Hassor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sobreenllaçament d'anys
m Correccions lingüístiques
Línia 6:
Fou habitada al tercer mil·lenni però limitat a la ciutat alta o acròpoli. Vers el [[1900 aC]] és esmentada com un lloc secundari de [[Canaan]] en una tauleta egípcia i cent anys després en els arxius de [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. Fou en aquest segon mil·lenni abans de Crist quan es va poblar la ciutat baixa o recinte emmurallat (vers el [[1800 aC]]) i la població va arribar a uns vint mil habitants i era la ciutat principal de la regió i centre estratègic pel comerç entre [[Egipte]] i [[Babilònia]]. En aquesta època apareix governada per Ibni-Addu i exercia una hegemonia sobre Líban, Galilea i fins i tot Damasc. La ciutat apareix als arxius egipcis d'[[Tauletes d'Amarna|Al-Amarna]] ({{segle|XIV}} aC) com un centre comercial rellevant i teatre d'algunes operacions militars egípcies els segles XV i XIV aC. Fou ciutat vassalla d'Egipte des del {{segle|XVI}} aC i fins al tom del 1200 aC. Sota Egipte s'esmenten alguns reis: Abdi Tirshi, Iehaenu (nom egipci, probablement el mateix que a les fonts hebrees és esmentat com [[Jabin]]). Més tard apareix un altre rei Jabin el que fa pensar que era un títol més que un nom.
 
Hazor fou atacada i ocupada pels israelites al territori dels quals va pertànyer en endavant, el que els va obrir la porta als jueus a dominar tot el país de Canaan. L'arqueologia (correspon a l'excavació de Tell al-Qedah) ha pogut comprovar la destrucció violenta de la ciutat desrprés del [[1300 aC]] i abans del [[1200 aC]]. Segons la narració bíblica era governada per un rei anomenat Jabin (que sembla ser un títol més que un nom) que va encapçalar una coalició de ciutats cananees contra [[Josuè]]; aquest va vèncer i va incendiar i destruir la ciutat ("I Josuè va tornar en aquest temps i va ocupar Hassor i va colpejar al seu rei amb l'espasa: Hassor era el cap de tots aquells regnes i tothom en ells fou passat per l'espasa, i tots foren destruïts no salvant-se res que respirés i incendiant la mateixa Hassor; Israel no va cremar cap altra ciutat construïda a les seves terres més que Hassor"). Tot i així fou reconstruïda i va recuperar el seu poder tornant a ser igual de forta uns dos-cents anys després, quan el Jabin regnant era considerat un rei molt recte. El general del Jabin, Sisera, fou derrotat pels jutges [[Dèbora]] i Barak a la batalles esmentada com a "les aigües de [[Meguidó]]" i si bé la ciutat no consta que fos presa o ocupada, degué ser destruïda, ja que fou poblada per nòmades presumiblement jueus, que vivien en tendes, i no fou reconstruïda fins més tard, pel rei Salomó, al {{segle|X|-|s}}. Sisera va fugir i es va refugiar amb els kenites; fou assassinat per Yael, la dona del cap kenita.
 
Fou ocupada al començament del [[segle IX aC]] pel rei [[Ben Hadad I]] de [[Damasc]] a petició del rei [[Asa]] de [[Regne de Judà|Judà]], i tot seguit fou restaurada per [[Omri]] o per [[Ahab]] de Judà i va esdevenir prospera altra vegada, tant sota Ahab com amb [[Jeroboam II]], arribant a tenir potser uns quaranta mil habitants i una superfície d'entre deu i vint vegades més que Jerusalem (i va doblar la seva superfície anterior). Tenia un eficaç sistema de distribució de l'aigua especialment pensat per als casos de setge, però tot i així fou conquerida pels assiris en temps de [[Tiglatpileser]] el [[733 aC]] o [[732 aC]] i destruïda. Una sèrie de forts i centres comercials, primer assiris i babilonis i després perses i selèucides, van substituir el paper de la ciutat.