Diferència entre revisions de la pàgina «Ofensiva de Catalunya»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
Contràriament al que es va assumir durant molt temps, en part basant-se en la manipulada propaganda franquista, la victòria no fou fàcil i els combats que hi va haver en alguns moments van ser d'extrema duresa.{{sfn|López Rovira|2012|p=11}}
 
El resultat de la campanya, que va suposar la fi de la [[Segona República Espanyola]], va ser terrible per Catalunya en múltiples aspectes. [[Demografia|Demogràficament]] la població va reduir-se de forma important, dels 3 milions d'[[Demografia de Catalunya|habitants]] que hi havia al començament de la guerra se'n van morir 60.000 durant l'ofensiva, com a mínim hi va haver 4.000 execucions per [[consell de guerra]] a més a més de les que es van efectuar directament sobre el terreny i 350.000 persones van fugir a [[França]], de les quals 70.000 s'exiliarien permanentment.
 
La [[repressió]] que es va instaurar va abastar tots els aspectes de la societat catalana, des de la política fins a la cultura. Es va prohibir parlar o publicar qualsevol cosa en [[català]], es va empresonar fins a 35.000 persones, 150.000 van anar a camps de concentració o companyies de treball... Políticament es va suprimir qualsevol administració pròpia imposant-ne una de fidel al règim. Simbòlicament, el [[15 d'octubre]] de [[1940]], es va executar el [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] [[Lluís Companys]] al fossar de Santa Eulàlia del [[castell de Montjuïc]].{{sfn|Hernàndez|Riart|Català|2004|p=260}}
El [[17 de juliol]] de [[1936]] va iniciar-se una revolta militar a [[Melilla]] que l'endemà s'estendria a bona part de la [[península ibèrica|península Ibèrica]]. En els dies vinents, als principals nuclis industrials i ciutats mediterrànies l'aixecament fracassaria, tot i així els revoltats aconseguirien prendre el control de totes les [[illes Balears]] excepte [[Menorca]], que posteriorment servirien de base aèria pels [[bombarder]]s nacionals.
 
Després d'un intent fallit d'[[Batalla de Madrid|ocupació de Madrid]] per part dels facciosos, entre el 8 i el 23 de novembre de 1936, l'ofensiva nacional es dirigiria cap al nord. L'estiu de 1937, després de la [[Batalla de Bilbao]], s'ocuparien ràpidament el [[País Basc]] i [[Astúries]].
 
Després d'unes contraofensives republicanes, l'atac dels revoltats continuaria durant l'hivern de 1937-38 cap al [[Mediterrani]], separant [[Catalunya]] de la resta de territori republicà i ensorrant el [[front d'Aragó]], ocupant les primeres ciutats catalanes. Inesperadament, el 23 d'abril de 1938, l'assalt prosseguiria cap a València, a l'[[ofensiva de Llevant]], on s'originaria una dura batalla que seria interrompuda per un virulent atac des de territori català.
Amb l'estratègia preparada, es comença a organitzar l'exèrcit. Amb Franco com a comandant en cap, els dirigents de l'operació seran: el general [[Fidel Dávila]], responsable de l'Exèrcit del Nord, el general [[Alfredo Kindelán|Kindelán]], cap de l'aviació, el general [[Gastone Gambara|Gambara]], dirigent del [[CTV]] i el general [[Richthofen]], de la [[Legió Còndor]].{{sfn|López Rovira|2012|p=14-15}}
 
El [[26 de novembre]] de [[1938]] Franco dóna l'ordre d'atacar Catalunya i, dos dies després, Dávila reorganitza l'Exèrcit del Nord. Un terç de les seves forces romandran a València i es reanomenaran com a Exèrcit de Llevant. La resta formarà el nou Exèrcit del Nord organitzat en 6 [[cossos d'exèrcit]].
La distribució dels cossos per l'ofensiva, de nord a sud, és:{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=280}}
* Urgell, comandat pel [[general]] [[Muñoz Grandes]] amb les [[divisions]] 62, 63, 150 i 61.
* CTV, liderat pel general [[Gastone Gambara|Gambara]] amb les divisions hispanoitalianes Littorio, Frecce Nere, Frecce Verdi i Frecce Azzurre.
* Navarra, manat pel general [[José Solchaga|Solchaga]] amb les divisions 5, 12 i 4.
* Marroquí, dirigit pel general [[General Yagüe|Yagüe]] amb les divisions 50, 13 i 105.
 
Les divisions que iniciaran l'atac, previst pel 10 de desembre, seran la 61, 150, 53 i 1 pel nord dels [[canals d'Urgell]]. Pel sud avançaran dos cossos d'exèrcit al complet, el CTV i el de Navarra. La resta esperaran per entrar en combat tot mantenint el front. Els homes i material total que amassen tots els cossos d'exèrcit és d'uns 326.000 homes amb 4.000 fusells-metrallador, 2.500 [[metralladores]] i 1.900 [[Morter (arma)|morters]]. A més a més, rebran intens suport de 1.100 peces d'artilleria que estaran concentrades en [[bateries d'artilleria]] vora les zones d'atac (400 al nord, al [[cap de pont]] de [[Tremp]], i 500 al sud, al cap de pont de [[Seròs]]). Per encapçalar les ofensives, també disposaran de 300 tancs i tanquetes: unes 100 tanquetes L 3/33 o [[L 3/35]] italianes, 120 [[Panzer I]] o Panzer IB, de fabricació alemanya, i la resta T-26 capturats o d'altres blindats.{{sfn|Martínez|2006|p=217}} Juntament amb camions permetran un ritme ràpid d'avenç. I tot això es culminarà amb el suport aeri de més de 350 avions, sense comptar els de [[Mallorca]], que martellejaran les posicions defensives des de 3 dies abans de l'assalt.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=459}}
 
=== Comparativa de forces ===
 
{| class="wikitable"
|-
 
== Comença l'ofensiva ==
L'atac estava previst pel [[10 de desembre]] de [[1938]]. La petició del [[Papa]] de què es respectessin les [[Nadal|festes de Nadal]], enviada per Gaetano Cicognani, va servir de ben poc. Al final l'ofensiva es va retardar primer al 17 i després cinc dies més, a causa de les condicions climatològiques adverses: neu, pluja, boira...{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=24}} Tot i això, el [[23 de desembre]] de [[1938]] va començar l'ofensiva.
 
=== Atac i trencament del front per Seròs ===
 
=== Atac per Tremp i la Baronia de Sant Oïsme ===
El dia 23, de matinada al sector nord, avions [[bombarder]]s i gairebé 300 peces d'artilleria comencen un martelleig per preparar l'atac dels 80.000 homes de les divisions 150, 61 i 1. La defensa del XI Cos d'Exèrcit però no s'estova, ja que són veterans del [[Batalla del Segre|front del Segre]] ben atrinxerats a les fortificacions de la L-1.{{sfn|Martínez|2006|p=49}} El mal temps i l'[[orografia]] fan que tant les bombes d'aviació com els 23.000 projectils de l'artilleria perdin efectivitat i la 61a Divisió, avançant des del cap de pont de [[Tremp]], s'encasta contra les defenses del Desferrador{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}} patint 130 baixes i sense aconseguir avançar.{{sfn|López Rovira|2012|p=23-24}}
 
[[Fitxer:Gavet de la Conca. Sant Salvador de Toló. Bonrepòs Trinxeres 8.JPG|miniatura|Fotografia de l'estat actual de les [[trinxeres]] de l'[[Mare de Déu de Bonrepòs|ermita de Bonrepòs]], on el dia 24 hi van haver forts enfrontaments entre la divisió 150 nacional i la 26 republicana.]]
 
Cap al migdia, a les 14.00, després d'un fort bombardeig, la 150 Divisió intenta atacar des de Tremp les fortificacions de la Serra del Cucuc sense avançar gaire i patint 77 baixes.{{sfn|López Rovira|2012|p=23-24}}
 
L'avenç en aquest primer dia el durà a terme la 1a Divisió del Maestrat, des del cap de pont de la [[Baronia de Sant Oïsme]]. La 119a Brigada Mixta, protegint un territori menys escarpat i rebent el foc de 116 peces d'artilleria, davant la pressió ha de retrocedir cap a l'est, a la [[Muntanya de Sant Mamet|Serra de Sant Mamet]], fent que caiguin a mans nacionals les poblacions de [[Fontllonga]] i [[Figuerola de Meià]].{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}}
Pel sud, el dia 4 de gener, bona part del cos d'exèrcit marroquí, dirigit pel [[general Yagüe]], va començar a atacar per la zona del [[Serra del Montsant|Montsant]]. Tot i que els republicans hostilitzaven els atacants, emparats en la boira, l'avenç era imparable i de mica en mica anaven ocupant les cotes estratègiques. A partir del dia 10 de gener, la boira es va esclarir i els nacionals van començar a avançar més ràpidament capturant nombroses poblacions. Tot i això els republicans no cedien sense combatre, especialment a l'aire, on els caces republicans van realitzar algunes missions de metrallament contra les files dels nacionals fins a quedar-se sense munició, causant desenes de baixes.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=124-126}}
 
Un mica més al nord, el cos d'exèrcit de Navarra i del CTV van anar avançant, lentament i amb una resistència intermitent, fins a arribar a [[Montblanc]] el 12 de gener, vila que havia quedat totalment abandonada davant la imminència de l'atac de les divisions 4 i 5 franquistes.{{sfn|López Rovira|2012|p=68-77}} Amb la presa de Montblanc, el comandament republicà pateix per un possible encerclament de les tropes que hi ha a la zona de la [[Costa Daurada]], defensant l'Ebre: les divisions 43 i 24 del XXIV cos d'exèrcit. Per evitar-ho n'ordena la retirada fins al riu Gaià, al nord de Tarragona, i el mateix dia comencen a enfilar destruint ponts, carreteres i [[Via fèrria|vies de ferrocarril]] en un intent d'alentir l'avenç nacional.{{sfn|Solé|2006|p=44-45}}
 
Gràcies a la retirada l'avenç cap a Tarragona s'acceleraria i, entre els dies 10 i 13, s'ocuparien una gran quantitat de pobles del [[Priorat]] i del [[Delta de l'Ebre]]: la [[Vilella Baixa]], [[Gratallops]], [[el Lloar]], [[Bellmunt del Priorat]], [[Falset]], [[Darmós]], [[Tivissa]], [[el Perelló]]...{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=303}} I en els dies següents anirien caient la resta de pobles de la zona, els franquistes capturarien 1.200 presoners i patirien més d'un centenar de baixes.{{sfn|López Rovira|2012|p=79-80}}
 
===Presa de Tarragona ===
El [[13 de gener]] de [[1939]] la línia del front se situava a la [[Serralada Prelitoral]], entre la [[Conca de Barberà]] i el [[Camp de Tarragona]]. En aquesta zona hi va haver diversos enfrontaments a zones agrestes.
 
La posició estratègica per a continuar l'avenç en aquesta zona era el [[coll de Lilla]], a la [[serra de Miramar]]. Allà s'hi va posicionar l'artilleria dels republicans i va procurar alentir tant com va poder l'avenç franquista, bombardejant els homes del cos d'exèrcit de Navarra. Eventualment però, la defensa d'aquesta posició també va haver de retirar-se, baixant cap a la plana de Tarragona.
 
=== El salt de la Gloriosa ===
 
L'[[Forces Aèries de la República Espanyola|aviació republicana]], des de l'inici de l'ofensiva, havia combatut sense descans procurant contenir l'avenç facciós. Gràcies als pilots republicans, l'aviació franquista havia d'actuar amb prudència durant les seves missions. Però els aeròdroms dels republicans, a mesura que avançaven els sublevats, quedaven cada cop més a la vora el front.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=467-468}}
 
[[Fitxer:2. Vista de la vall des del primer búnquer.JPG|miniatura|Un altre [[búnquer]] protegint la [[vall del Corb]]. Després de la guerra, les cobertes, de [[formigó armat]], serien volades per aprofitar-ne el [[ferro]].]]
 
Entre el 16 i el 19 hi hauria poc moviment a la zona a causa de la pluja, mentrestant però, els [[sapador]]s dels sublevats treballen preparant ponts als trams on s'han dinamitat per estar a punt quan el temps millori. L'objectiu aquest cop és arribar al [[riu Llobregós]] i per fer-ho s'hi han destinat tres cossos d'exèrcit: Urgell, Aragó i Maestrat, de nord a sud respectivament. El 19 es reprèn l'acció amb un avenç que serà molt lent. Aprofitant les fortificacions els republicans aguanten bé i la seva artilleria castiga els progressos. Per arribar a [[Guissona]], la divisió 53 perdrà 108 homes fent només 60 presoners, tot i això, cada cop s'acosten més a l'objectiu marcat.
 
El 22 els sublevats arriben a les portes de [[Torà]], [[Sanaüja]] i [[Castellfollit de Riubregós]].{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=308}} Allà els republicans s'han pogut refer i es preparen per defensar el Llobregós. Frontalment són fortament rebutjats, però després de trobar un pas a cobert a l'est de Torà, l'endemà podran travessar el riu i ocupar la vila gràcies al flanqueig sense gaire oposició.{{sfn|López Rovira|2012|p=94-95}}
 
Una mica més al sud, des de la rodalia de Cervera, l'avenç de les divisions 1, 82 i 84 seran més profitoses. L'objectiu d'aquest grup és [[Manresa]], i tot i la pluja, hi avancen ràpidament. El 18 cau Calaf i, durant l'atac, fan 1.000 presoners perdent un centenar d'homes. Amb la pèrdua de Calaf i de Torà, la L-2 és superada i s'obre el pas cap a [[Manresa]].
 
Durant la nit els republicans sovint intenten contraatacar, però els nacionals, preparats, els rebutgen causant baixes severes. Amb un suport aeri constant, les poblacions van caient de mica en mica. Els republicans intentaran realitzar diversos contraatacs també de dia, alguns amb suport de tancs, però els tancs dels sublevats també actuaran i els enfrontaments sovint acabaran amb nombres similars de baixes a tos dos bàndols. Finalment, el 24 de gener, tota la 1a Divisió franquista seria al davant del [[riu Cardener]], cara a cara amb Manresa, on els republicans havien ensorrat tots els ponts. En previsió a l'ocupació, els nacionals havien bombardejat ja des de l'aire fortament la ciutat dos cops, el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939, produint, com a mínim, 35 morts.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=307}}<ref>{{citar ref | títol = Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39) | obra = Associació Memòria i Història de Manresa | url = http://www.memoria.cat/bombardeigs/ | llengua = català | consulta = 22/02/2015}}</ref>
Durant el matí, el cos d'exèrcit marroquí aconseguirà capturar [[Gavà]] i l'[[Aeroport del prat|aeròdrom del Prat]] i els nacionals intentaran creuar pels ponts intactes i per diferents guals naturals durant tota la tarda. L'artilleria republicana del coronel [[Carles Botet i Vehí]] castigarà amb bombardeigs els moviments de tropes des de Molins de Rei, [[Sant Feliu de Llobregat]], [[Sant Just Desvern]], [[Esplugues de Llobregat]] i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Alhora la [[Legió Còndor]] realitzarà [[foc de contrabateria]] amb els seus canons [[8,8 cm Flak 18/36/37/41|Flak 88]] des de [[Montbaig]]. Durant el dia continuaran avançant i capturaran [[Sant Feliu de Llobregat]] i [[Sant Just Desvern]], però majoritàriament consolidaran els caps de pont que han aconseguit crear.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=314}}
 
Simultàniament pel nord, durant el dia 25, les tropes del [[CTV]] des d'Ullastrell tindran més èxit i aprofundiran el [[cap de pont]] que havien capturat el dia abans. Les divisions Frecce Verdi i Frecce Azzurre avançaran pel nord, la Littorio pel centre i la Frecce Nere pel sud. Entre totes aconseguiran arribar a les portes de [[Terrassa]] el vespre d'aquell mateix dia. Amb aquesta maniobra aconseguiran separar el 5è cos d'exèrcit republicà de la resta dels encarregats de la defensa de Barcelona, desballestant qualsevol possibilitat de defensar amb condicions la ciutat i permetent-ne l'encerclament. Alhora, avançant pel mateix cap de pont, la 4a divisió de Navarra, avançarà i ocuparà [[Rubí]], permetent que els dos cossos d'exèrcit, l'italià i el navarrès, puguin unir-se en l'avenç cap a Barcelona.
 
La divisió Littorio però, que havia de completar l'encerclament a la capital catalana, anirà massa lenta i no tancar el setge, deixant una via de fugida.{{sfn|López Rovira|2012|p=112-115}}
 
== Conseqüències ==
L'[[Exèrcit Popular de la República|exèrcit republicà]] a [[Catalunya]], el govern i una gran part de la població inicien la [[retirada]]. L'ocupació de Catalunya va representar un cop mortal per a la República, que només disposava ja de la zona central i que veia com els problemes polítics s'agreujaven encara més. [[Manuel Azaña Díaz|Azaña]] dimitia com a president de la República el dia 28 de febrer de [[1939]], i Negrín i els comunistes confiaven encara en una internacionalització del conflicte.
 
L'[[Exèrcit Popular de la República|exèrcit republicà]] a [[Catalunya]], el govern i una gran part de la població inicien la [[retirada]]. L'ocupació de Catalunya va representar un cop mortal per a la República, que només disposava ja de la zona central i que veia com els problemes polítics s'agreujaven encara més. [[Manuel Azaña Díaz|Azaña]] dimitia com a president de la República el dia 28 de febrer de [[1939]], i Negrín i els comunistes confiaven encara en una internacionalització del conflicte.
 
A partir del mes de febrer de [[1939]] es va iniciar per a Catalunya una nova etapa de la seva història, en la qual hauria de fer front a la més sistemàtica de les ofensives per posar fi a la seva personalitat nacional. Hi va haver una ruptura històrica, en primer lloc, per l'exili massiu de la població (polítics, intel·lectuals i sectors socials diversos), calculat en mig milió. Per als qui romangueren al país les noves autoritats van imposar ja durant el mes d'abril un nou sistema institucional.<ref>Decret de 5 d'abril de 1938 {{ref-web|url=http://personal.auna.com/1277509/textos/yfrancoe.html|títol=personal.auna.com}} {{Enllaç no actiu|url=http://personal.auna.com/1277509/textos/yfrancoe.html|data=2014}}</ref> A Catalunya es van omplir les presons i els camps de concentració del suspecte de desafecció al nou règim. Tots els partits polítics i sindicats de classe foren proscrits i perseguits, la llengua i la cultura catalanes, prohibides públicament, arreu s'imposava una dura reacció social.<ref>Pagès, Pelai. ''La guerra civil (1936-1939)''. Barcelona:Barcanova. 1993. Pàgina 85. </ref>
* {{Ref-llibre |cognom= Hurtado |nom= Víctor |cognom2= Segura |nom2= Antoni |cognom3= Villarroya |nom3= Joan |editor= |títol= Atles de la Guerra Civil a Catalunya |format= llibre |volum= |edició=2a ed|editorial= Edicions DAU i Ajuntament de Barcelona |lloc= Barcelona |data= 2012 |pàgines= 505 |isbn= 978-84-9850-382-1 | ref = harv}}
* {{citar ref |cognom = Margalef |nom = Oriol |cognom2 = Cabezas |nom2 = Adrià |cognom3 = Tejero |nom3 = Alfons |article = El pla B de Franco |publicació = [[Sàpiens]] |data = maig 2015 |pàgines = 28-36 | issn = 1695-2014}}
* {{Ref-llibre |cognom= Hernàndez |nom= F. Xavier |cognom2= Riart |nom2= Francesc |cognom3= Català |nom3= Pere |títol= Història militar de Catalunya. Aproximació didàctica. Vol. IV Temps de revolta |format= llibre |volum= Volum IV |edició=1a ed|editorial= [[Rafael Dalmau, Editor]] |lloc= Barcelona |any= 2004 |col·lecció= Història militar de Catalunya |isbn= 84-232-0673-4 | ref = harv}}
* {{Ref-llibre |cognom= Martínez |nom= Jorge |títol= La caída de Cataluña |llengua= castellà |editorial= Crítica |lloc= Barcelona |data= 2006 |pàgines= 549 |isbn= 84-8432-725-6 | ref = harv}}
* {{Ref-llibre |cognom= López Rovira |nom= Carles |títol= La conquesta de Catalunya. Diari d'operacions de l'exèrcit de Franco |edició=1a ed|editorial= Editorial base |lloc= Barcelona |data= 2012 |pàgines= 151 |isbn= 978-84-15267-52-2 | ref = harv}}
1.977.889

modificacions