Guerra de Kiriji: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització d'encapçalaments |
m Complement directe |
||
Línia 14:
Per negociar la pau, l'administració va utilitzar a la ''Church Missionary Society''. Un alto el foc va ser organitzat el 1886 gràcies a l'esforç de Samuel Johnson, l'historiador, i Charles Phillips, més tard bisbe d'[[bisbat d'Ondo|Ondo]]. Llavors, les parts van signar un tractat a Lagos amb el governador Maloney que preveia la independència dels pobles de la Ekitiparapo i l'evacuació de Modakeke, per retornar a Ife. Això va resultar impossible de dur a terme. Ilorin es va negar a deixar de lluitar al nord, on estava assetjant Ofa. Així, la guerra es va perllongar, i les forces es van negar a dissoldre's.
Els temors britànics dels francesos no van trigar a aparèixer justificats. Hi va haver un curiós incident el 1888, quan un empleat d'una empresa francesa va convèncer
Mesures més agressives per estendre el control britànic a l'interior es van produir amb l'arribada del governador Carter el 1891. Igual que Glover, fou de l'opinió que la clau de la situació estava en el control de les rutes comercials a través d'Ijebu i Abeokuta. El resultat va ser l'expedició a Ijebu el 1892; és possible que Ijebu fos més favorable a obrir la ruta comercial que Abeokuta, però la decisió d'atacar a Ijebu es basava teòricament en l'hostilitat a les missions, las quals, a diferència d'Abeokuta, Ijebu mai havia permès. L'impacte de l'expedició va ser considerable. El 1893, Carter va ser capaç d'emprendre un viatge al voltant del país ioruba, fent tractats amb [[Imperi d'Oyo |Oyo]] i [[Abeokuta]], i finalment va persuadir a les forces d'Ibadan i Ekitiparapo per dispersar-se. Els egbes van obrir el camí a Ibadan, i van permetre l'inici de la construcció del ferrocarril.
|