Diferència entre revisions de la pàgina «Aigua (element)»

m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
 
En la filosofia i ciència de l'[[antiga Grècia]] era un dels quatre elements juntament amb la [[terra (element)|terra]], l'[[aire (element)|aire]] i el [[foc (element)|foc]].
 
Entre els [[filòsofs presocràtics]], [[Tales de Milet]] (vers [[635  aC|635]]-[[545  aC]]) va proposar l'aigua com el principi de totes les coses materials o ''[[arkhé]]''. Més tard [[Empèdocles d'Agrigent]] (vers [[450  aC]]) va teoritzar que en realitat eren quatre les "arrels" de la natura: foc, aire, aigua i terra. Les quatre arrels d'Empèdocles quedaren establertes com els quatre elements de la filosofia clàssica.
 
[[Fitxer:120px-Icosahedron-slowturn.gif|miniatura|70px|Icosaedre]]
[[Plató]] ([[427  aC|427]]-[[347  aC]]), en el seu diàleg Timeu en el que parla de l'estructura del cosmos, va afirmar que l'aigua estava formada per imperceptibles àtoms en forma d'[[icosàedre]], així com els altres elements seguien la forma d'altres [[políedre regular|políedres regulars]]. L'icosaedre és el poliedre amb més cares (20), i segons Plató això explicaria el comportament fluid de l'aigua: l'aigua escorrent-se quan s'intenta agafar amb la mà és equiparable al comportament d'una infinitat de petites boles quasi rodones escapant-se entre els dits.
 
El deixeble de Plató [[Aristòtil]] ([[384  aC|384]]-[[322  aC]]) va desenvolupar una teoria diferent per als elements. En estat de repòs s'estructuraven concèntricament al centre de l'univers formant l'esfera sublunar. Al foc li corresponia el lloc entre l'aire i la terra. Segons els parells duals de qualitats que va definir Aristòtil, les característiques de la terra eren la fredor i la humitat.
 
== Altres ==
713.433

modificacions