Corts de Barcelona (1632): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Complement directe
Línia 2:
Les '''Corts de Barcelona de 1632''' són la continuació de les [[Corts de Barcelona (1626)|inconcluses de 1626]] i no compten com a tals. Convocades pel rei [[Felip IV de Castella]] varen ser presidides, per delegació, pel [[Cardenal-Infant Ferran d'Àustria]]. Era [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]] en [[Pere Antoni Serra (bisbe)|Pere Antoni Serra]]. Es varen obrir el [[18 de maig]] de [[1632]] i es varen tornar a paralitzar el [[8 de juny]] de [[1632]] davant d'un dissentiment de la ciutat de [[Barcelona]]. Les Corts, prorrogades el [[24 d'octubre]], mai varen ser clausurades.<ref>{{ref-llibre| pàgines =pàg.396|títol= Hidalguia. La revista de genealogia, nobleza y armas |data=1982|url=http://books.google.cat/books?id=JtZ_XZOxAnMC&pg=PA396}}</ref>
 
Les anteriors Corts varen quedar interrompudes, sense acord i lluny d'acceptar el [[Unió d'Armes|pla proposat]] pel [[comte-duc d'Olivares]]. En aquella ocasió, l'error de la corona fou intentar aprovar el seu programa amb excessiva pressa. Aquest cop volien donar tot el temps que fos necessari per decidir. Però el rei, completament involucrat en diversos fronts, no podia estar present i va delegar la presidència en el seu germà el cardenal-infant Ferran, [[lloctinent de Catalunya]] des del [[3 de maig]] de [[1632]]. Els catalans no estaven d'acord amb la proposta, però un intens enfrontament d'Olivares amb les ciutats va permetre convèncer alsels diputats. La investidura va ser el [[18 de maig]] de [[1632]] i [[Felip IV de Castella|Felip IV]] i [[comte-duc d'Olivares|Olivares]] varen marxar immediatament a Madrid.<ref name="elliott">{{ref-llibre| títol= La rebelión de los catalanes: un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640) |autor= John Huxtable Elliott|coautors= Rafael Sánchez Mantero |editor =Siglo XXI de España Editores|data= 1999 |isbn= 9788432302695 |url=http://books.google.cat/books?id=eyo4s212_L0C&dq=%22cortes+de+barcelona%22+1626&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| pàgines =pàgs. 246-248}} </ref>
Prèviament, la decisió de realitzar les Corts a Barcelona va suposar-li la ciutat un préstec de 110.000 lliures per a les despeses del viatge reial a retornar abans d'acabar les Corts. S'oferia com a garantia les rendes de tot el patrimoni reial a Catalunya.<ref>{{ref-llibre| títol= La rebelión de los catalanes: un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640) |autor= John Huxtable Elliott|coautors= Rafael Sánchez Mantero |editor =Siglo XXI de España Editores|data= 1999 |isbn= 9788432302695|url=http://books.google.cat/books?id=eyo4s212_L0C&dq=%22cortes+de+barcelona%22+1626&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| pàgines = pàg. 243}}</ref>