Gnosticisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
{{FR|data=agost de 2020}}
[[Fitxer:Simple crossed circle.svg|miniatura|Emblema gnòstic]]
El '''gnosticisme''' és una [[religió]] [[sincretisme|sincretista]] que es va originar al [[segle I]] a partir d'idees i sistemes [[filosòfic]]s i religiosos de l'època entre sectes [[judaisme|jueves]] i cristianes<ref name=":0">Magris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), ''MacMillan Encyclopedia of Religion'', MacMillan. Págs. 3515–3516.</ref> i es va desenvlupar al llarg dels [[segle II|segles II]] i [[segle III|III]] per tota la conca Mediterrània. Prioritza el coneixement espiritual (''gnosis'') per sobre de l'autoritat i les tradicions. Molts textos discuteixen els conceptes d'il·lusió i il·luminació i no sobre el pecat.<ref name="ep">{{cite book |last1=Pagels |first1=Elaine |title=The Gnostic Gospels |date=1989 |publisher=Random House |location=New York |page=xx |url=https://static1.squarespace.com/static/52cdf95ae4b0c18dd2d0316a/t/53e074cee4b0ea4fa48a5704/1407218894673/Pagels%2C+Elaine+-+The+Gnostic+Gospels.pdf}}</ref> En general consideren que els humans són ànimes divines (i per tant, perfectes), creades per un déu perfecte, que viuen en un cos i un món material que és imperfecte, ja que ha estat creat per un altre déu que és més proper però no és perfecte.<ref>{{Lien web|langue=|auteur1=Madeleine Scopello|titre=Le gnosticisme, un christianisme d'élite.|url=http://www.akadem.org/sommaire/colloques/rome-jerusalem-ou-qoumran-d-ou-vient-le-christianisme-/le-gnosticisme-un-christianisme-d-elite-07-03-2016-12382_4205.php|site=www.akadem.org|date=|consulté le=2018-04-25}}</ref>
El '''gnosticisme''' (del [[grec antic]] Γνωστικισμóς: ''gnostikismós''; de Γνωσις: ''[[gnosi]]s'', 'coneixement') és un conjunt de corrents [[sincretisme|sincrètics]] filosoficoreligiosos que imità el [[cristianisme]] en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat [[heretgia|herètic]] després d'una etapa d'un cert prestigi entre els intel·lectuals cristians. El pare de l'Església que es va encarregar d'argumentar-ne la refutació va ser [[Ireneu de Lió]], destacant el fet que l'essència de la gnosi es la mateixa que l'acció de rebel·lia [[supèrbia|superba]] de [[Llucifer]], que volia ser com Déu i per això va caure als inferns, i es convertí en Satanàs.<ref>{{Ref-web|url=http://www.clerus.org/clerus/dati/2004-06/23-15/patconh5.html|títol=Contra los Herejes|consulta=2018-04-12}}</ref> Es pot parlar d'un gnosticisme pagà i d'un gnosticisme cristià, encara que el més significatiu pensament gnòstic s'assolís com una branca [[heterodòxia|heterodoxa]] del [[cristianisme]] primitiu. Està relacionat amb la [[maçoneria]], que el va rescatar del passat.
 
Se sap poc dels seus origens. Es creu que el seu apogeu podia ser al [[segle II]].<ref>« ''Gnosticism'' » dans l{{'}}''[[Encyclopædia Britannica]]'', version en ligne consultable au 12/04/2009.</ref> Sembla que a partir del [[segle IV]] aniria disminuint el nombre de gnòstics, al temps que les seves idees anaven influint a altres moviments de [[pensament]], com el [[maniqueisme]], el [[marcionisme]] o el [[bogomilisme]].
== Síntesi ==
És una doctrina elitista, en què els iniciats no se salven per la fe en el perdó gràcies al [[Jesús de Natzaret#Crucifixió|sacrifici de Jesucrist]], sinó per mitjà de la [[gnosi]], o coneixement [[introspectiu]] de la divinitat, que és un coneixement superior a la fe. Amb la fe no n'hi ha prou, l'ésser humà és autònom per salvar-se a si mateix. El gnosticisme és una [[mística]] secreta de la salvació, en què es fonen creences orientalistes i idees de la filosofia grega, principalment [[Plató|platòniques]]. És una creença [[dualisme|dualista]]: el bé enfront del mal, l'esperit enfront de la matèria, l'ànima enfront del cos.
 
== HistòriaEtimologia ==
El mot en català "gnosticisme" prové del [[grec antic]] Γνωστικισμóς: ''gnostikismós''; de Γνωσις: ''[[gnosi]]s'', que significa [[coneixement]].
L'any [[1945]] fou descoberta una biblioteca de [[manuscrit]]s gnòstics a [[Nag Hammadi]] ([[Egipte]]), que ha permès un millor coneixement de les seves doctrines, anteriorment tan sols conegudes per cites, refutacions i [[Apologistes|apologies]] realitzades pels [[pares de l'Església]].
 
== Punt de vista dels cristians ==
Alguns diuen que el gnosticisme fou fundat per [[Simó Mag]], nom que apareix en el [[Nou Testament]]. El personatge més important en fou [[Valentí Gnòstic|Valentí]] [[Alexandria|d'Alexandria]], que portà a [[Roma]] una doctrina gnòstica intel·lectual. A Roma tingué un paper actiu en la vida pública de l'Església i el seu prestigi fou tal que se'l tingué en consideració com a possible [[bisbe de Roma]].
El gnosticisme antic va ser durant segles conegut únicament mitjançant els seus detractors. L'any [[1945]] fou descoberta una biblioteca de [[manuscrit]]s gnòstics a [[Nag Hammadi]] ([[Egipte]]), traduïda completament l'any [[1977]], que ha permès un millor coneixement de les seves doctrines.
 
Pels cristians, el gnosticisme és una [[mística]] [[secret]]a de la [[salvació]], en què es fonen creences orientalistes i idees de la filosofia grega, principalment [[Plató|platòniques]]. La relacionen amb la [[maçoneria]], que també rebutgen. Alguns diuen que el gnosticisme fou fundat per [[Simó Mag]], nom que apareix en el [[Nou Testament]]. El personatge més important en fou [[Valentí Gnòstic|Valentí]] [[Alexandria|d'Alexandria]], que portà a [[Roma]] una doctrina gnòstica intel·lectual. A Roma tingué un paper actiu en la vida pública de l'Església i el seu prestigi fou tal que se'l tingué en consideració com a possible [[bisbe de Roma]].
 
Altres gnòstics de renom foren:
Linha 20 ⟶ 22:
* [[Carpócrates|Carpòcrates]], que va concebre la idea de la llibertat moral dels perfectes, en la pràctica la manca total de regles morals.
 
Finalment,Va lgaudir d'una etapa d'un cert prestigi entre els intel·lectuals cristians. L'ampli rang moral del gnosticisme fou vist amb recel i elpel bisbe cristià [[Sant Ireneu|Ireneu]] de Lió el declarà [[heretgia]] en el [[180]] dC, parer que comparteix l'[[Església Catòlica|Església catòlica]].
 
== Tipus de gnosticisme ==