Diferència entre revisions de la pàgina «Norma jurídica»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
Per a alguns, les normes jurídiques es diferencien de les regles del dret, en què les primeres tenen una intenció prescriptiva, mentre que les regles tenen un caràcter descriptiu. Fins i tot d'aquesta manera podríem estar presents davant d'un mateix text.
 
A més, el terme està molt relacionat amb el de dret. A aquest últim concepte li podem atribuir diferents sentits, essent un dels més recurrents el d'ordenament jurídic o sistemes de normes jurídiques.
 
La relació entre l'ordenament jurídic i la norma és el del tot per la part. És de caràcter quantitatiu. L'ordenament jurídic estaria constituït pel conjunt de les normes jurídiques, estructurades dins un sistema global.
 
Sovint es confon el concepte de norma jurídica amb el de [[llei social|llei]] o [[legislació]]. Però la llei és un tipus de norma jurídica, tot i que no totes les normes són lleis, ja que també són normes jurídiques els reglaments, les [[ordre ministerial|ordres ministerials]], els [[decret|decrets]] i, en general, qualsevol acte administratiu que comporti obligacions i drets. S'ha d'afegir que constitueixen normes jurídiques les que deriven de les [[acta|actes]] i els [[contracte|contractes]] entre particulars o entre aquests i els òrgans estatals quan actuen com a particulars, sota les prescripcions del [[dret privat]].{{CC|2019}}
 
==Característiques de la norma jurídica==
* ''Generalitat'': està dirigida, influeix o regeix totes les persones que en un moment donat són regides per les normes.
 
* ''Abstracció'': operen sobre el supòsit d'un fet abstracte no específic, aïllat de la concreció d'experiències o persones particulars, quedant només l'essència, creant-ne així els conceptes jurídics. Grau d'abstracció:
*''Generalitat'': està dirigida, influeix o regeix totes les persones que en un moment donat són regides per les normes.
*''Abstracció'': operen sobre el supòsit d'un fet abstracte no específic, aïllat de la concreció d'experiències o persones particulars, quedant només l'essència, creant-ne així els conceptes jurídics. Grau d'abstracció:
*#''Inferior'': casos concrets de la vida.
*#''Més elevat'': partint de diversos conceptes de primer grau, i arribant al que n'és essencial, es forma un concepte més abstracte i comú a tots ells, i s'arriba a un concepte més abstracte i general.
*#''Extensió'': nombre de casos i subjectes compresos en el supòsit del fet.
*#''Comprensió'': nombre de dades que formen el supòsit del fet.
* ''Legitimitat'': referint-se a la veracitat, genuïnitat i certesa del fet. Hi ha legitimitat Formal i Material.
*#''Formal'': quan una norma és legítima per la seva font, és a dir, que sigui dictada en conformitat al procediment prèviament establert.
*#''Material'': quan la norma és legítima pel seu contingut, és a dir, que va dirigida a aconseguir el bé comú.
* ''Imperativitat'': la norma jurídica imposa deures jurídics o prohibicions, el dret és autàrquic i estableix les conseqüències jurídiques per la seva transgressió.
 
==Estructura lògica de la norma jurídica==
 
==Tipus de supòsit de fet==
* ''Simple'': un sol requisit.
* ''Complex'': '''independents''' i '''dependents'''.
**''Independents'': són les dades que no són necessàries perquè es produeixi la conseqüència jurídica.
**''Dependents'': '''simultanis''' i '''successius'''.
[[Herbert Lionel Adolphus Hart]] assenyalava que el dretestà format per altres sistemes de normes: normes primàries i normes secundàries<ref>{{Ref-llibre |cognom=MacCormick |nom=Neil |títol=H.L.A. Hart |url=http://books.google.cat/books?id=lS24808SPcIC&pg=PA32&dq=H.+L.+A.+Hart+system+law+secondary&hl=ca&sa=X&ei=5n2GUu7WEaqV0AWMooDQBg&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=H.%20L.%20A.%20Hart%20system%20law%20secondary&f=false |llengua=anglès |editorial=Stanford University Press |data=2008 |pàgines=32 |isbn=0804756791}}</ref> a diferència d'altres sistemes normatius.
 
* ''Normes primàries'': són les normes de conducta, les normes de comportament i que qualifiquen com a prohibit, permès i obligatori.
* ''Normes secundàries'': són les normes que no tenen per a objectiu crear obligacions sinó atribuir poders o facultats.
 
Anteriorment, han existit societats arcaiques que només van tenir normes primàries. Per Hart el dret de les societats desenvolupades compta amb aquests dos tipus de norma.
 
Mentre que les normes primàries imposen deures i creen obligacions, les secundàries poden ser públiques o privades.
 
* ''Normes de reconeixement'': són aquelles que ens permeten identificar les normes de l'ordenament jurídic i podem diferenciar-les de les normes que no pertanyen a aquest ordenament. Això es recull habitualment als [[codi civil|codis civils]].
* ''Normes de canvi'': són aquelles normes que ens indiquen com es pot derogar del tot o parcialment les normes de l'ordenament jurídic. Ens diuen també com es poden modificar i com es poden introduir noves normes. Són les anomenades normes sobre la producció de normes. Alhora, aquestes normes determinen qui pot fer aquests canvis.
* ''Normes d'adjudicació'' o ''d'aplicació'': són aquelles lleis penals i processals. Són les normes que estableixen quins òrgans han de decidir si s'ha infringit o no una norma primària i el conjunt de les conseqüències jurídiques desfavorables.
 
== Vegeu també ==
1.996.113

modificacions