Aliates II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Aliates II''' (''Alyattes'', {{polytonic| Ἀλυάττης}}) fou rei de [[Regne de Lídia|Lídia]] de la dinastia dels [[Mermnades]], vers 621-564
== Família ==
Línia 6:
== Primeres campanyes ==
Les seves primeres campanyes foren contra [[Milet]] quan encara era príncep, i van durar sis anys abans de ser rei i cinc després. Segons [[Heròdot]] va guanyar una gran batalla a un port prop de Milet, i una altra a la plana del [[riu Meandre]]. Va incendiar un temple d'Atenea i va demanar consell a l'[[oracle de Delfos]], però aquest no l'hi va voler donar fins que no reconstruís el temple. Finalment es va acordar la pau, que permetia a Milet restar independent i els lidis s'oferien a reconstruir el temple, cosa que van fer vers el [[613
Si Lídia en va treure algun avantatge no és conegut, i podria ser que la guerra no hagués estat tan favorable finalment o bé que calgués assegurar aquesta frontera davant del perill dels [[medes]]. Aliates va enviar una gran ofrena a l'[[oracle de Delfos]]. En aquest mateix període va conquerir [[Esmirna]], fet testimoniat per l'arqueologia. Un atac a [[Clazòmenes]] va fracassar, però els lidis van tenir el control dels ports d'Esmirna i [[Colofó]] i potser algun avantatge a Milet, i controlaven les valls del Meandre, el Caystros i l'Hermos, i tota la [[Tròade]].
Línia 13:
Cap a l'est Aliates va conquerir [[Gordium]], antiga capital del [[Regne de Frígia]], on va edificar una fortalesa. Els [[cimmeris]], dividits en tribus nòmades en procés de sedentarització que vivien al centre de l'Àsia Menor, foren derrotats i després d'aquesta derrota els nòmades foren molt menys actius.
La guerra amb els [[medes]] de [[Ciaxares de Mèdia]] va durar cinc anys (590-585
Després va combatre als [[cimmeris]], va ocupar [[Esmirna]] i va atacar [[Clazòmenes]].
Línia 21:
== Successió ==
Va morir el 561 o [[560
La successió no fou tranquil·la i Cressos i Pantaleó es van disputar la corona, però [[Cressos]] finalment va triomfar.
|