Euskal Sozialista Biltzarrea: diferència entre les revisions

 

A [[Navarra]] la coalició [[Unió Autonomista de Navarra]] obtenia 18.000 vots en aquest territori (6,99%).<ref>{{ref-web|autor=Jesús Ceberio|títol=Euskadi votó la moderación|url=http://elpais.com/diario/1977/06/17/espana/235346447_850215.html|consulta= 4 de setembre de 2012|obra=[[El País]]|data= 17 de juny de 1977|cita=''Los grandes derrotados de estas primeras elecciones generales del postfranquismo han sido el partido Comunista de Euskadi y el Partido Socialista Vasco (ESB), que no han colocado a ninguno de sus hombres''}}</ref> ESB es va trobar en una situació molt difícil, les eleccions l'havien deixat sense presència institucional, amb forts deutes econòmics i amb el seu teòric espai polític ocupat en part per la coalició marxista [[Euskadiko Ezkerra]], que sí que havia assolit representació parlamentària. La veterana direcció d'ESB va ser desplaçada pels joves ''eladios'' que estaven dirigits pel secretari general del partit, [[Iñaki Aldekoa]].<ref>{{ref-web|autor=Javier Angulo|títol=El Partido Socialista Vasco gira a la izquierda|url=http://elpais.com/diario/1977/06/25/espana/236037601_850215.html|consulta= 26 d'agost de 2012|obra=[[El País]]|data= 25 de juny de 1977|cita=''Nosotros -señaló Iñaki Aldecoa- somos partidarios de ir a la creación de una gran familia socialista vasca; un gran grupo socialista vasco con base autónoma. En él podríamos estar ESB, los partidos que componen la coalición Euskadiko Esquerra y las demás fuerzas del KAS.''}}</ref> Aquests van apostar per la unitat de l'esquerra [[abertzale]] i per la integració d'ESB en l'anomenada ''Taula d'Alsasua'',<ref>{{ref-web|autor=Jesús Ceberio|títol=Primer paso para la unidad de los "abertzales"|url=http://elpais.com/diario/1977/10/26/espana/246668418_850215.html|consulta= 8 de setembre de 2012|obra=[[El País]]|data= 26 d'octubre de 1977|cita=''Cinco partidos de la izquierda nacionalista vasca suscribieron a última hora del lunes en Alsasua (Navarra) una plataforma unitaria abierta a otros grupos, con vistas a las elecciones municipales''}}</ref> germen de la futura coalició electoral [[Herri Batasuna]], que naixerà en 1978. Encara que aquesta coalició integrava alguns partits declaradament marxistes, els dirigents d'ESB pensaven que es podria moderar cap al socialisme i convertir-se en un gran ''partit socialista basc''.<ref>{{ref-web|autor=Javier Angulo|títol=Izquierda Vasca Unida, probable coalición para las municipales|url=http://elpais.com/diario/1978/02/01/espana/255135636_850215.html|consulta= 4 de setembre de 2012|obra=[[El País]]|data= 1 de febrer de 1978|cita=''estaría compuesto por las organizaciones que integran la «Mesa de Alsasua»: ANV (Acción Nacionalista Vasca), ESB (Partido Socialista Vasco), HASI (Partido Socialista Popular Revolucionario) y LAIA (Partido revolucionario de Trabajadores Patriotas'')}}</ref>

Com a pas previ ESB decidí iniciar un procés de fusió amb l'històric partit [[nacionalista]] d'esquerres [[Acció Nacionalista Basca]], amb el que ja havia format coalició a [[Navarra]] i que també s'havia integrat en HB.<ref>{{ref-web|autor=Patxo Unzueta|títol=La fusión de ESB y ANV, prevista para hoy|url=http://elpais.com/diario/1978/07/02/espana/268178407_850215.html|consulta= 26 d'agost de 2012|obra=[[El País]]|data= 2 de juliol de 1978|cita=''El nuevo partido «Independentista y de clase», aspira a ocupar el ala más moderada de la izquierda abertzale y a erigirse en factor aglutinante de dicha corriente, hoy bastante dispersa''}}</ref> ANB havia estat la gran derrotada a les eleccions de 1977 en no assolir ni 9.000 vots. El nou partit fusionat havia d'anomenar-se ''Euskal Sozialista Ekintza'' (''Acció Socialista Basca''), però no arribà a prosperar.