Odalric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 15:
El [[856]] el nou emir de [[Còrdova]] [[Muhàmmad I]], que s'havia reconciliat amb [[Mussa ibn Mussa ibn Fortun]] dels [[Banu Qasi]], li encomana una [[Ràtzia de Mussa ibn Mussa|expedició contra Barcelona]]. Musa acomplí la comanda i va destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, saquejant el territori. Un castell, potser el de [[Terrassa]]<ref name=":0" /> (Ibn Idari dona Tàrrega però d'altres historiadors musulmans diuen Terrassa), fou conquerit. La incompetència de Odalric en aquest afer no devia ser aliena a la seva posterior destitució.
 
A Aquitània el [[856]] Pipi II tornava a ser reconegut pels nobles, i Lluís el Germànic tornava a conspirar. Així fou convidat per gran part de la noblesa del regne de França a envair el país i deposar a Carles. Però com que Lluís va tardar a decidir-se, l'habilitat negociadora de Carles es va fer altra vegada palesa, i va solucionar almenys l'afer aquità aconseguint altra vegada el reconeixement de Carles l'Infant. Va ser per poc temps doncs el [[857]] la noblesa tornava amb Pipí II el qual va buscar l'aliança dels normands.
 
Poc després l'influent comte Bernat d'[[Alvèrnia]] i l'abat Alard de Saint Bertin, germà d'Odalric reconeixien a Pipí II. Altres nobles feren el mateix i els grans de la [[Nèustria]], Hervé, Rorgon, Gosfrid i Robert el Fort comte d'[[Comtat d'Anjou|Anjou]] es van rebel·lar i es van aliar als aquitans i als bretons. No és segur que Odalric fes costat als revoltats, però el fet que el seu germà en fos un dels impulsors va crear la desconfiança de Carles el Calb que, finalment, cap al final del [[857]] o començament del [[858]] el va destituir.<ref name=":0" /> El [[21 de març]] del [[858]] comparegué davant Carles el Calb i li va jurar fidelitat, però el [[859]] apareix al bàndol de Lluís el Germànic qui li va donar els comtats de Argengau i Linzgau. El nomenament d'[[Humfrid|Unifred]], com a successor, sembla estrany si n'era germanastre.