El marxant de Venècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{editant}}
{{confusió|El mercader de Venècia (pel·lícula)}}
{{Infotaula d'arts escèniques}}
Linha 17 ⟶ 19:
Al final es revela la identitat de l'advocat i tots marxen feliços a casa seva.
==Temes==
La figura de Shylock conté tots els elements del jueu arquetípic: un usurer malvat que odia els cristians i que es mou per [[avarícia]]. La prova d'aquest caràcter és que no es commou davant els precs per salvar la vida d'Antonio, ni tan sols amb l'eloqüent discurs de Portia sobre la misericòrdia. Tot i així, Shakespeare justifica en part aquest odi<ref>Weigel, Moira. "The Merchant of Venice Themes: Prejudice and Intolerance." LitCharts. LitCharts LLC, 22 Jul 2013 [https://www.litcharts.com/lit/the-merchant-of-venice/themes/prejudice-and-intolerance]</ref>, pels abusos que ha patit per part de la comunitat cristiana durant anys, fet que deixa la seva intenció en ambigua, ja que critica alhora com procedeixen els jueus i els cristians. De fet el mateix Shylock afirmar que ha après a odiar dels cristians, que l'han forçat a ser usurer perquè no li deixaven accedir a cap altra professió però després el critiquen per ser-ho.
Un tema central és la [[justícia]], que no sempre es correspon amb la llei, com demostra la voluntat del govern de fer complir un contracte inhumà. L'advocat ha de recórrer a tot el seu enginy per salvar Antonio sense contravenir la llei. Igualment acaba invocant la llei per desposseir del tot a Shylock, és a dir, utilitzant el dret per a la venjança, justament perquè l'estat no ha estat capaç d'imposar la justícia. L'alternativa és la misericòrdia, que el jueu no accepta i per això acaba castigat.
==Estil==
== Referències ==
| |||