Lacre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 9:
[[Fitxer:SMXJP7.jpg|miniatura|esquerra|Manuscrit en pergamí, segellat amb el símbol dels Cavallers Templers que porta el lema: "Sigillum Militum Xpisti" que significa Segell de la Milícia de Crist.]]
==Composició==
La formulació varia però el principal canvi va ser amb el descobriment europeu d'Amèrica. A l’Edat Mitjana el lacre es feia típicament a base de cera d'abelles i “trementina de Venècia” que era una resina de color groc verdós extreta de l'arbre [[làrix]] europeu.<ref name="Paris1823">{{cite bookref-llibre|authorautor=John Ayrton Paris|titletítol=Pharmacologia: Comprehending the Art of Prescribing Upon Fixed and Scientific Principles; Together with the History of Medicinal Substances|url=https://books.google.com/books?id=6TASAAAAYAAJ&pg=PA332|yearany=1823|publishereditorial=F. & R. Lockwood|pagespàgines=332–}}</ref><ref name="Mortimer1810">{{cite bookref-llibre|authorautor=Thomas Mortimer|titletítol=A General Dictionary of Commerce, Trade, and Manufactures: Exhibiting Their Present State in Every Part of the World; and Carefully Comp. from the Latest and Best Authorities|url=https://books.google.com/books?id=FdovAAAAYAAJ&pg=PT738|yearany=1810|publishereditorial=R. Phillips|pagespàgines=738–}}</ref> Els primers lacres eren incolors i després es van acolorir de vermell usant el vermelló o el [[cinabri]]. A partir del segle XVI la composició no incloïa necessàriament la cera d'abelles. De vegades el lacre estava perfumat.<ref name="Tomlinson, C., ed. 1866">{{ref-llibre|autor=Tomlinson, C., ed.|títol=[[Tomlinson's Cyclopaedia of Useful Arts]]|any=1866|editorial=Virtue & Co|lloc=Londres}} Vol II, page 495.</ref>
 
Al {{segle|XVII}} es va inventar a [[Perpinyà]] un lacre conegut a França com «cire d'Espagne»,<ref name="MonteilJanin1853">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Amans-Alexis Monteil|author2autor2=Janin|titletítol=Histoire des Français des divers états, ou Histoire de France aux cinq derniers siècles|url=https://books.google.com/books?id=8bAC3VSz7qMC&pg=PA211|yearany=1853|publishereditorial=Lecou|pagespàgines=211–}}</ref> ja que aleshores el Rosselló formava part de la corona espanyola, el qual estava basat en substàncies portades d'Amèrica.
 
Cap a 1866 estava disponible en molts colors fent servir diversos additius: daurat (usant la [[mica]]), blau (usant [[esmalt]]), negre, blanc (usant blanc de plom), groc (usant el mineral de mercuri conegut com a Schuetteita<ref>{{ref-web|url=http://webmineral.com/data/Schuetteite.shtml |títol=Schuetteite Mineral Data |editor=Webmineral.com |data= |consulta=2011-07-23}}</ref>), verd (usant [[verdigris]]) i altres. La Corona Britànica feia servir lacres de diferents colors segons els tipus de documents que emetia. Actualment es fan servir colorants sintètics.