Ali Burunduk: diferència entre les revisions

En la campanya a l'[[Iraq]] que va seguir, l’amir Burunduk fou enviat amb moltes tropes a assolar la [[Jazira]] (Iraq al nord de Bagdad) i castigar sobretot als kurds que no paraven de fer atacs aïllats. Els camins estaven coberts per la neu i el fred era molt intens. A causa d’aquest fred els kurds havien baixat de les muntanyes cap al pas de Tatxi Khatun on havien acampat; allí foren sorpresos per Burunduk que en va matar a milers. Van intentar fugir altre cop cap a les muntanyes però la neu ho impedia i es van haver de rendir i sotmetre però no se’ls va donar quarter i tots foren exterminats.<ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, V, 38</ref>

El 1404, en la tornada a [[Transoxiana]], els kara tàtars es van revoltar a [[Damghan]]. Tamerlà va enviar al jove príncep [[Ahmad ibn Umar Xaikh]] i l’amir Burunduk per ajudar en la repressió de la revolta, però van retornar ràpidament ja que els rebels o havien mort o s’havien pogut escapar o ja havien estat atrapats pels amirs que operaven a la zona.<ref> Ibid, VI, 20</ref>.

A la mort de [[Tamerlà]] (1405) fou un dels amirs que van decidir avançar-se a [[Sultan Husayn]] (que pretenia prendre el poder) i van proclamar emperador a [[Khalil Sultan]] a la pròpia [[Taixkent]], sense consultar ni a altres amirs i princeps ni a les emperadrius <ref> Ibid, VI, 36</ref>. Burunduk va anar a veure als altres prínceps i emperadrius que estaven acampats a Aksulat, on també estaven els amirs Nur al-Din i Shah Malik, principals generals legitimistes. Aquests dos amirs van rebutjar la pretensió de reconèixer a Khalil Sultan en contra del que Tamerlà havia ordenat a les seves darreres voluntats. Inicialment Burunduk va acceptar el punt de vista dels dos amirs i fou enviat a Taixkent per convèncer a la resta<ref> Ibid, VI, 38</ref>. Burunduk va tornar a Taixkent, va convèncer els amirs de reconèixer la voluntat de Timur que designava hereu a [[Pir Muhammad ibn Jahangir]] i es va signar un document oficial que va signar fins i tot Khalil Sultan, que fou enviat a Pir Muhammad. Però Khalil (el fill de Miran Shah) tenia el suport d’alguns amirs, que li van aconsellar dirigir-se a [[Samarcanda]], agafar el control de la ciutat, i proclamar-se gran emir, just mentre oficialment s’enviava el missatge de reconeixement de Pir Muhamnmad (el hereu designat) que tot i tenir el suport de la majoria d’amirs, estava absent. <ref> Ibid, VI, 39</ref>. Burunduk, Rustem Taji Bugha i altres amirs es van dirigir a Samarcanda amb pocs soldats, amb la idea de fer reconèixer la voluntat de Timur. Van creuar el riu [[Sihun]] amb un pont que després van destruir i van acampar a Atxik Ferkint. Khalil Sultan i els seus, no obstant, van reconstruir el pont i el va creuar amb l’exèrcit. Burunduk i els seus van arribar a Duabe. Alí van trobar a l’amir Jalal Baurji que anava a unir-se al partit de Khalil i el va informar de que Argun Shah (governador de Samarcanda) havia tancat les portes de la capital. Burunduk i els amirs van tornar a passar al partit de Khalil violant els seus juraments. El acord signat pel qual reconeixien a Pir Muhammad fou declarat anul·lat i es va jurar fidelitat altre cop a Khalil.<ref> Ibid, VI, 41</ref>.