Revisió del 11:22, 12 maig 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.747 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 12:08, 17 ago 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.747 edits m Correccions lingüístiques Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 12: En aquesta regió del cel, hi ha també un vast espai sense estels fàcilment visibles (ara ocupades per les modernes constel·lacions de [[Constel·lació del Linx\|Linx]] i [[Camelopardalis]]), que els antics grecs descrivien com un desert. Una història basada en aquesta regió del cel requereix, per tant, un vast desert, i n'era el més conegut pels grecs antics el de [[Líbia]]. No obstant això, en estar aquesta zona desèrtica lluny de moltes constel·lacions en aquesta regió del cel, situar-hi una història requeria algú que el creués fins a la seva localització principal. Com que l'Auriga és la constel·lació més propera des del començament del trànsit del sol fins a la vora de l'espai buit, un carro solar (més tard, convertit en copa) es converteix en la forma de creuar el desert. La [[Via Làctia]] va ser batejada així pels grecs antics perquè sembla ~~ser~~ una taca de llet creuant el cel. Alguns, no obstant això, eren capaços de destriar alguns estels individuals en aquesta, i així va passar a semblar un vast ramat de vaques, la llet de les quals omplia els seus buits. L'estel Capella, que és part de l'Auriga, era coneguda pels grecs com l'«estel del pastor» (ja que alguns consideraven que l'Auriga era un pastor conduint un carro, incloent-hi aquest, mentre portava una cabra penjada de l'espatlla esquerra). Capella està molt a prop, encara que fora, de la Via Làctia i, com a tal, considerada com un pastor, sembla estar arriant-la. En [[Bessons]], la constel·lació [[Canis Major]] (el ‘gran gos’) queda al costat de la Via Làctia. El cap de la constel·lació mira contra direcció al sol. No obstant això, a l'altre extrem de la constel·lació (on estaria la cua) queda l'estrella [[Sírius]], considerada maligna per moltes mitologies antigues a causa del seu pampallugueig i vermellor, que era considerada també un gos («estrella gos»), per associació amb la constel·lació. Així, la constel·lació tenia dos caps, l'un el normal i un altre, Sírius, a l'altre extrem.

Geríon (mitologia): diferència entre les revisions