Diferència entre revisions de la pàgina «Nájera»

10 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
neteja i estandardització de codi
(Retocs de traducció.)
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula geografia política}}
'''Nájera''' és un municipi de [[la Rioja]], a la regió de la [[Rioja Alta]].
== Història ==
Els estudis arqueològics assenyalen una densa ocupació [[prehistòria|prehistòrica]] dels turons que voregen la ciutat actual i dels situats en el seu terme municipal, almenys des de l'[[Edat de Bronze]]. Durant l'[[Edat de Ferro]] s'aprecia un continuat procés de concentració de la població que desembocarà en l'aparició de poblats més complexos compostos per habitatges rectangulars parcialment excavades en la roca, construïdes amb entramats de fusta i atovons (Cerro Molino). Aquests poblats [[celtibers]] que troben, i de vegades destruïxen, els conquistadors romans es corresponen als pobladors [[berons]] que citen les fonts clàssiques.
 
== Història ==
Durant el període romà, la Nájera actual formà part de [[Tritium Magallum]], localitat situada a dos quilòmetres. Sota [[Invasió musulmana d'Hispània|domini musulmà]] s'aixeca un castell refugi en el cim del turó que domina Nájera, plaça que serà fonamental en el control de La Rioja Alta i de la frontera cristiana. Des de principis del {{segle|X|s}} s'esmenta Nájera en les narracions sobre les contínues lluites entre moros i cristians. A la població li van donar els àrabs el nom de ''Náxara'' ("Lloc entre penyes" o "Lloc al migdia") i al seu riu Nalia el van nomenar ''Naxarilla''.
Els estudis arqueològics assenyalen una densa ocupació [[prehistòria|prehistòrica]] dels turons que voregen la ciutat actual i dels situats en el seu terme municipal, almenys des de l'[[Edat de Bronze]]. Durant l'[[Edat de Ferro]] s'aprecia un continuat procés de concentració de la població que desembocarà en l'aparició de poblats més complexos compostos per habitatges rectangulars parcialment excavades en la roca, construïdes amb entramats de fusta i atovons (Cerro Molino). Aquests poblats [[celtibers]] que troben, i de vegades destruïxen, els conquistadors romans es corresponen als pobladors [[berons]] que citen les fonts clàssiques.
 
Durant el període romà, la Nájera actual formà part de [[Tritium Magallum]], localitat situada a dos quilòmetres. Sota [[Invasió musulmana d'Hispània|domini musulmà]] s'aixeca un castell refugi en el cim del turó que domina Nájera, plaça que serà fonamental en el control de La Rioja Alta i de la frontera cristiana. Des de principis del {{segle|X|s}} s'esmenta Nájera en les narracions sobre les contínues lluites entre moros i cristians. A la població li van donar els àrabs el nom de ''Náxara'' ("Lloc entre penyes" o "Lloc al migdia") i al seu riu Nalia el van nomenar ''Naxarilla''.
===Regne de Nájera - Pamplona, 923-1076===
[[Sanç I de Navarra]], el [[923]], en col·laboració amb [[Ordoni II de Lleó]], recupera Nájera i la Rioja Mitjana i Alta, que deixa sota domini del seu fill [[Garcia II Sanxes I de Navarra]] amb la denominació de [[Regne de Nájera]]. Després de la destrucció de Pamplona per [[Abd al-Rahman III]] en el [[924]] i la mort del seu pare a l'any següent, Garcia Sanxes trasllada la seva residència a Nájera, en detriment de [[Pamplona]]. Es denomina des de llavors rei de Nájera-Pamplona. Garcia Sanxes va desenvolupar una activa política de repoblació dels nous territoris i va afavorir amb quantioses donacions als monestirs de la zona, especialment a [[Monestir de San Millán de la Cogolla|San Millán de la Cogolla]]. La mateixa política mantindrà durant els primers anys [[Sanç II de Navarra]] ([[970]] - [[994]]), però les campanyes d'[[Almansor]] li obligaran, igual que al seu fill [[Garcia Sanxes II de Pamplona|Garcia Sanxes II de Navarra]] el Tremolós (994 - [[1004]]), a signar capitulacions i pagar tributs a [[Còrdova]].
 
===Regne de Nájera - Pamplona, 923-1076===
Amb [[Sanç III de Navarra|Sanç III el Major]] (1004 - [[1035]]) el Regne arriba a la seva major extensió, abastant bona part del terç nord peninsular, des de Catalunya a Cantàbria. Sanç III va ser el gran impulsor de la ciutat de Nájera, on va celebrar Corts i va atorgar el famós [[furs|fur]] de Nájera, origen de la legislació navarresa i base del dret nacional. Durant el seu regnat es va encunyar en Nájera la '''primera moneda de la Reconquesta'''. Va afavorir les peregrinacions a [[Santiago de Compostel·la]], establint albergs i hospitals, i convertint a la ciutat en punt clau de la ruta jacobea del [[Camí de Santiago]]. Després de la mort de Sanç III es reparteix el seu regne entre els seus fills [[Garcia Sanxes III de Pamplona|Garcia Sanxes III de Navarra]], [[Ferran I de Castella]], [[Ramir I d'Aragó]] i [[Gonçal I de Ribagorça]],<ref>Anna M. Balaguer, ''[http://books.google.cat/books?id=OUDzDejJ6n4C&pg=PA267&dq=Gon%C3%A7al+I+de+Ribagor%C3%A7a&hl=ca&ei=SAGsTMTENYGhOuTkgO0G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Gon%C3%A7al%20I%20de%20Ribagor%C3%A7a&f=false Història de la moneda dels comtats catalans]'', p.267</ref> convertint-se Nájera en bressol dels regnes de Navarra, Castella i Aragó, corresponent al primogènit, Garcia Sanxes III (1035 - [[1054]]), anomenat el de Nájera per haver nascut i estar enterrat en la ciutat, els territoris patrimonials de Nájera i Pamplona, així com l'hegemonia política sobre els altres després de la [[batalla de Tafalla]].
[[Sanç I de Navarra]], el [[923]], en col·laboració amb [[Ordoni II de Lleó]], recupera Nájera i la Rioja Mitjana i Alta, que deixa sota domini del seu fill [[Garcia II Sanxes I de Navarra]] amb la denominació de [[Regne de Nájera]]. Després de la destrucció de Pamplona per [[Abd al-Rahman III]] en el [[924]] i la mort del seu pare a l'any següent, Garcia Sanxes trasllada la seva residència a Nájera, en detriment de [[Pamplona]]. Es denomina des de llavors rei de Nájera-Pamplona. Garcia Sanxes va desenvolupar una activa política de repoblació dels nous territoris i va afavorir amb quantioses donacions als monestirs de la zona, especialment a [[Monestir de San Millán de la Cogolla|San Millán de la Cogolla]]. La mateixa política mantindrà durant els primers anys [[Sanç II de Navarra]] ([[970]] - [[994]]), però les campanyes d'[[Almansor]] li obligaran, igual que al seu fill [[Garcia Sanxes II de Pamplona|Garcia Sanxes II de Navarra]] el Tremolós (994 - [[1004]]), a signar capitulacions i pagar tributs a [[Còrdova]].
 
Amb [[Sanç III de Navarra|Sanç III el Major]] (1004 - [[1035]]) el Regne arriba a la seva major extensió, abastant bona part del terç nord peninsular, des de Catalunya a Cantàbria. Sanç III va ser el gran impulsor de la ciutat de Nájera, on va celebrar Corts i va atorgar el famós [[furs|fur]] de Nájera, origen de la legislació navarresa i base del dret nacional. Durant el seu regnat es va encunyar en Nájera la '''primera moneda de la Reconquesta'''. Va afavorir les peregrinacions a [[Santiago de Compostel·la]], establint albergs i hospitals, i convertint a la ciutat en punt clau de la ruta jacobea del [[Camí de Santiago]]. Després de la mort de Sanç III es reparteix el seu regne entre els seus fills [[Garcia Sanxes III de Pamplona|Garcia Sanxes III de Navarra]], [[Ferran I de Castella]], [[Ramir I d'Aragó]] i [[Gonçal I de Ribagorça]],<ref>Anna M. Balaguer, ''[http://books.google.cat/books?id=OUDzDejJ6n4C&pg=PA267&dq=Gon%C3%A7al+I+de+Ribagor%C3%A7a&hl=ca&ei=SAGsTMTENYGhOuTkgO0G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Gon%C3%A7al%20I%20de%20Ribagor%C3%A7a&f=false Història de la moneda dels comtats catalans]'', p.267</ref> convertint-se Nájera en bressol dels regnes de Navarra, Castella i Aragó, corresponent al primogènit, Garcia Sanxes III (1035 - [[1054]]), anomenat el de Nájera per haver nascut i estar enterrat en la ciutat, els territoris patrimonials de Nájera i Pamplona, així com l'hegemonia política sobre els altres després de la [[batalla de Tafalla]].
 
García el de Nájera va estendre els seus dominis per la [[Rioja Baixa]] conquistant [[Calahorra]] a la taifa de Saragossa, va fundar el [[Monestir de Santa María la Real de Nájera|Monestir de Santa María la Real]] com seu episcopal, dotant-la de nombroses propietats, i va afavorir els escriptoris monàstics de San Millán, Nájera i Albelda. Va morir en la [[batalla d'Atapuerca]] en lluita contra el seu germà Ferran I de Castella, el [[15 de setembre]] de [[1054]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Suárez Fernández |nom=Luis |títol=Historia de España antigua y media |url=http://books.google.cat/books?id=OeiQxLSvC2IC&pg=PA446&lpg=PA446&dq=batalla+atapuerca+1+septiembre+1054&source=bl&ots=rRQMPz5Lqe&sig=0yToP8LNiV7Wf2ncusUcFBjBQ4g&hl=ca&sa=X&ei=6CtDUIiSGoeGhQftx4CoBg&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=batalla%20atapuerca%201%20septiembre%201054&f=false |llengua=castellà |editorial=Rialp |data=1975 |pàgines=p.446 |isbn=8432118826}}</ref> El succeïx [[Sanç IV de Navarra]] el de Peñalén (1054- [[1076]]), que culmina les obres de Santa María la Real. En [[1067]] se celebra en el monestir el concili en el qual s'acorda la substitució del ritu mossàrab pel romà. Unit al seu cosí Sanç Ramírez d'Aragó, va plantar cara als intents annexionistes del rei de Castella. Al juny de 1076, Sanç IV és assassinat pel seu germà Ramon a [[Peñalén]], actual [[Funes (Navarra)|Funes]]. Els conflictes que provoca aquest esdeveniment desemboquen en la divisió del regne. La part navarresa va quedar annexionada a la corona d'Aragó. Nájera, Calahorra i altres llocs fronterers van ser incorporades als dominis d'[[Alfons VI de Castella]], que al·legava drets hereditaris. Es posa fi d'aquesta manera al Regne de Nájera.
 
===Altres successos===
La integració a Castella no suposa, no obstant això, la pèrdua de prestigi i pes polític de Nájera. La ciutat va jugar un paper important en la vida política i econòmica castellana i fou escenari de notables esdeveniments. [[Berenguera de Castella]], amb suport de [[Lope Díaz II d'Haro]] va cedeir la corona de Castella al seu fill [[Ferran III de Castella]], el Sant l'[[1 de maig]] de [[1217]]. La coronació va tenir lloc a Nájera, en el punt del passeig de San Julián assenyalat pel corresponent monument commemoratiu, on anualment la ciutat commemora el fet.
 
Nájera es va veure embolicada en la [[Guerra civil castellana|lluita fratricida]] entre [[Pere I de Castella|Pere el Cruel]], i [[Enric II de Castella|Enric de Trastámara]]. Un dels enfrontaments armats més sagnants va ser la [[Batalla de Nájera]]. El [[3 d'abril]] de [[1367]], Pere I, amb el suport de les tropes angleses comandades pel [[Príncep Negre]], derrotà contundentment Enric II. La ciutat va patir una dura repressió que va augmentar la fama de crueltat de Pere I.
 
[[Joan II de Castella]] la va honrar amb el títol de [[Ciutat]] en [[1438]]. [[Enric IV de Castella]] li va concedir l'apel·latiu de "''Molt Noble i Molt Lleial''" el [[1454]]. L'any [[1465]] [[Enric IV de Castella]] feu donació de la ciutat de Nájera, del seu castell i fortalesa, a [[Pedro Manrique de Lara]], comte de Treviño, aquesta donació va ser confirmada el [[1482]] pels [[Reis Catòlics]], que li van atorgar a més, el [[ducat de Nájera]]. Els [[Manrique de Lara]] seran ferms partidaris d'[[Isabel I de Castella]] la Catòlica i posteriorment del seu nét [[Carles I d'Espanya]], tal com ho van demostrar durant la [[Revolta de les Comunitats de Castella]].
 
El [[1520]] Nájera es va sumar a l'aixecament comuner contra la política imperial de [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Els rebels ocuparen el castell de [[Malpica]], assaltaren l'Alcàsser i des d'allà bombardegaren la ciutat. L'aixecament fou sufocat per les tropes d'[[Antonio Manrique de Lara]], segon Duc de Nájera, al servei del qual es trobava [[Ignasi de Loyola|Iñigo de Oñez y Loyola]]. Nájera va rebre la visita de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] el [[1520]], [[1523]] i [[1542]], i del seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] el [[1592]], de passada cap a les [[Corts d'Aragó]] a [[Tarassona|Tarazona]].
 
Durant la [[Guerra de la Independència Espanyola]] contra les tropes de [[Napoleó]] va ser ocupada pels francesos, que van confiscar béns i van imposar fortes contribucions als najerins, saquejant tot el que van trobar de valor material i artístic, especialment a ''Santa María la Real''.
 
==Esports==
L'equip més representatiu de la ciutat és el [[Náxara Club Deportivo]], que competeix en el grup 16 de la [[Tercera divisió de la lliga espanyola de futbol]]. Va ser fundat en [[1966]] i en l'any [[2004]] va assolir l'ascens a categoria nacional.
 
== Personatges il·lustres ==
 
== Enllaços externs ==
* {{Projectes germans|commons=Nájera}}
* [http://www.geocities.com/urunuela10/museo/museo.html Museu Najerillense]
 
{{Municipis de la Rioja}}
1.943.008

modificacions