Orde dels Frares Menors Caputxins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Regla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 34:
El 1528, Matteo va obtenir, amb la mediació de [[Caterina Cybo]], duquessa de [[Camerino]], l'aprovació de [[Climent VII]] (amb la butlla ''Religionis zeus'') de viure com a eremites, predicar al poble i demanar-hi almoina. El permís incloïa tothom que volgués unir-se al moviment de restauració de l'observança original de [[Francesc d'Assís]]. Aviat, el grup fou anomenat dels [[Frares Menors de la Vida Eremítica]]. L'oposició dels [[Franciscans Observants]] va fer que se'n separessin i els caputxins s'erigissin com a congregació de [[Frares Menors Eremites]] dintre de l'orde dels [[Franciscans Conventuals]], amb un vicari propi. Amb el temps el seu nombre va créixer a tot [[Itàlia]]. Com les altres branques, en general els caputxins es dediquen a la cura pastoral de [[parròquia (religió)|parròquies]].
El 1542, el vicari general Bernardino Ochino es va fer [[protestant]], la qual cosa va estar a punt de fer que l'orde fos suprimit. [[Gregori XIII]], el 1574, va permetre que l'orde pogués obrir cases fora d'Itàlia, començant per [[França]]. El {{Segle|XVI}}, ja eren uns 14.000 frares en uns mil convents, nombre que va créixer ininterrompudament durant el {{Segle|XVII}} i fins a mitjan {{Segle|XVIII}}, quan arribaren a 34.000 frares i 1.700 convents.
A més de l'observança de la regla franciscana original i la pobresa absoluta, els caputxins van dedicar-se prioritàriament a la predicació i la tasca pastoral, la qual cosa va conduir, de mica en mica, a què l'ideal eremític fos abandonat per esdevenir un orde més «conventual», encara que amb molt èmfasi en la [[vida contemplativa]] i, gradualment, l'estudi. Els caputxins es consideren la branca més espiritual de les tres.
=== Declivi i restauració ===
Línia 54:
== Regla ==
Segueixen la [[regla de sant Francesc]], però amb una rigorosa observança que fa que els frares visquin en una extrema austeritat, simplicitat i pobresa. Ni els individus ni els convents poden tenir propietats, i els forniments hi que pugui haver en una casa no poden passar del que és necessari per a alguns dies. Això fa que els frares hagin de demanar almoina per a obtenir el que els cal, i no els estava permès de tocar els diners. Les comunitats havien de ser petites, d'uns vuit o, com a molt, dotze membres. Vestien simplement i anaven descalços, usaven de dur barba llarga, hàbit color de xocolata i capulla punxeguda. Una part de l'[[ofici diví]] és recitat a mitjanit, i a més, els frares preguen privadament dues hores. Les penitències i dejunis són rigorosos i freqüents.
La tasca principal dels caputxins era la predicació i les tasques pastorals entre el poble, especialment els pobres. Pel que fa a l'estudi, van deixar la teologia de l'escola de [[Duns Escot]] i van tornar a la de Sant [[Bonaventura de Bagnoregio]], pròpia de la primera època del franciscanisme.
== Activitat i difusió ==
Al final de 2009, hi havia 10.519 caputxins, 6.939 d'ells sacerdots. Són presents a 106 estats, distribuïts a: Àfrica: 1.354; Centre i Sud-amèrica: 1.762; Amèrica del Nord: 682; Àsia i Oceania: 2.196; Europa occidental: 3.755; Europa centroriental: 770.
== Referències ==
| |||