El marxant de Venècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 8:
 
Ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions, particularment [[El mercader de Venècia (pel·lícula)|el 2004]] amb [[Al Pacino]], [[Jeremy Irons]] i [[Joseph Fiennes]].
 
==Argument==
Bassanio vol casar-se amb Portia, però necessita diners per al procés de prometatge imposat pel pare de la noia. Per això demana ajuda a Antonio, un comerciant que ha enviat els seus vaixells i que preveu fer fortuna. Aquest accedeix a avalar-lo per a demanar un préstec. L'usurer jueu Shylock accepta deixar els diners sense interès, en contra del seu costum, però amb una condició: si no es poden retornar a temps, Shylock estarà autoritzar a tallar una lliura de la carn d'Antonio pel que falti (una petició que fa per l'odi que sent contra Antonio, declarat antisemita, i perquè la seva filla s'ha emparellat amb un cristià contra el seu consell). Se signa el contracte.
 
Bassanio llavors va a veure Portia, qui està envoltada d'altres pretendents. A tots els planteja el repte del seu pare, que escullin entre tres cofres: un d'or, un de plata i un de plom, amb diferents lemes gravats. Aconsellat pel servei, a qui Portia ha alliçonat prèviament perquè vol que Bassanio reïxi, el jove tria correctament el cofre de plom i així pot casar-se amb Portia i sufragar totes les despeses.
 
Mentrestant, però, arriben males notícies, una tempesta ha fet naufragar els vaixells d'Antonio, qui llavors no pot assumir el retorn del préstec dins del termini. Shylock, malgrat les peticions de tothom, està decidit a cobrar-se la seva carn, amb el beneplàcit de les autoritats que no poden permetre l'incompliment d'un contracte signat. Però arriba a palau un advocat, en realitat Portia disfressada, i impugna el pagament ja que afirma que Antonio ha accedit a signar només amb la seva carn, no amb la seva sang, que seria un cas de violència i intent d'assassinat per part de Shylock, un delicte castigat amb la pena de mort i la confiscació dels béns. Com que l'usurer no pot tallar-lo sense vessar sang, admet el seu error i accepta salvar la vida a canvi de convertir-se al cristianisme i cedir la seva fortuna.
 
Al final es revela la identitat de l'advocat i tots marxen feliços a casa seva.
 
== Referències ==