Diferència entre revisions de la pàgina «Nota»

3 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
Una nota es pot definir segons la convenció musical o segons la seva freqüència, per exemple el la4 o A4 (segons el sistema alemany de l'època o l'anglès modern) té una freqüència de 440 [[hertz]] (vibracions per segon), segons l'[[afinació estàndard]].
 
[[Fitxer:Mano guido.jpg|miniatura| [[Mà guidoniana]]. Sistema mnemotècnic medieval, de [[Guido d'Arezzo]] (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista]]
Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "[[Ut queant laxis]]" de l'[[edat mitjana]]:
 
 
Les set notes esmentades formen l'[[escala diatònica]]. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una [[escala pentatònica]]), i s'obté llavors l'[[escala cromàtica]] (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.
 
Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'[[armadura (música)|armadura]] per indicar la [[tonalitat]] de la peça, o en el curs del passatge.
 
A l'escala de do major, entre el Do i el Re hi ha una diferència d'un [[To (interval musical)|to]], el to es divideix en dos [[semitò|semitons]]. Del Re al Mi hi ha un to, del Mi al Fa un semitò, del Fa al Sol hi ha un to, del Sol al La <!--sic-->hi ha també un to, i del La al Si hi ha un to, i del Si al Do de l'[[Octava (música)|octava]] següent només hi ha un semitò. Una nota es pot abaixar un semitò amb un [[bemoll]] (<sub>b</sub>), o apujar un semitò amb un [[sostingut]]. Així, un Re<sub>b</sub> és el mateix que un Do<sub>#</sub>.
2.207.455

modificacions