Novel·la d'escacs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 18:
 
==Anàlisi==
La novel·la és una crítica dels mètodes del [[nazisme]] de tortura de sospitosos, que incloïen tècniques per a la desfeta psicològica i no solament càstigs físics. El protagonista embogeix per la solitud i al seu cap juga partides on simultàniament adopta el paper de les negres i les blanques i imagina en cada cas totes les jugades possibles. Aquest treball mental el salva mentre està a la presó però el fa emmalaltir després, per l'excessiva pressió. De manera que s'esdevé un joc de miralls: el presoner escapa dels nazis jugant però acaba presoner del propi joc.
 
Zweig aborda el tema de la salut mental en diverses de les seves obres. En aquest cas, el passatger pateix una neurosi produïda pel [[trastorn per estrès posttraumàtic]]<ref>[http://www.jltonline.de/index.php/articles/article/view/646/1530/ Ressenya de l'obra]</ref> provocat pel seu contacte amb els nazis, règim que el mateix autor va patir per les seves arrels jueves. Igual que el nazisme suposa la dissolució definitiva de la cultura centroeuropea que plasma als seus llibres sempre amb nostàlgia, l'embogiment del protagonista anul·la la seva cultura i personalitat prèvies. Aquesta anul·lació té lloc paradoxalment a través d'un joc basat en el pensament, com són els escacs.