aC]] estaven en guerra contra els [[Acaia|aqueus]] que s'havien apoderat de [[Calydon]] a Etòlia. Els aqueus van demanar ajut a Esparta que va enviar un exèrcit a Acarnània dirigit per [[Agesilaos]] que va assolar el país però sense èxits decisius. Vers el [[300 aC]] els etolis van conquerir algunes ciutats de l'oest d'Acarnània i els acarnanis es van aliar als reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] als que van romandre lleials. No es van sotmetre a Roma fins que els romans van haver ocupat Leucas i van derrotar a [[Filip V de Macedònia]] a [[Cinoscèfals]].
El [[191 aC]] [[Antíoc III]] de [[Síria]] va envair Grècia i l'acarnani [[Mnasilocos]] va aconseguir que el país li fes costat. Però Antíoc fou expulsat i després derrotat a [[Apamea]] ([[189 aC]]) i Roma va tornar a imposar la seva hegemonia.
El [[168 aC]], derrotat el rei [[Perseu de Macedònia]], [[Emili Paule]] i els comissionats romans van reorganitzar Grècia i fou llavors que Leucas fou separada políticament d'Acarnània.
Més tard va formar part d'una de les províncies romanes però no és clar si de la [[província de l'Epir]] o de la d'[[Acaia]], però al cap d'un temps apareix com a part d'Epir.
El [[30 aC]] els habitants d'algunes ciutats foren traslladats per l'emperador [[August]] a [[Nicòpolis de l'Epir|Nicòpolis]] que acabava de fundar.
== Ciutats d'Acarnània ==
| 