Segregació racial als Estats Units: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m Correccions lingüístiques |
||
Línia 1:
[[Fitxer:WhiteTradeOnlyLancasterOhio.jpg|miniatura|Un cartell que deia "Només atenem el comerç blanc" a la finestra del restaurant a [[Lancaster (Ohio)|Lancaster, Ohio]], el 1938.]]
La '''segregació racial als Estats Units''', com a terme general, fa referència a la [[segregació racial]] d’instal·lacions, serveis i oportunitats com ara habitatge, assistència mèdica, educació, ocupació i transport als [[Estats Units]]. El terme es refereix principalment a la separació legal i socialment [[Afroamericà|afroamericans]] dels [[Raça blanca|blancs]], però també s'utilitza pel que fa a la separació d'altres minories ètniques de les comunitats principals majoritàries.<ref>C. Vann Woodward, ''The Strange Career of Jim Crow'' (3rd ed. 1947).</ref> Si bé es refereix principalment a la separació física i la provisió d’instal·lacions separades, també pot referir-se a altres manifestacions com ara la separació de rols dins d’una institució. Sobretot, a les [[Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica|forces armades dels Estats Units]] fins a la dècada de 1950, les unitats negres
Hi havia senyals que s'utilitzaven per indicar on els afroamericans podien caminar, parlar, beure, descansar o menjar legalment.<ref>Leon Litwack, ''Jim Crow Blues'', Magazine of History (OAH Publications, 2004)</ref> El [[Tribunal Suprem dels Estats Units]] va confirmar la constitucionalitat de la segregació al cas [[Plessy contra Ferguson]] (1897), sempre que es proporcionessin instal·lacions "separades però iguals", requisit que rarament es complia a la pràctica.<ref>{{ref-llibre|cognom=Margo |nom=Robert A. |títol=Race and Schooling in the South, 1880–1950: An Economic History |any=1990 |editorial=University of Chicago Press |lloc=Chicago |isbn=978-0-226-50510-7 |pàgina=68 |url=https://books.google.cat/books?id=ZWyiQKCQN70C&pg=PA68 }}</ref> La doctrina va ser anul·lada a ''Brown v. Board of Education'' (''1954'') per unanimitat pel Tribunal Suprem sota el cap del jutge Earl Warren, i els anys següents el [[tribunal de Warren]] va dictar una decisió contra la segregació racial en diversos casos emblemàtics, inclòs ''[[Heart of Atlanta Motel, Inc. contra Estats Units|Heart of Atlanta Motel, Inc. v. Estats Units]]'' (1964), que va contribuir a posar fi a les [[lleis Jim Crow]].<ref>{{ref-web|url=https://www.oyez.org/cases/1940-1955/347us483|títol=Brown v. Board of Education of Topeka (1)|cognom=|nom=|data=|website=Oyez|llengua=en|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=2019-09-24}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.oyez.org/cases/1964/515|títol=Heart of Atlanta Motel, Inc. v. United States|cognom=|nom=|data=|website=Oyez|llengua=en|url-status=live|archive-url=|archive-date=|access-date=2019-09-24}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://americanhistory.si.edu/brown/history/5-decision/courts-decision.html|títol=The Court's Decision - Separate Is Not Equal|website=americanhistory.si.edu|access-date=2019-09-24}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.thirteen.org/wnet/jimcrow/struggle_court2.html|títol=The Rise and Fall of Jim Crow. A National Struggle . The Supreme Court {{!}} PBS|website=www.thirteen.org|access-date=2019-09-24}}</ref>
| |||