Orde de Frares Menors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
|nom oficial =Orde dels Fares Menors
|nom oficial llatí=Ordo Fratrum Minorum
|sigles=O.F.M.
|altres noms= Frares menors, franciscans, frares menors observants
|lema =''Pax et bonum'' (pau i bé)
Línia 29:
[[Fitxer:Franciscan friar.jpg|miniatura|Gravat anglès de 1904 amb l'hàbit de l'orde]]
[[Fitxer:Monk church of transfiguration.jpg|miniatura|Hàbit franciscà en l'actualitat]]
L'orde va néixer el [[1209]], quan Sant [[Francesc d'Assís]] va decidir presentar a l'aprovació de l'Església la seva nova forma de vida: va escriure una breu [[regla monàstica]] i va presentar-la al papa [[Innocenci III]], que l'aprovà verbalment i encarregà als frares la predicació penitencial. La interpretació més o menys rígida de la regla definitiva de 1223, que ja no va ser mai modificada, va originar, al llarg dels segles, diversos corrents de reforma de l'orde.<ref>{{ref-llibre|autor=Paschal Robinson |any=1913|títol= "St. Francis of Assisi" |editorial=In Herbermann, Charles (ed.). Catholic Encyclopedia|lloc= Nova York: Robert Appleton Company.}}</ref>
=== Primeres reformes observants ===
{{Article principal|Reformes de l'orde franciscà|Frares Menors Observants}}
Les primeres reformes observants que apuntaven cap a una vida més espiritual i ascètica, amb una interpretació més austera i rigorosa de la regla, i deixant en segon pla l'apostolat urbà i la vida en comunitat, propis de l'orde i que van continuar els [[Frares Menors Conventuals]], van originar-se a Itàlia en 1368, per obra del beat [[Paoluccio Trinci]] de Foligno a Brogliano. Les reformes s'estengueren aviat per Itàlia, França, Espanya i Portugal i van ser reconegudes pel [[Concili de Constança]] de [[1415]]. Amb les butlles ''Vinea Domini'' del 15 de març de 1431 i ''Ut sacra'' de l'11 de gener de 1446, el papa [[Eugeni IV]] va separar a la pràctica els observants dels conventuals, fent-ne una mena d'orde dins de l'orde, ja que els la dependència dels observants dels ministres generals conventuals només era nominal.<ref name="sep">C. Schmitt, DIP, vol. VI (1980), col. 1027.</ref>
=== Separació ===
La convivència entre conventuals i observants s'anava fent més difícil. La família observant va aconseguir a Espanya que els conventuals fossin suprimits, quedant-hi com a únic orde franciscà. Els intents de reunificació fracassaren i el 29 de maig de 1517, la butlla ''Ite vos'' de [[Lleó X]] va separar definitivament les dues famílies, constituint dos ordes amb ministres generals i constitucions diferents: els [[Frares Menors Conventuals]] i els [[Frares Menors Observants]]. La primacia jurídica de l'orde, que sempre havien tingut els conventuals, fou concedida, però, als observants.
Durant el segle XVI, nous moviments de reforma originen branques segregades de l'orde observant: en 1518, els [[Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança]], els [[caputxins]] cap als anys vint del segle, els [[alcantarins]], els [[Frares Menors Recol·lectes|recol·lectes]], els [[frares menors descalços|descalços]], etc., uns dependents del ministre general observant, però d'altres independents.
=== Crisi i reunificació ===
Els moviments revolucionaris del segle XIX van suprimir els ordes religiosos a bona part d'Europa. Això havia reduït notablement el nombre de membres dels diferents ordes reformats franciscans, alguns dels quals no podia subsistir com a orde independent. El papa [[Lleó XIII]] va creure oportú, per tal de revifar l'orde, d'unificar aquest ordes observants. Aquesta unificació, coneguda com a '''Unió Leonina''' va tenir lloc el 1897. De fet, bona part dels grups observants ja tenien una dependència, tot i tenir vicaris propis, del ministre general dels [[Frares Menors Observants]].
Van crear-se, a més, nous seminaris i el Col·legi Internacional Romà (1890) per a la formació superior dels frares. L'orde es va recuperar i va assolir una força encara més forta que abans. Les últimes resistències a la unificació, aquest cop per motius polítics, van ser vençudes per [[Pius XII]] el 1940.
Línia 48:
== L'orde avui ==
L'orde dels frares menors és present arreu del món i és la força missionera més important de l'[[Església Catòlica Romana]]. A començament de [[2005]], els franciscans amb vots perpetus eren, arreu del món, 13.567 (dels quals 7 cardenals, 11 arquebisbes, 94 bisbes 10.559 [[prevere]]s, 63 [[diaca|diaques]] i 551 candidats al sacerdoci, i 2.282 germans laics), els professos amb vots temporals 1.766 i 462 novicis: en total, 15.795 membres.
Tenen al seu càrrec alguns dels santuaris del franciscanisme primitiu: Sant Damià, l'Eremo dei Carceri i la Porciúncula d'[[Assís]] o la basílica d'Araceli de [[Roma]]. També són els custodis dels Sants Llocs de [[Terra Santa]]. La institució científica més important que dirigeixen és l'Ateneo Antoniano de Roma, amb facultats de teologia, filosofia i dret, a més de l'Institut Bíblic de Jerusalem i altres centres.
L'hàbit, per a diferenciar-se d'altres [[ordes franciscans]], és de color marró des del segle XIX, amb caputxa curta, cinyell de corda i sandàlies.
La cúria general, que era al convent d'Araceli de Roma, és avui al Convent de Santa Maria Mitjancera de Roma.
== Referències ==
{{referències}}
| |||