Amaia apareix citada en l'Itinerari de fang, trobat a [[Astorga]] (Lleó), document l'autenticitat del qual va ser controvertida fins que ha estat datat cap a mitjan el segle III per mètodes absoluts ([[Termoluminescència|termoluminiscència]]). El problema és que l'Amaia esmentada en en aquest itinerari no sembla ser la plaça burgalesa, sinó una altra localitat homònima la ubicació es desconeix però situada més a l'oest, llevat que hi hagi crassos errors en l'itinerari transcrit pel epigrafista.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El Itinerario de Barro. Cuestiones de autenticidad y lectura|publicació=Zephyrus-Universitat de Salamanca|url=|data=2012|pàgines=151-181|autor=Fernández Ochoa, C, Morillo Cedrán, A. y Gil Sendino, F.|llengua=castellà|format=pdf|volum=LXX|consulta=25-12-2019|issn=0514-7336}}</ref> En tot cas la mateixa pervivència del topònim indoeuropeu en temps visigots avala que aquest era també el nom amb el qual es denominava la plaça durant l'Edat del Ferro i en època romana<ref>Cisneros Cunchillos, M., Quintana López, J. y Ramírez Sádaba, J. L. (2005). «"Peña Amaya y Peña Ulaña: toponimia y arqueología prerromanas"». ''Actas IX Coloquio sobre Lencuas y Culturas Paleohispánicas, Paleohispanica, 5: 565-584''.</ref><ref>Ramírez Sádaba, José Luis (2017). «"La microtoponia de Amaya y Peña Amaya"». ''El Castro de Peña Amaya (Amaya, Burgos): del nacimiento de Cantabria al de Castilla. Capítulo III''.</ref>
