'''''Almogàvers''''' era la denominació que reberen els [[Paramilitar|soldats autònoms]] en forma de companyies d'[[infanteria lleugera]] alçades a la [[corona d'Aragó]] (on es podien dir '''''miquelets''''') i a la [[corona de Castella]] (on també s'anomenaven '''''[[peones]]''''') durant l'[[edat mitjana]], entre els segles [[ {{Romanes|XII]]}} i [[{{Romanes|XV]]}}.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 31</ref> A la [[corona de Castella]], la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei [[Alfons X de Castella]] en les ''[[Siete Partidas]]''. El seu protagonisme històric, l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta dels emirats islàmics peninsulars. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la '''[[Companyia Catalana d'Orient|companyia catalana d'Orient]]''' i van participar en la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] al servei del rei [[Frederic II de Sicília]]. En aquella època, eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa, ja que sempre "necessitaven" guerres.
